Ara fa un any que es va dictar l’anomenada Sentència del procés (STS 459/2019, de 14 d’octubre), que posava fi a la causa oberta contra les persones que van liderar les actuacions a favor del referèndum de l’1 d’octubre i les accions polítiques i jurídiques favorables a la independència de Catalunya.
Entre els diferents aspectes del judici, la llengua ocupa un lloc que, si bé no central, sí que acaba sent significatiu i recurrent. Les decisions que el Tribunal va adoptant sobre les incidències lingüístiques plantejades per les parts van perfilant essencialment la visió que l’òrgan judicial té sobre dos aspectes: els drets lingüístics que al·leguen les persones encausades i l’estatus del català dins l’Estat espanyol. El conjunt de qüestions relacionades amb la llengua en el marc del procediment pivoten sobre aquests dos temes o en són una derivada. Per aprofundir sobre el judici i la Sentència, podeu consultar la crònica de jurisprudència de la Revista dels núm. 71 (pàg. 333-335) i núm. 73 (pàg. 250-259), els elements principals de les quals exposem en aquest apunt.Llegeix més »
El 17 i 19 de juliol de 2018 la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va fer públiques quatre sentències (319/2018, 322/2018, 330/2018 i 333/2018) amb les quals anul·lava una part significativa del Decret 61/2017 del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials de l’Administració de la Generalitat Valenciana. En termes generals, les sentències estaven estructurades sobre el principi de jerarquia lingüística, dominant a Espanya, que, cada vegada amb més intensitat des de 2010, tracta de reforçar la preeminència del castellà sobre les altres llengües espanyoles i desconfia de les mesures d’equitat en favor de la igualtat lingüística real, si més no entre les llengües espanyoles oficials.
(informació disponible en català, aranès, basc, gallec, asturià i aragonès)
El Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, especialitzat en sociolingüística, política i planificació lingüístiques, dret lingüístic, ensenyament de llengües i altres matèries afins, elabora periòdicament diversos productes documentals per facilitar als recercadors, estudiosos i persones interessades en aquests temes eines que els facilitin arribar a informació de qualitat en diferents àmbits i suports.
Us presentem les resolucions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem del primer semestre del 2016 que incideixen sobre el règim jurídic de les llengües a l’Estat espanyol. Per a una anàlisi més detallada us remetem a la