Cada dia, centenars de persones que no entenen ni parlen castellà o català acudeixen a jutjats i tribunals per participar en judicis com a acusats, víctimes o testimonis. La seva capacitat per comprendre el que està passant i intervenir en el procediment amb sentit, consciència i igualtat respecte de les altres parts depèn de la tasca dels professionals de la interpretació: els i les intèrprets judicials. Sense aquesta figura professional, no es pot assolir el dret a la tutela judicial efectiva ni l’accés a la justícia d’aquestes persones. Per garantir-ho, l’ordenament jurídic reconeix el dret de les persones amb barrera lingüística víctimes i acusades a disposar d’un servei d’interpretació gratuït. A Catalunya, aquest dret s’articula mitjançant els serveis d’interpretació i traducció de la Secretaria per a l’Administració de Justícia –encara que hi hagi intèrprets judicials vinculats directament a l’Administració, la immensa majoria de serveis d’interpretació es presten a través d’una empresa externa, SEPROTEC.
Jutge: Yo pienso, usted habla un poco de español ¿verdad?
Intèrpret: Sí.
Testimoni: Yo hablo, hablo.
Jutge: Pues yo pienso que casi, como es muy técnico, yo pienso que usted nos lo intenta decir en español. ¿Usted habla un poco español?
Intèrpret: Si vous comprenez un petit peu l’espagnol? Si tu comprends la question tu peux, m… répondre directement si, si, si y a quelque chose que vous comprenez pas vous pouvez demander mais si vous comprenez …
Vostè entén una mica l’espanyol? Si entens la pregunta pots, m… contestar directament si, si, si no entén alguna cosa pot demanar però si entén…
Testimoni: Oui, je, je, je comprends pas tout à 100 % mais c’est pour ça que vous êtes là mais je comprends suffisamment parfois (.) D’accord, okay.
Sí, Jo, jo, jo no entenc el 100% però és per això que vostè és aquí, però jo entenc bastant de vegades (.) D’acord, ok.
Fiscal: Hay cosas que le cuestan, por eso mismo pedimos el traductor…
Jutge: Yo pienso que si el señor se expresa mínimamente en español lo enten … nos comunicaremos mejor que traduciéndolo en este caso.
Quan la interpretació falla (cosa que passa sovint, com veurem), es deixa de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i, en ocasions, això passa malgrat que els operadors judicials són conscients que aquest mecanisme (la interpretació) no està funcionant de manera òptima.
Aquest fragment, extret de la transcripció d’un judici penal real, il·lustra el desconeixement de la importància del paper de l’intèrpret judicial per part dels membres del poder judicial i, el que encara és més descoratjador, fa palesa la gran tolerància que demostren davant la baixa qualitat dels intèrprets contractats per l’Administració de justícia. En el cas del fragment presentat, el Ministeri Fiscal adverteix que l’intèrpret no està interpretant bé i el jutge, reconeixent que té raó, s’adreça al testimoni dient-li que donat que la declaració és molt tècnica (es tracta d’un judici sobre un delicte societari) és millor que el testimoni “intenti parlar” en castellà. Aquesta alta tolerància davant les prestacions d’uns professionals poc qualificats reflecteix una realitat inquietant: no sembla que els jutges i els advocats siguin incapaços de reconèixer una mala interpretació, almenys pel que fa a qüestions senzilles d’incompetència lingüística, sinó que han arribat a integrar sistemes de comunicació rudimentaris (com ara una declaració d’un testimoni francès en un espanyol “aproximatiu”) perquè semblen haver renunciat a l’accés a un servei d’interpretació de millor qualitat. Per tant, ja us podem contestar aquí la pregunta que formulem al títol d’aquest apunt: quan la interpretació falla (cosa que passa sovint, com veurem), es deixa de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i, en ocasions, això passa malgrat que els operadors judicials són conscients que aquest mecanisme (la interpretació) no està funcionant de manera òptima.Llegeix més »
