1.  Origen del projecte

“What I most regretted were my silences… And there are so many silences to be broken.”

 Audre Lorde

Quan elaboràvem el Diccionari de la sexualitat ens vam adonar que per poder practicar amb llibertat moltes de les activitats sexuals que definíem, si eres dona ho tenies una mica més difícil. D’entrada, havies de carregar amb unes quantes pors i precaucions de més. El fet de ser dona implica que, en qualsevol pràctica sexual, hagis de prendre unes mesures addicionals. Ser dona i patir perquè et pugui passar alguna cosa es planteja com un paquet indissoluble que va junt per defecte. Una estructura que se’ns ha imposat i que la societat patriarcal s’ha encarregat de mantenir sota control. Tal com apunta Alba Alfageme en el seu assaig Quan cridem els nostres noms, el sistema patriarcal ens ha robat la vida i l’existència, sacrificant els nostres drets i llibertats. En definitiva, unes experiències i unes situacions que senzillament no hauríem d’haver viscut si aquest món no estigués infectat de masclisme.

Pensem ara en un dia qualsevol. Posem que agafes el bus i aquell matí estàs preocupada per un termini de la feina o per un examen. Un cop asseguda t’adones que t’estan mirant incòmodament, un home s’ha apropat massa o t’ha dit alguna cosa que et fa sentir malament i et situa de cop en un estadi d’alerta; de sobte, la teva pròpia preocupació (feina/examen, etc.) s’esvaeix perquè ara en tens una altra d’imposada i sobrevinguda que ocupa totalment el teu espai, un problema que no has triat i que et genera por i que t’arriba pel simple fet de ser dona. Una intimidació que et diu que has d’estar alerta i que et recorda constantment que en aquesta societat ser dona pot ser un peatge molt elevat de pagar.

Deia la cineasta Julia Ducournau (Cuadrado, 2022) que durant el procés d’escriptura de la pel·lícula Titane (citació literal): ‘vaig reflexionar molt al voltant de la meva pròpia experiència com a dona en l’espai públic i, òbviament, també sobre l’experiència de totes les meves amigues i, en realitat, de totes les dones del món. I soc molt conscient que totes sabem que no som iguals fora de l’entorn íntim perquè tenim sempre present la por i perquè coneixem totes les tècniques de què fem ús per no ser assetjades, assaltades o incomodades. I el fet de no ser iguals en l’espai públic és una cosa que em remou l’estómac. Que no puguem gaudir del món exterior sense por és una cosa que no puc suportar. Llavors vaig pensar que quan assalten una dona al metro, per posar un exemple, a la persona que ho fa no li passa ni un segon pel cap la possibilitat que aquella dona pugui prendre represàlies (…). I el fet que sigui una cosa que els homes ni tan sols poden pensar, és una cosa contra la que vull lluitar de manera explícita.’

Termes com agressió profilàctica (stealthing), assetjament sexual a la feina, llum de gas (gaslighting), porno difusió no consentida (sexpreading)… evidencien la desigualtat en l’espai públic i aquestes situacions ens recorden l’assignació de la dona a l’escenari de la víctima. Es podria dir, de fet, que el concepte de víctima és una víctima més del masclisme simbòlic. Els prejudicis vers les dones es construeixen també sobre el concepte de víctima (Alfageme, 2021).

1.1 Trencar el silenci

El que resulta més rellevant és que s’ha normalitzat aquest discurs, que tots aquests delictes afectin majoritàriament es dones no sorprèn, és un relat que l’hem adquirit socialment com a ‘normal’. De la mateixa manera, en la literatura i el cinema gairebé sempre que hi ha un crim la víctima és una dona i quan hi ha una violació la víctima sempre és una dona. Com diu Alba Alfageme, aquestes experiències són situacions que compartim i que hem arribat a minimitzar perquè són, segons diuen “normals”; situacions que hem viscut i patit no només nosaltres, sinó les dones del nostre entorn I que s’han banalitzat. Ho hem vist tan representat i ho hem experimentat tant que ens sembla que l’espai destinat a les dones és per defecte el de víctima. Davant d’aquest escenari calia trencar el silenci.

