L’estiu que ara conclou serà recordat, si més no per qui tingui interès en qüestions relacionades amb la llengua, com el moment en què va explotar el debat sobre llengua i gènere. És cert que el debat ve de lluny, però segurament no és exagerat afirmar que no havia estat mai abans en el focus de la mirada pública com ara. Com a debat públic, però, fa la sensació que hi manquen alguns punts de vista que podrien ajudar a enriquir la conversa que està tenint lloc. En concret, trobo a faltar perspectives que vinguin des de la sociolingüística (en particular, des de la sociolingüística crítica), i crec que això és important perquè aquesta especialitat de la lingüística podria dir coses rellevants sobre els usos inclusius de la llengua o sobre llengua i sexisme. En aquest apunt, vull incidir justament en això, en per què crec que una visió sociolingüística en el debat de llengua i gènere és necessària i podria aportar elements que ens ajudin a entendre millor el fons de la qüestió.Llegeix més »
Categoria: General
Per una visió sociolingüística en el debat de llengua i gènere – Josep Soler
El Blog se’n va de vacances!
Avui el Blog de la Revista de Llengua i Dret comença les vacances. Arribem a l’estiu tancant la meitat d’un 2021 amb l’esperança de deixar enrere la pandèmia, però amb la prudència de saber que els temes difícils requereixen temps i perseverança. Durant aquest període el Blog ha publicat 22 apunts, la majoria dels quals sobre qüestions que tampoc no es resolen fàcilment, però que només es poden encarar amb el coneixement i el debat.
El llenguatge i la terminologia del dret, les novetats en el règim jurídic de les llengües i les polítiques lingüístiques a Catalunya i en el nostre entorn, que són l’àmbit de la major part de les aportacions, han tingut cada dijous una cita amb vosaltres, a qui agraïm l’atenció perquè justifiqueu i recompenseu la feina i l’esforç dels col·laboradors. Durant aquest primer semestre, el Blog ha tingut 17.669 visites, de les quals aproximadament un 18,5 % són de l’estranger. També hem de dir que la riquesa de continguts del Blog mereix l’atenció d’estudiosos i experts, i n’és un bon exemple la ressenya que n’ha fet el Journal of Sociolinguistics (2021: 25).
Tornarem a obrir el 16 de setembre. Us desitgem que passeu un bon estiu i us convidem a rellegir, o simplement llegir, els apunts que us suscitin més interès. I sobretot us donem les gràcies, als lectors per llegir-nos i als col·laboradors per la feina diligent i de qualitat.
Bones vacances!!!
La implantació del llenguatge jurídic català a l’àmbit privat: una tasca pendent – Anna Arnall Duch
El llenguatge jurídic català (LJC) va ser objecte d’especial atenció en el procés de normalització lingüística de la llengua catalana que la Generalitat de Catalunya va endegar els anys vuitanta. L’article 1 del primerenc Decret 90/1980, de 27 de juny, va establir que els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya havien d’emprar el català com a “vehicle normal d’expressió en llurs documents, actes públics i en els de l’administració ordinària”. La transcendència d’aquest nou ús encomanat al català, juntament amb l’estat precari en què es trobava el LJC, van comportar que les actuacions de normalització lingüística en l’àmbit jurídic no només anessin encaminades a generalitzar el coneixement i l’ús del LJC, sinó també a codificar-lo.Llegeix més »
Normalitat lingüística – Pere Comellas
Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)
Què és una llengua normal? En termes purament funcionals, la cosa no sembla que presenti gaires dubtes: malgrat les discussions entre lingüistes sobre l’abast de la diversitat de les llengües, totes compten amb els mecanismes necessaris per cobrir les funcions que els són inherents, comunicatives, representacionals, identitàries, adaptatives… Que ho puguin fer de maneres tan diferents pot generar molts debats sobre el pes dels mecanismes biològics i culturals implicats en la facultat del llenguatge, o sobre els seus trets universals, o fins i tot sobre els elements mínims indispensables de les llengües naturals, però no pas sobre la seva funcionalitat. En aquest sentit, totes les llengües naturals —àudio-orals o gestuals— són «normals». Totes serveixen per al que han de servir.Llegeix més »
Quin és el paper del català en l’ensenyament superior a Andorra? – Maria Cucurull
Des que en Rubius, un dels youtubers més famosos, va anunciar públicament que marxava de l’Estat espanyol per evitar de pagar tants impostos, sembla que s’hagi descobert la sopa d’all d’una realitat que existeix des de fa dècades. S’han dit coses ben gruixudes sobre el país, però el cert és que la llei ho permet i Andorra, que no és un paradís fiscal, ofereix certs avantatges tributaris. Ara bé, pagar com a màxim un 10% d’IRPF no és l’únic atractiu que s’ofereix, si més d’una quarantena de youtubers han decidit passar-hi almenys 183 dies a l’any és perquè poden fer-hi la seva feina i la poden fer en unes condicions òptimes: han escollit el tercer país del món en velocitat de banda ampla.
Andorra treballa des de fa temps per erigir-se com un smart country de referència, cosa que podria ser la clau per atraure empreses i així diversificar l’economia. Així mateix, actualment, una de les gran apostes és el sector de l’ensenyament superior.Llegeix més »