Nonostante la spinta proveniente dalle istituzioni internazionali ed europee verso il riconoscimento delle lingue dei segni negli ordinamenti interni, l’Italia si è attivata in questo senso solamente poco tempo fa, durante l’emergenza pandemica da Covid-19. Più nello specifico, ciò è avvenuto tramite il decreto-legge n. 41/2021, cd. decreto sostegni, convertito con modificazioni nella legge n. 69/2021. L’articolo 34-ter del decreto sostegni, approvato durante l’esame al Senato, prevede infatti norme a favore della promozione e del riconoscimento della lingua dei segni italiana (LIS) e della lingua dei segni italiana tattile (LIST). Lo scopo, come esplicitato al paragrafo 1, è quello di dare attuazione alle disposizioni costituzionali sui diritti inviolabili dell’uomo e sull’eguaglianza sostanziale (articoli 2 e 3), all’obiettivo di inserimento sociale e professionale e all’autonomia delle persone disabili di cui all’art. 26 della Carta dei diritti fondamentali dell’Unione europea e a quanto disposto dalla Convenzione delle Nazioni Unite sui diritti delle persone con disabilità, redatta nel dicembre 2006 e ratificata dall’Italia con legge n. 18 del 2009.Llegeix més »
«Les accions de la UE per promoure les llengües regionals o minoritàries són suficients i no en calen de complementàries». Aquesta era la principal conclusió, el passat 9 de novembre de 2022, de la sentència T-158/21 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en resposta a la demanda presentada pel Minority Safepack. Un milió de signatures per a la diversitat a Europa, la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que proposava a la Comissió Europea l’adopció d’un paquet de mesures a favor de les minories lingüístiques a Europa. Un cop dur a la promoció de les llengües amb més necessitat de protecció a Europa i un litigi polític i jurídic que començava fa ara 10 anys (vegeu també l’apunt del 3 de febrer de l’any passat publicat pel mateix autor). Fem una repassada dels fets:Llegeix més »
“What I most regretted were my silences… And there are so many silences to be broken.”
Audre Lorde
Quan elaboràvem el Diccionari de la sexualitat ens vam adonar que per poder practicar amb llibertat moltes de les activitats sexuals que definíem, si eres dona ho tenies una mica més difícil. D’entrada, havies de carregar amb unes quantes pors i precaucions de més. El fet de ser dona implica que, en qualsevol pràctica sexual, hagis de prendre unes mesures addicionals. Ser dona i patir perquè et pugui passar alguna cosa es planteja com un paquet indissoluble que va junt per defecte. Una estructura que se’ns ha imposat i que la societat patriarcal s’ha encarregat de mantenir sota control. Tal com apunta Alba Alfageme en el seu assaig Quan cridem els nostres noms, el sistema patriarcal ens ha robat la vida i l’existència, sacrificant els nostres drets i llibertats. En definitiva, unes experiències i unes situacions que senzillament no hauríem d’haver viscut si aquest món no estigués infectat de masclisme.
Pensem ara en un dia qualsevol. Posem que agafes el bus i aquell matí estàs preocupada per un termini de la feina o per un examen. Un cop asseguda t’adones que t’estan mirant incòmodament, un home s’ha apropat massa o t’ha dit alguna cosa que et fa sentir malament i et situa de cop en un estadi d’alerta; de sobte, la teva pròpia preocupació (feina/examen, etc.) s’esvaeix perquè ara en tens una altra d’imposada i sobrevinguda que ocupa totalment el teu espai, un problema que no has triat i que et genera por i que t’arriba pel simple fet de ser dona. Una intimidació que et diu que has d’estar alerta i que et recorda constantment que en aquesta societat ser dona pot ser un peatge molt elevat de pagar.Llegeix més »
«Les accions de la UE per promoure les llengües regionals o minoritàries són suficients i no en calen de complementàries». Aquesta era la principal conclusió, el passat 9 de novembre de 2022, de la 
1. Origen del projecte