Calia un nou discurs i, per tenir veu en l’espai públic, calia aportar les eines de transformació adequades, i una d’aquestes eines poderoses són els termes. Posar noms a les violències contra les dones i creure en l’impacte de les paraules és un dels primers passos per trencar el discurs del patriarcat.

1.2 Construir un canvi d’escenari per a les dones: de víctima a supervivent

Qualsevol pràctica sexual ha de ser consensuada i consentida. Tal com es va fer constar en la definició del terme consentiment sexual, l’aprovació lliure es concreta en el consens sobre el moment, el lloc, la durada, el tipus de pràctica, la persona o les persones amb qui es dugui a terme i les precaucions que es prenguin. Segons el Conveni d’Istanbul, el consentiment s’ha de donar voluntàriament com a resultat de la capacitat de decidir de la persona en el context de les circumstàncies que l’envolten.

És a dir, una dona té dret a canviar lliurement d’opinió quan vulgui, i el consentiment per a participar en una pràctica sexual en unes circumstàncies i condicions determinades es pot revocar en qualsevol moment i no es pot pressuposar ni deduir de comportaments previs.

Calia canviar la direcció del discurs de la cultura de la violació a la cultura del consentiment posant el focus en el desig i l’autodeterminació sexual per construir un nou escenari que situï les dones a la banda de les supervivents i no en el de les víctimes. Per tant, vam considerar que era del tot necessari crear una terminologia que situés la visió de la dona al centre. Calia posar noms als delictes sexuals, calia tenir veu pròpia i calia dir prou. Identificar i conèixer la cultura del consentiment (Cultura en què es reconeix plenament l’autodeterminació sexual de les persones, es garanteix un consentiment sexual efectiu i s’assumeix responsabilitat social en l’erradicació de les violències sexuals) és un element clau per tenir veu pròpia i aconseguir una llibertat sexual plena.

2. Una mica d’història. El paper de les activistes en la codificació dels termes

La mort d’una dona bonica és, sense cap mena de dubte, el tema més poètic del món, va dir Edgar Allan Poe, que no es devia plantejar la qüestió (gràcies, Rebecca Solnit) des del punt de vista de les dones que prefereixen viure.

D’aquest supòsit romàntic que simplement és l’embolcall d’un pur relat de terror (almenys per al 50 % de la població) han passat dos segles i aquesta mena de discurs pretesament esteticista que posiciona les dones en l’escenari de les víctimes és malauradament vigent. El canvi de paradigma de la cultura de la violació a la cultura del consentiment i la seva representació en la societat és encara una gran escletxa per explorar. Per això, quan apareix alguna proposta que capgira el sistema i aposta per explicar la història des d’un nou territori s’obre el camí d’una certa esperança cap a la idea d’una ocupació que ens pertany.

El terme assetjament sexual (‘sexual harrassment’) es registra per primera vegada l’any 1974 per Mary Rowe a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i es va fer servir per descriure conductes masculines inapropiades. Poc temps després es va tornar a utilitzar en un context similar, aquest cop a la Universitat de Cornell, l’any 1975. Susan Brownmiller el mateix any va ser la primera a utilitzar el terme violació en una cita (‘date rape’). Com bé ens recorda Rebecca Solnit (2018), per a les dones tenir veu és crucial perquè tot allò que no es diu, no es coneix i no existeix fins que algú trenca aquest silenci.

Aquests primers reconeixements van necessitar un nou llenguatge. El feminisme durant la dècada dels 70 va aconseguir codificar un corpus de termes que els va permetre descriure i denunciar les seves experiències individuals i alhora fer-se escoltar per primera vegada.

En aquest context diacrònic, el buit jurídic en aquesta matèria era una forma de silenciar la violència sexual, una manera de menystenir i penalitzar els cossos de les dones.

