Les abreviacions: on som, després de tants anys? – Josep M. Mestres i Josefina Guillén

Les dues publicacions, on es pot veure la portada, dretes a una taula una al costat de l'altra.
Primera edició (març 1992) i segona edició (setembre 2001, revisada i ampliada) del Diccionari d’abreviacions.

L’any 1985, la Revista de Llengua i Dret (núm. 6, desembre) va publicar un article de deu pàgines que contenia un intent d’assaig de classificació tipològica d’aquestes formes abreujades.

Penseu que, en aquell temps, hom confegia “llistes d’abreviatures” i parlava d’“abreviatures” per referir-se a qualsevol abreujament gràfic del que ara considerem abreviacions. Com que la confusió amb les abreviatures pròpiament dites pel que fa a l’etiqueta era evident i constant, calia buscar un terme que diferenciés la macroclasse de totes les formes abreujades de la classe de les que acaben en punt o en barra (pròpiament dites abreviatures). A més, dins les abreviatures, els dubtes eren múltiples: per on s’havien de tallar els mots per fer l’abreviatura?, podien dur marca de plural?, podien fer servir lletres volades?, com s’havien d’escriure les abreviatures dels tractaments de persona?Llegeix més »

La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús. Crònica de la XX Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) – Teresa Tort Videllet

La formació és un camí que no s’acaba mai. Es bifurca, fa pujades, després rampes costa avall i també revoltes difícils. T’hi has d’aturar, de tant en tant. No és un circuit agraït, de vegades. El 31 de maig va tenir lloc la vintena jornada de formació que organitza la SCATERM, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans que s’ocupa de la difusió de la terminologia i que propugna el debat sobre aspectes rellevants de l’actualitat pel que fa a l’ús dels llenguatges d’especialitat.

En aquesta ocasió, el tema triat va ser els termes en l’àmbit pedagògic, ja que es percep un descontentament general en els entorns educatius, que afecta fins i tot els aspectes relacionats amb la nomenclatura que cal usar per designar els conceptes didàctics. No hi ha calma als centres educatius; ni als llibres, tampoc. Us expliquem com va anar.Llegeix més »

No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana – Marina Massaguer Comes

Font: Pexels. Autoria: Shvets

La majoria de la població de Catalunya –un 56,6 % segons dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2018– declara que no té el català com a llengua habitual i gairebé dues de cada deu persones –un 18,8 %– declaren que no saben parlar-lo. Viure a Catalunya sense parlar català no tan sols és possible, sinó que és el cas de la majoria de persones que hi han arribat en edat adulta i això té conseqüències ben tangibles en l’ús social de la llengua (Massaguer, Flors-Mas i Vila, 2023). Ara bé, el rol dels no-catalanoparlants en la configuració de les dinàmiques sociolingüístiques de Catalunya no es limita a una qüestió estrictament demogràfica. No parlar català té conseqüències per als individus perquè comporta limitacions a l’hora de circular socialment (estudiar, trobar feina, participar en la vida pública, etc.) i, a més, se’n desprèn significat social.Llegeix més »

La negativa judicial a traduir al castellà una resolució en llengua pròpia oficial no sempre es pot considerar causa d’indefensió: exposició d’un cas recent – Maria Ballester Cardell

Martell de jutge
Font: Pexels. Autoria: Sora Shimazaki

El 19 d’abril de 2023 el Ple del Tribunal Constitucional emet la sentència que desestima el recurs d’empara contra sengles resolucions judicials redactades en català que deneguen la seva traducció al castellà sol·licitada per l’ara demandant. La rellevància del cas ja es fa palesa amb el reconeixement explícit per part de l’alt tribunal de l’escàs tractament que ha tingut, en l’àmbit de la jurisdicció d’empara constitucional, la qüestió sobre l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en l’Administració de justícia. A més, i aquest fet també és destacat, la controvèrsia s’ha resolt mitjançant una sentència del Ple del Tribunal que acorda, a proposta de la Sala Primera, obtenir el coneixement del recurs d’empara formulat.Llegeix més »

L’Administració electoral, encapçalada per les juntes electorals: subjecta a la legalitat lingüística i toponímica d’oficialitat del català? L’exemple de les Pitiüses (Eivissa i Formentera) el maig de 2023 – Ángel Custodio Navarro Sánchez

Font: Pexels

El grau de normalització lingüística del català a l’Administració de justícia a les Illes Balears, on el personal segueix essent gestionat pel Ministeri de Justícia, és, per dir-ho d’una manera senzilla, molt baix (tret de casos puntuals i excepcionals, sobretot d’òrgans ubicats a Mallorca i Menorca). I, si bé les administracions públiques territorials illenques (el Govern de les Illes Balears, els quatre consells insulars i els ens locals) actuen a tot l’arxipèlag, com a norma general, en català, i els lletrats que les defensen solen actuar també en aquesta llengua, les parts privades ho fan quasi sempre en castellà, i el personal al servei de l’Administració de justícia i el sistema en si ho fa, per defecte, també en castellà.Llegeix més »