L’Argentina és una nació que s’imagina a si mateixa com a monolingüe. Això no és pas casualitat. És el fruit de polítiques lingüístiques orientades al silenciament de llengües diferents del castellà i a l’esborrament de la memòria col·lectiva a través d’un relat històric construït i transmès particularment a través del sistema escolar. En aquest relat, la població indígena se situa en un passat remot, prenacional, la presència de la qual es va anar difuminant en processos de mestissatge i de “civilització”. Recentment, en el marc de la pandèmia generada per la COVID-19, el Ministeri d’Educació va publicar uns materials en els quals explicava a nenes i nens de nivell primari com “eren” les cases dels maputxes i com “vivien”, sense esmentar que més de 100.000 persones que habiten l’Argentina es reconeixen a si mateixos com a maputxes.Llegeix més »
Categoria: General
Drets lingüístics i població indígena a l’Argentina: notes des del Chaco – Virginia Unamuno
L’anul·lació judicial del decret del català a la salut reforça l’exigència de la competència lingüística als empleats públics del Servei Balear de Salut – Maria Ballester Cardell
Professora contractada doctora de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears
Les dificultats que hi ha a les Illes Balears per establir un règim jurídic, estable i consolidat, que reguli la competència lingüística del personal que presta els seus serveis a l’àmbit de la salut fan palesa la complexitat de recuperar els usos del català en l’espai públic. Recentment, amb la confirmació per part del Tribunal Suprem de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que anul·la el Decret que regula la capacitació lingüística en l’àmbit sanitari, assistim a una nova etapa en d’aquesta controvèrsia.Llegeix més »
El Minority Safepack en suport de les minories lingüístiques a Europa. Cronologia d’un viacrucis polític i legal – Vicent Climent-Ferrando
El passat 14 de gener de 2021, la Comissió Europea publicava una comunicació on feia palès el seu posicionament sobre la protecció legal de les minories lingüístiques a Europa. Fonamentava el seu posicionament en tres premisses bàsiques, barreja d’arguments jurídics i polítics:
a) L’article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea prohibeix qualsevol discriminació basada en la llengua (entre altres discriminacions).
b) L’article 22 de la Carta de la Comissió afirma que la Unió respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística.
c) La Carta de Drets Fonamentals no atorga competències jurídiques per legislar sobre la protecció de les minories lingüístiques i la Unió Europea no te competències legislatives en aquesta matèria.
En resum, malgrat la retòrica bensonant de respecte i no discriminació prevista a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, la Comissió considera que no té competències i, per tant, no pot anar més enllà de l’statu quo actual.Llegeix més »
El projecte de llei general de comunicació audiovisual: una oportunitat per a la llengua? – Carme Fita i Caba
Cap de l’Àrea Jurídica del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
El passat 17 de desembre de 2021 el Boletín Oficial de las Cortes Generales publicava el Projecte de llei general de comunicació audiovisual, un text normatiu precedit d’una polèmica institucional i mediàtica inusual, des de l’aprovació de l’avantprojecte en les seves dues formulacions del 6 de novembre de 2020 i del 29 de juny de 2021.
La necessitat d’un nou marc normatiu de l’audiovisual
L’interès que ha suscitat el text és evident, atès que la regulació que en resulti, després de superar el tràmit a les Corts Generals en els propers mesos, fixarà les directrius bàsiques de la política audiovisual a l’Estat espanyol, és a dir, el mínim comú denominador en matèria audiovisual, que determinarà el marc del desenvolupament de la normativa autonòmica. La llei ha de transposar i incorporar a l’ordenament jurídic intern la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, arran de la modificació operada per la Directiva (UE) 2018/1808, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, per la que es modifica la Directiva 2010/13/UE, sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a la prestació de serveis de comunicació audiovisual (Directiva de serveis de comunicació audiovisual), atesa l’evolució de les realitats del mercat.Llegeix més »
El portal compendium.cat: recursos de llenguatge jurídic català – Cristina Gelpí
El 13 de desembre de 2021 el Consell de l’Advocacia Catalana va signar el conveni de col·laboració per impulsar el portal compendium.cat amb 17 institucions catalanes i andorranes de l’àmbit jurídic, lingüístic i acadèmic. Amb aquest conveni, les 18 institucions signants es comprometen a impulsar la normalització de l’ús del català en totes les professions jurídiques i en l’Administració de justícia de Catalunya.
La notícia que 18 institucions es posin d’acord per impulsar l’ús del català és significativa per ella mateixa, però que ho facin en l’àmbit jurídic, que necessita amb urgència la normalització, encara ho és més. Sens dubte, és especialment rellevant que aquestes institucions vegin en un portal de recursos de llenguatge jurídic català una eina útil i necessària perquè els operadors jurídics –i els professionals de la llengua, el personal de les administracions públiques i privades– tinguin a l’abast un recurs de qualitat que els ha de facilitar la redacció de documents jurídics en català.Llegeix més »