La tesi de l’escriptora i activista feminista Rebecca Solnit (2021) ens recorda que la violència contra les dones és sovint una violència contra les nostres veus i les nostres històries. En definitiva, és un atac contra tot allò que les nostres veus signifiquen: el dret a l’autodeterminació sexual, a la participació, a consentir i a dissentir, a viure i a participar, a interpretar i a explicar. Com apuntava Laura Mulvey, cal inventar estratègies de transformació social que trenquin aquest silenci imposat per aquest marc patriarcal.

Resseguint la reflexió de Solnit i com apunta també Judith Butler en el seu darrer assaig Quina mena de món és aquest?, al costat d’altres emergències com la climàtica, el món no resultarà plenament habitable fins que les dones puguin passejar lliurement pels carrers sense un temor constant i quan puguin viure només amb els seus propis problemes alliberades de totes les càrregues alienes que els han estat injustament imposades. Una societat només pot ser justa si les persones són lliures de ser qui són, sense posar en risc la seva vida ni estar exposades a violència.

2.1 La terminologia com una eina per poder identificar i denunciar allò que t’ha passat

“Si et quedes asseguda a la cadira en una habitació i aguantes que un home amb poder t’assetgi o et maltracti, és, en part, perquè ben poques vegades has vist un final diferent per a les dones. A les novel·les que has llegit, a les pel·lícules que has vist, a les històries que t’han explicat des de petita, les dones tenen ben sovint un final desastrós.”                                                                                                                      Brit Marling

Hi ha un altre final possible i molts altres inicis, també. De fet, el relat pot ser un altre de ben diferent, però fins ara ens pensàvem que no era possible. Sovint, fins que no veus definida una experiència o una situació de violència viscuda, no la pots identificar. Els termes són necessaris perquè moltes dones puguin identificar que allò que els ha passat és un delicte sexual i que es pot denunciar. Com deia Judith Butler (Butler, 2022) no hem de subestimar ‘el poder de les petites accions’.

I els termes poden esdevenir una eina més que contribueixi al trànsit social necessari de la cultura de la violació a la cultura del consentiment. Deia Mireia Boya, en el pròleg del llibre d’Alba Alfageme, que no és fàcil veure què et va passar. Sovint necessites que algú hi posi paraules. I acostuma a ser una altra dona. I continua: ‘Calen eines per no sentir por, ni culpa, ni inseguretat, ni res.’

3. Abast del projecte: grup d’expertes i característiques

A la Terminologia del consentiment sexual trobareu els termes relacionats amb el consens i el consentiment sexual, un material clau per entendre que només sí és sí i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. La majoria dels termes comptaven ja amb denominacions catalanes establertes, però hi havia força problemes conceptuals, perquè sovint s’usaven de manera ambigua o contradictòria i els textos legislatius de diferents països no solen disposar de definicions corresponents a la terminologia que fan servir. A més a més, molts conceptes relacionats amb els delictes sexuals tenen una gran càrrega cultural i varien molt segons cada país i cada legislació que, al seu torn, sol canviar periòdicament (vegeu més endavant, punts 5, 6 i 7).

Per tot això, vam considerar necessària l’elaboració d’un recull que contingués la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingués com a objectiu prioritari posar nom i definició als delictes sexuals. En els casos de termes conflictius, un grup d’expertes en l’àmbit de la violència de gènere van consensuar en una sessió de treball les millors definicions.

D’acord amb el criteri de les especialistes implicades en l’elaboració del diccionari, s’han tingut en compte les recomanacions de l’Informe d’avaluació a Espanya de data de 25 de novembre de 2020 del GREVIO (Grup d’Experts en Acció contra la Violència contra les Dones i la Violència Domèstica); la reforma de la Llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista (Llei 17/2020, en què s’incorpora el concepte de consentiment sexual) i la Llei orgànica de llibertat sexual, també anomenada “Llei del Només Sí és Sí” (aprovada en el Congrés dels Diputats el 26 de maig de 2022).

La terminologia té gairebé 60 termes. Cada terme inclou les denominacions i la definició en català, els equivalents en castellà i anglès, i, en alguns casos, aclariments conceptuals o notes d’exemple. Com veiem, la diversitat de delictes és ben àmplia: abusos, agressions, assetjaments, violències sexuals. Tots els delictes comparteixen el mateix vincle: absència de consentiment i/o violència i ocupació de l’espai de les dones.

