En la zona perifèrica de la Gran Bretanya, ens fixem en cinc varietats lingüístiques (còrnic, manx, jerseiès, guernseiès i norn) que a hores d’ara han gairebé desaparegut o es troben entre l’agonia i algun tipus de retorn a l’ús, davant la supremacia legal i demogràfica de l’anglès. En un món cada cop més global i enfrontades a la llengua més internacional, en aquest apunt exposarem les característiques i l’estat actual d’aquestes varietats, i reflexionarem sobre les seves opcions de pervivència.Llegeix més »
There are between 53 and 70 Indigenous languages in Canada. It is undeniable that these languages contribute to the richness of the linguistic heritage of Canada.[i] Unfortunately, a majority of them are now in a state of decline or endangerment (Report of the Royal Commission on Aboriginal Peoples, vol. 3, Gathering Strength, at pp. 564-569). In 1991, a study showed that in 69 % of First Nations communities, Indigenous languages were “declining”, “endangered”, or in a “critical” state. Indigenous languages were considered “enduring” in 18 % of First Nations communities, and “flourishing” in only 12 % of these communities. The only “viable” Indigenous languages were Cree, Ojibwee, and Inuktitut (Task Force on Aboriginal Languages and Cultures, Towards a New Beginning: A Foundational Report for a Strategy to Revitalize First Nation, Inuit and Métis Languages and Cultures, at pp. 34-35; Gabriel Poliquin, “La protection d’une vitalité fragile : Les droits linguistiques autochtones en vertu de l’article 35” (2013) 58:3 McGill LJ 573, at p. 576; Naiomi Metallic, “Becoming a Language Warrior” in Marie Battiste, ed, Living Treaties: Narrating Mi’kmaw Treaty Relations (Sydney, NS: Cape Breton University Press, 2016) 241, at pp. 244-245; Naiomi Metallic, “Les droits linguistiques des peuples autochtones” in Michel Bastarache & Michel Doucet, eds, Les droits linguistiques au Canada, 3rd ed (Cowansville, QC: Yvon Blais, 2013) 891, at p. 900).Llegeix més »
Una experiència comuna del segle XXI és que “tot el món sembla estar en moviment”, com Mimi Sheller i John Urry (2006) diuen al principi del seu article quan parlen del nou paradigma d’aproximació a la globalització. En aquest sentit, tothom (o almenys, molta gent) es mou o pot imaginar que es mou gràcies a les noves tecnologies. Tots pensem en els beneficis i els inconvenients d’aquests moviments, i la majoria de la gent es preocupa per l’efecte d’aquesta mobilitat sobre les seves identitats, que també inclouen les identitats lingüístiques. Uns dels col·lectius més exposats a aquestes preocupacions són els que viuen en grups diaspòrics.[i]
Recentemente in Italia si è sviluppato un intenso dibattito in materia di politica linguistica scaturito dalla pubblicazione di due proposte di legge: il disegno di legge costituzionale 337, presentato nel novembre 2022 e finalizzato all’inserimento di un comma nella Costituzione che riconosca l’italiano come lingua ufficiale della Repubblica italiana, e la proposta di legge C-734 (Disposizioni per la tutela e la promozione della lingua italiana e istituzione del Comitato per la tutela, la promozione e la valorizzazione della lingua italiana) presentata nel dicembre 2022. Quest’ultima è stata oggetto di riflessione del seminario “Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera”, organizzato dal Gruppo di Studio sulle Politiche Linguistiche della Società di Linguistica Italiana, il 31 maggio 2023, e il cui contenuto è riassunto in questo articolo. Al seminario hanno partecipato Angela Ferrari (Università di Basilea), Sabine Christopher (OLSI, Osservatorio Linguistico della Svizzera Italiana) e Verio Pini (Presidente di Coscienza Svizzera).Llegeix més »
L’abril passat hi va haver eleccions generals a Andorra i Demòcrates per Andorra recollia en el seu programa la proposta d’una nova llei en matèria lingüística. La voluntat era renovar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada l’any 2000, i adaptar la normativa al context actual. Lluny de quedar com una promesa electoral oblidada en un calaix, l’executiu s’ha posat a treballar en el Projecte en encetar la legislatura.Llegeix més »
