El més llegit de 2023 a l’RLD blog

Font: Pexels. Autoria: Cottonbro Studio

Durant el 2023 s’han publicat al nostre blog un total de 42 articles, que han obtingut 39.801 visites i 27.048 visitants. Això implica un increment de visites de gairebé un 10 % respecte de l’any passat. Per origen, el 76 % de visitants són de l’Estat espanyol, el 4 % dels EUA i el 2 % del Paraguai. En el podi dels 10 articles més llegits del 2023 trobem dos articles d’anys anteriors signats per Daniel Gordo, sobre la realitat lingüística a Extremadura, i un article de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili y Ketevan Khuskivadze, sobre la llengua georgiana.

Dels apunts publicats durant el 2023, els més llegits, per ordre de major a menor nombre de visites, han estat els següents:

La lengua guaraní en Paraguay: marco jurídico actual – Miguel Ángel Verón

L’Optimot i la nova normativa: com afecta el llenguatge jurídic? – Aina Domènec Vilaregut

La Sentència del Tribunal Constitucional 117/2022 i el deure d’atendre els consumidors (en català?): un altre déjà vu – Lídia Arnau Raventós

La violència cap a les dones a les resolucions judicials – Eva Mestre

No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana – Marina Massaguer Comes

L’esperanto, avui: qui el parla i per què? – Xavier Alcalde

“Què en saps, dels drets lingüístics?”. Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona – Georgina Rodríguez Muñoz

El blog de la Revista de Llengua i Dret us recomana 10 lectures per Sant Jordi

Les primeres motivacions de l’escriptura: la llei divina i la llei humana. A propòsit de la publicació del llibre Lletres que parlen – Jesús Alturo i Tània Alaix

Quina possibilitat té el català d’esdevenir llengua oficial de la UE? Una anàlisi – Vicent Climent-Ferrando

Encetem un nou any amb il·lusió i esperant seguir publicant articles d’actualitat i reflexió que despertin el vostre interès!

Reflexions critiques sus er estatut juridic der aranés: objectius e hièstres d’oportunitat – Anna M. Pla Boix

Ulleres sobre una pila de llibres
Autoria: Carol Yepes. Font: Unsplash

Eth passat 19 d’abriu de 2023, era Sindica d’Aran Sra. Maria Vergés, compareishie en Ple deth Parlament de Catalonha ena session de debat e votacion d’ua iniciativa legislativa promoiguda des deth Conselh Generau d’Aran e concebuda damb er objectiu de protegir juridicament era veïcularitat dera lengua pròpia d’Aran ena escòla aranesa: era Proposicion de lei de modificacion dera disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh, sus er usatge e er aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari.[i] Aguesta iniciativa s’acabèc aprovant ena session plenària que se hec en emicicle eth 19 d’abriu de 2023, damb es vòts favorables deth PSC, ERC, Junts per Catalunya e En Comú Podem.[ii] Despús dera modificacion, era disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh que vengui de nomentar assegure qu’enes centres educatius d’Aran, es projèctes lingüistics auràn de garantir er aprenedissatge e er usatge curricular e educatiu abituau der aranés, coma lengua pròpia d’aqueth territòri e coma lengua veïculara, de conformitat damb aquerò qu’establís era normativa aplicabla.Llegeix més »

L’estratègia internacional del Govern per l’oficialitat del català – Miquel Royo Vidal

La consellera Serret i el delegat davant la UE Ignasi Centelles van presentar la campanya EuropaEnCatala.eu al metro de Brussel·les

La defensa i promoció del català és una de les prioritats del Govern, també en l’àmbit de l’acció exterior. Treballem perquè la llengua catalana sigui reconeguda arreu del món. Des de fa uns mesos que s’ha intensificat l’estratègia internacional per assolir l’oficialitat del català a les institucions europees, un objectiu pel qual aquest Govern fa temps que treballa.

Des del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea estem traslladant els arguments de la Generalitat a favor de la defensa de l’oficialitat del català a tots els estats membres de la Unió Europea, i també a la ciutadania europea. Arguments treballats en col·laboració amb la Secretaria de Política Lingüística però pensats per a un públic internacional que no coneix la casuística de la situació lingüística a Catalunya. Ho fem de manera didàctica, directa i propera per explicar la nostra demanda i per esvair dubtes que puguin tenir sobre aquesta proposta.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 80, amb una secció monogràfica sobre llengua i neutralitat

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 80 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica titulada Llengua i neutralitat amb cinc articles acadèmics. La secció monogràfica examinarà fins a quin punt la neutralitat lingüística és una construcció discursiva que resulta de posicionaments polítics i interessos socioeconòmics creats, i de quina manera es construeix. Els cinc estudis analitzaran la llengua com a vehicle de pugnes sociopolítiques i lingüístiques en blocs lingüístics postcolonials, l’esperantisme a principis del segle XX, i les polítiques lingüístiques del Comitè Internacional de la Creu Roja i en dos estats oficialment multilingües, com són Suïssa i Sud-àfrica. Tot per mitjà d’un enfocament historiogràfic centrat en les tensions ideològiques, el treball lingüístic necessari per (re)produir la neutralitat lingüística i els processos de diferenciació i exclusió socials que en resulten.Llegeix més »

La violència cap a les dones a les resolucions judicials – Eva Mestre

La violència envers les dones és un problema estructural esfereïdor en la nostra societat. A l’Estat espanyol hi ha 489 jutjats entre exclusius, compatibles i penals especialitzats per jutjar violència de gènere. Només en 2021 es van produir més de 170.000 denúncies relacionades amb aquest tipus de violència, un nombre que, lluny de minvar, s’engreixa any rere any des de l’aprovació de la Llei Orgànica 01/2004. Encara resulta difícil per a les dones denunciar aquests casos, ja que es calculen uns huit anys de maltractaments abans de la primera denúncia.

L’estudi que presentem pretén respondre quatre qüestions molt específiques sobre la violència de gènere en contexts jurídics: (1) com hi apareixen descrites les dones víctimes de violència (quin llenguatge fan servir els operadors jurídics per parlar de les dones), (2) com hi apareixen descrits els homes processats en els procediments per violència, (3) quina imatge es projecta de la mateixa violència en els judicis i (4) quina projecció dels actors i les accions es fa en aquests texts, i es trasllada a l’imaginari col·lectiu des de la judicatura.Llegeix més »