4. Els termes, una eina pedagògica de transformació social

Com a material educatiu complementari a la Terminologia hem creat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i com a material de suport gràfic a les unitats d’atenció a les violències sexuals.

En aquesta infografia trobareu els termes relacionats amb el consens i el consentiment sexual, un material clau per entendre que només SÍ és SÍ i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes.

 

El projecte Terminologia del consentiment sexual es presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb noves propostes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.

5. Context social i legal del projecte

En el desenvolupament del projecte, la documentació legal i l’assessorament jurídic han estat pilars fonamentals per assegurar la transparència dels conceptes, la concreció i el consens en l’elaboració de les definicions. Per això era essencial fer una anàlisi exhaustiva de la jurisprudència en aquesta matèria.

Els tribunals espanyols entenien[1] el consentiment corrupte o la seva absència dins del delicte d’abús sexual (acció inesperada de significat sexual, inconsciència o abús de drogues).

El Codi penal espanyol deia el següent:

Article 181 – De l’abús sexual.

1. Qualsevol que, sense violència o intimidació i sense consentiment, perpetri actes contra la llibertat sexual o la indemnitat d’una altra persona, serà condemnat per abús sexual, amb la pena de presó d’un a tres anys o una multa de divuit a vint-i-quatre mesos.

2. A l’efecte de la secció anterior, es consideren abusos sexuals no consensuats els executats sobre persones privades de sentit o d’un trastorn mental del qual s’abusés, així com els comesos anul·lant la voluntat de la víctima per mitjà de fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància natural o química que sigui adequada per a aquest propòsit.

L’agressió sexual i la violació comprenien els elements de violència i intimidació, així que no considera que el consentiment existeixi en cap moment.

Ací està la qüestió: el consentiment ha sigut interpretat com un sol i únic-total accés a la relació sexual (i actes sexuals subseqüents), donat que les víctimes (històricament) havien de provar una resistència perquè es pogués considerar l’existència d’un delicte d’agressió sexual (per totes, STS núm. 240/2002, 15-2). Si no ho podien demostrar, es donava el consentiment com a donat.

Aquest és el cas notori de La Manada (Sentencia núm. 38/2018, 20 de març), en què cinc homes van ser absolts d’una violació col·lectiva a una dona de 18 anys d’edat, per les festes de San Fermín a Pamplona (Navarra). El cas va colpejar la població donant com a resultat manifestacions multitudinàries arreu del país durant diversos mesos.

El tribunal del cas va entendre l’absència d’acció de la dona i l’absència de resistència a l’acte sexual (de cinc homes actuant sobre d’ella) com a consentiment a la pràctica sexual realitzada. A més, com que el principal delicte pel qual van ser acusats era d’agressió sexual, el tribunal va considerar que no hi havia violència ni intimidació, de manera que van ser absolts.

6. Canvi jurídic progressista: espai català i espanyol

Arran d’aquest cas, el marc normatiu espanyol i català ha evolucionat donant cada vegada més importància al significat del consentiment.

El Govern espanyol va presentar un Projecte de llei sobre llibertat sexual, que, entre altres coses, reforma el Codi penal per a canviar la terminologia dels delictes contra la llibertat sexual (anomenat «Ley de Solo Sí es Sí»), en què es dona una definició de «consentiment» i es reuneix la divisió anterior (abús sexual/agressió) en el terme agressió sexual. Aquest projecte va ser aprovat per l’Oficina Ministerial al juny de 2021 i totes les esmenes finals, aprovades o rebutjades, el 18 de maig. Els següents passos van ser l’aprovació pel Congrés (el 25 de maig) i pel Senat (el 19 de juliol) durant els mesos següents. La llei[2] va ser definitivament aprovada al Congrés dels Diputats en data 6 de setembre de 2022.

