Etiqueta: Albert Fabà

Aires nous a la política lingüística: VIII Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana – Albert Fabà

eapcDeixa un comentari

De la I a la VIII Jornada sobre Llengua i  Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2003 Treballs de Sociolingüística Catalana publicà un volum titulat “L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes”, que reflectia les ponències i les conclusions d’unes jornades organitzades pel Grup Català de Sociolingüística. Una de les propostes, expressada de forma breu i succinta, plantejava que “les dades utilitzades a les Jornades s’han centrat en Catalunya, però també caldria explotar dades d’altres territoris de l’àmbit lingüístic”. Dades escadusseres o directament inexistents, en aquell moment.

Per aquest motiu, mesos després quatre sociolingüistes (Francesc Xavier Vila, Joaquim Torres, Miquel Àngel Pradilla i Albert Fabà) s’adreçaren a Lluís Jou, que aleshores era director general de Política Lingüística, per plantejar-li un ambiciós i agosarat projecte: la promoció d’enquestes, amb qüestionaris homologables que en permetessin la comparació, a tots els territoris de parla catalana. La proposta fou acollida amb entusiasme i es concretà de la mà d’Ernest Querol, en aquell moment director de l’Institut de Sociolingüística Catalana. Fou l’inici de la sèrie que a Catalunya s’ha anomenat “Enquestes d’usos lingüístics a la població (EULP)” i que ja disposa de quatre edicions: 2003, 2008, 2013 i 2018.Llegeix més »

Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat. Un llibre que farà forat – Albert Fabà

eapcDeixa un comentari

Riera Gil, Elvira (2017). Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de l’Autogovern, 167 p. (IEA-Recerca; 4). Disponible en línia aquí

Vet aquí un llibre important. I no és que ho digui jo, només. Una persona tan destacada en la filosofia política com el professor Ferran Requejo és del mateix parer. Requejo ha orientat la recerca de doctorat d’Elvira Riera, l’autora del llibre que comentem, i alhora n’ha escrit el pròleg. Un pròleg que acaba amb aquestes paraules: “El lector està a punt d’endinsar-se en un treball cridat a ser un punt de referència de futures recerques internacionals en aquest camp” (Riera: 14).

A banda de l’opinió del catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, cal preguntar-se per quina raó aquesta recerca de Riera pot ser aquest “punt de referència”. Des del meu punt de vista, la resposta té a veure amb el fet que bona part dels conceptes, de les tipologies, de les polítiques lingüístiques que es proposen són generalitzacions (bones generalitzacions) d’una situació sociolingüística i politicolingüística (la nostra, la catalana) que cada cop pot servir més de referència en l’escena internacional. I és que, al món d’avui en dia, cada cop hi ha més societats plurals, des del punt de vista sociolingüístic, mixtes, per dir-ho amb la terminologia de l’autora del llibre.

Internacionalment, s’ha tendit a situar la reflexió politicolingüística en tres tipologies:

  1. Estats bàsicament homogenis, tant des del punt de vista sociolingüístic com politicolingüístic; com a molt la diversitat provindria de minories “recents” d’immigrants estrangers, sovint poc considerades, per cert, a les teories “normatives”. Un bon exemple podrien ser Portugal o Alemanya.
  2. Estats amb diversitat lingüística interna, però dividits en unitats territorials sociolingüísticament homogènies. Els paradigmes són Suïssa i Bèlgica, tot i que en aquest darrer cas la regió de Brussel·les no s’hi ajusta.
  3. Els territoris on la majoria de parlants són d’una determinada llengua, que s’insereixen en estats on la llengua majoritària és una altra llengua.

Llegeix més »

Estudi sobre la presència de les llengües en les converses al carrer, Barcelona 2012 – Albert Fabà i Anna Torrijos

xarxes2 comentaris

La Direcció General de Política Lingüística i el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona han analitzat la llengua de les converses als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona. El resultat permet conèixer la variabilitat d’usos lingüístics a diversos carrers de Barcelona en funció d’una sèrie de variables observades. La metodologia que s’ha utilitzat és l’observació i el registre de la llengua de les persones que parlen pel carrer. El nombre total d’itineraris van ser 11, que responen als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona, i el d’audicions, per tant, d’observacions anotades, ha estat de 3.940. Aquest nombre d’observacions varia des de les 520 (Raval) a les 233 (Muntaner), depenent de la quantitat de persones que hi transiten.Llegeix més »

Llengua i sobiranisme. Una anàlisi sociolingüística sobre les dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) – Albert Fabà i Joaquim Torres

xarxes2 comentaris

En els darrers anys s’ha produït a Catalunya un veritable terratrèmol, a la seva vida política i social, que es basa en la irrupció d’un ampli moviment de reivindicació de la independència del país, com la millor manera de respondre a l’ofensiva neocentralista del govern espanyol, presidit pel Partit Popular. Aquest corrent d’opinió sempre ha estat present a Catalunya, però la novetat ha estat la seva conversió, en els darrers temps, en l’opció majoritària.

Una bona manera d’apreciar aquest fet és observar l’evolució de les respostes a la pregunta dels baròmetres d’opinió política (BOP) del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) sobre les preferències dels enquestats pel que fa a l’articulació entre Catalunya i Espanya. Així, es podia triar si Catalunya havia de ser un estat independent, o bé un estat dins una Espanya federal, una comunitat autònoma o una regió d’Espanya.Llegeix més »