Ley Molac en favor de las lenguas territoriales de Francia: una ley, un recurso y muchas incertidumbres – Eneritz Zabaleta

Mapa de les llengües de França
Font: Wikimedia commons, Langues de la France, amb llicència CC BY-SA 3.0

El Parlamento francés aprobó el 8 de abril la ley relativa a la protección patrimonial de las lenguas territoriales de Francia y a su promoción impulsada por el diputado bretón Paul Molac. Sin embargo, el recurso interpuesto por 61 diputados el 22 de abril ha levantado incertidumbres sobre su futuro.

   El 8 de abril la cámara baja francesa aprobaba con 247 votos a favor y 76 votos en contra la ley impulsada por el diputado Paul Molac relativa a la protección y a la promoción de las lenguas territoriales de Francia.

El 8 de abril, la Asamblea nacional de París vivió un día histórico en la protección legislativa de las lenguas territoriales de Francia. La cámara baja francesa aprobaba con 247 votos a favor y 76 votos en contra la ley impulsada por el diputado Paul Molac relativa a la protección y a la promoción de las lenguas territoriales de Francia. La aprobación, celebrada por les defensores de la diversidad lingüística francesa, se hizo en términos idénticos al texto aprobado por el Senado el 10 de diciembre del 2020 en primera lectura, por lo que la ley quedaba definitivamente aprobada sin necesidad de enviar una nueva versión al Senado para segunda lectura.Llegeix més »

L’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia: “La Sentència del Suprem: un nou retrocés per a la llengua” – Anna Arnall Duch

El passat 18 de desembre la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) va organitzar, amb el suport del Departament de Justícia i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia. Es tracta d’una trobada anual que té com a objectiu debatre sobre els usos lingüístics en els diversos àmbits que conformen la justícia (l’advocacia, la judicatura, la procuradoria), però en l’últim acte va defugir l’àmbit estricte de la justícia i es va centrar en la polèmica Sentència 634/2020, de 2 de juny, del Tribunal Suprem, una resolució amb efectes en àmbits més administratius que judicials, però que no deixa de repercutir en els usos lingüístics en l’àmbit jurídic general.Llegeix més »

El coneixement de la llengua oficial pròpia en funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 14 d’octubre de 2020 – Ángel C. Navarro

Ajuntament de València
Autoria: Diego Delso, llicència CC-BY-SA

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat  Valenciana (TSJCV) anul·la l’exigència del títol elemental de coneixements del valencià per a accedir a la borsa de treball interina de secretaris i interventors al territori valencià. En aquest apunt faig unes reflexions generals sobre l’exigència del coneixement de les llengües oficials distintes del castellà als funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

La Sentència de la Secció 2a de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV de 14 d’octubre declara la nul·litat de l’article 4.2 del Decret 154/2016, de 21 d’octubre, de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula el procediment de selecció de funcionaris interins i es creen les borses de treball per a la provisió interina de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional al territori de la Comunitat Valenciana. Aquest precepte establia com a requisit acreditar un nivell de coneixement de valencià. La mateixa Sentència també anul·la la convocatòria concreta del certificat B1/elemental del coneixement del valencià efectuada per la Direcció General d’Administració Local, que depèn del Govern valencià, segons Resolució de 2 de març de 2017.Llegeix més »

L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears (ODDL) entra en escena – Antoni Llabrés Fuster

A la fi, el dia 4 de desembre, s’ha activat la llargament esperada Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (ODDL). Malgrat el marc legal que formalment empara els ciutadans a l’hora de fer ús de la llengua oficial de preferència, són nombrosos els obstacles amb què topa en el dia a dia qui opta per fer servir la pròpia del territori. Aquests entrebancs, especialment remarcables en determinats àmbits de la relació dels ciutadans amb els poders públics -com l’administració de justícia, les forces i cossos de seguretat estatals o la sanitat, per citar només els tres segurament més problemàtics- i que es multipliquen en el sector privat, esdevenen sovint dissuasius i priven el parlant de la seguretat lingüística necessària per poder exercir el seu dret d’opció lingüística en unes mínimes condicions de normalitat.Llegeix més »

Oficina Pública de la Llengua Catalana: el primer organisme públic de política lingüística a favor del català a l’Estat francès – Alà Baylac Ferrer

L’any 2020 marca en matèria de llengua —catalana— a Catalunya Nord un tombant històric: per primera vegada les institucions han acordat de posar en marxa un organisme públic de política lingüística, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (Office Public de la Langue Catalane, en francès) o OPLC. L’àrea catalanòfona del nord de la frontera era una de les poques regions amb llengua “regional”[1] que encara no tenia oficina pública de la llengua; ja existien un Office Public de la Langue Bretonne (Ofis Publik ar Brezhoneg),[2] un Office Public de la Langue Basque (Euskararen Erakunde Publikoa),[3] un Office Public de la Langue Occitane (Ofici Public de la Lenga Occitana),[4] un Office pour la Langue et les Cultures d’Alsace et de Moselle (Elsassisches Sprochàmt),[5] i un Office de la Langue Créole de la Réunion (Lofis la Lang Kréol La Rényon).[6]Llegeix més »