El Tribunal Suprem va aprovar l’informe sobre aquest Projecte de llei, però va assenyalar diverses discordances en la definició de consentiment per la llei i en l’absorció del terme abús sexual per agressió sexual. El Tribunal Suprem afirma que pot existir col·lisió amb el principi de proporcionalitat. Això es deu al fet que el Tribunal Suprem va implementar a la seua jurisprudència la graduació entre els escenaris d’abús sexual i d’agressió sexual que poden ocórrer. També va satisfer la població en anul·lar la condemna d’absolució del cas La Manada i va inserir el concepte “d’intimidació mediambiental” per a condemnar els acusats d’agressió sexual.

Podem dir que va ser un conflicte d’associar termes a figures lingüístiques i sociològiques imaginades (un abús sexual a una violació). El Tribunal va declarar que no es tractava de violació, sinó d’abús sexual, a pesar que els fets es van definir i ser entesos en part com a tal.

D’altra banda, el moviment feminista també està recuperant altres mesures per introduir termes com ara pornorevenja (que es va apreciar en els tribunals del cas IVECO, Sentència del Jutjat Penal de Barcelona, 8-1-2018, on l’exparella de la víctima va filtrar tota mena d’imatges i vídeos amb connotacions sexuals compartides quan estaven junts als companys de treball (IVECO), fet que va causar el suïcidi de la dona) o assetjament (stalking), que es va inserir en el Codi penal en la reforma de 2015.

En el pla català, la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, també estableix la definició de «consentiment sexual» i l’última reforma (2020) integra la necessitat d’una expressió voluntària mostrada. En aquesta reforma també s’integra el consentiment de les dades sexuals per evitar la violència de gènere digital (l’anomenada pornodifusió no consentida: “sexpreading”).

6.1 Apunt sobre l’aprovació de la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia de llibertat sexual

Aprofitem aquest apartat per a indicar concisament les variacions que ha suposat la reforma del Codi penal espanyol respecte a la terminologia comentada en els apartats anteriors, i també indiquem que aquest projecte s’està revisant per l’actualització i publicació futura del mateix.

Canvis estructurals més importants:

Abús sexual. Desapareix el delicte i l’abús quedarà inclòs al delicte d’agressió sexual.

Agressió sexual. El nou delicte (article 178) compila la barreja anterior (abús/agressió sexual) i es defineix com la realització d’actes que atempten contra la llibertat sexual de l’altra persona sense el seu consentiment’. Tot seguit, s’afegeixen els actes de contingut sexual tant amb l’ús de violència, intimidació o abús de superioritat o vulnerabilitat de la víctima, així com els executats sobre persones privades de sentit, abús de situació mental o anul·lació de voluntat per qualsevol causa. Per tant, inclou les agressions més lleus que no revesteixen gran entitat fins a les més greus –i deixa intacte el delicte agreujat de violació (article 179).

Consentiment. El nou article 178 defineix: “Només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’haja manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressen de manera clara la voluntat de la persona”.

 

7. El context europeu

El Grup d’Experts en Acció contra la Violència contra la Dona i la Violència Domèstica (GREVIO) és un dels dos pilars (l’altre és el Comitè de les Parts) que supervisa l’aplicació del Conveni d’Istanbul per part dels estats (Articles 66-70, Conveni d’Istanbul). Actualment, es compon de deu experts independents de diferents camps, jutges, acadèmics, treballadors socials i altres professionals de la violència contra les dones i violència domèstica, que són seleccionats pel Comitè per un període de quatre anys, renovable un cop. Una vegada que la Convenció d’Istanbul hagi estat ratificada per 25 Estats, GREVIO augmentarà el seu nombre d’experts a quinze.

L’informe d’avaluació de GREVIO sobre Espanya el 2020 va declarar com una recomanació:

224. GREVIO anima les autoritats espanyoles a perseguir les esmenes al Codi penal amb la finalitat de garantir l’existència d’un delicte de violació fermament arrelat en la falta de consentiment que siga operatiu en la pràctica i aplicat de manera efectiva pels agents policials, operadors jurídics i jutges. L’objectiu ha de ser garantir les sancions adequades per a tots els actes de caràcter sexual sense el consentiment de la víctima, fins i tot en absència de resistència per part de la víctima i quan les circumstàncies del cas exclouen el consentiment vàlid. A aquest efecte, GREVIO anima fermament les autoritats espanyoles a introduir formació i directrius per a tots els que estan en el sistema juridicopenal per a garantir la comprensió de la violació i la violència sexual com a delictes basats en l’absència de consentiment, no en l’ús de la força.

I sobre la prevenció: “80. GREVIO anima les autoritats espanyoles a mantenir i desenvolupar, quan sigui necessari, esforços per a involucrar la societat en general, en particular homes i nens, a través de programes preventius basats en la comunitat, campanyes i altres mesures per a prevenir i combatre les diferents formes de violència contra les dones, fins i tot desenvolupant la noció de respecte per l’autonomia sexual i el consentiment, la consciència de l’assetjament sexual i la violència en línia contra les dones”.

Aquestes recomanacions i el treball realitzat pel GREVIO en termes de definició i progrés cap als drets de les dones és de gran importància per als països i per entendre on poden causar-se injustícies. Per això aquest projecte també dona suport a la feina feta pel GREVIO i dona suport a la sensibilització per tal d’introduir qualsevol persona en la cultura del consentiment.

8. Conclusió

La qüestió que està en joc és la decisió autònoma sobre els cossos feminitzats i les pràctiques sexuals. Per això aquest projecte busca informar correctament i proporciona eines a qualsevol persona perquè entengui la licitud o il·licitud de diferents pràctiques sexuals, basades en definicions socials i jurídiques amb una perspectiva de gènere. Com hem vist, el que està en joc és la decisió lliure, informada i autònoma de qualsevol persona per a participar en qualsevol activitat sexual i alhora gaudir-ne.

Si algú assisteix a un tribunal o a un departament de policia per a denunciar qualsevol atac a la seva llibertat sexual, o si les nostres germanes, mares, àvies o parelles ens comenten qualsevol activitat que puga atemptar contra la llibertat de les dones de decidir sobre els seus cossos, almenys amb aquesta guia, la terminologia i la comprensió dels termes serà més precisa, consolidada i útil per a entendre i reaccionar contra qüestions més profundes i agreujades.

En el marc d’aquest projecte creiem realment que la concessió a la ciutadania d’un catàleg detallat, interactiu i d’accés fàcil sobre la cultura del consentiment i l’educació sexual és una garantia d’exercici de la llibertat sexual i, a més, de la consciència informada sobre les pràctiques sexuals.

Sandra Cuadrado
Terminòloga, TERMCAT

Bárbara Monllor
Jurista especialista en gènere, Universitat Autònoma de Barcelona

---

Referències bibliogràfiques

Alfageme, Alba. (2021). Quan cridem els nostres noms: Guia per l’autoconsciència i resiliència feminista. Univers.

Butler, Judith. (2022). Quina mena de món és aquest? Arcàdia.

Cuadrado, Sandra. (2022, 7 de març). La veu de les dones I. A propòsit de Titane. Muelle 5: Visions de cinema.

Consell d’Europa. (2022). Istanbul Convention: Action against violence against women and domestic violence. Consell d’Europa.

Mulvey, Laura. (1975). Visual Pleasure and Narrative Cinema. Screen, 16(3), 6-18.

Proyecto de Ley Orgánica de garantía integral de la libertad sexual. (121/000062) (Congrés dels Diputats, juliol 2021).

Solnit, Rebecca. (2018). La mare de totes les preguntes. Angle.

Solnit, Rebecca. (2021). Records de la meva inexistència. Angle.

Termcat, Centre de terminologia. (2020). Només sí és sí: els termes del consens i el consentiment sexual. Termcat, Centre de Terminologia.

Termcat, Centre de terminologia. (2022). Terminologia del consentiment sexual. Termcat, Centre de Terminologia.

Fonts jurídiques

Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. (BOE, núm. 281, 24.11.1995). [Espanya]

Ley Orgánica 10/2022, de 6 de septiembre, de garantía integral de la libertad sexual. (BOE, núm. 215, 07.09.2022). [Espanya]

Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. (DOGC, núm. 8303, 24.12.2020). [Catalunya]