Etiqueta: Illes Balears

L’Administració de justícia a les Illes Balears, també en català – Antoni Llabrés Fuster
 Professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB)

eapcDeixa un comentari

L’Administració de justícia constitueix fora de dubte l’àmbit que s’ha mostrat més impermeable al procés de normalització lingüística d’ençà que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, adquirís, amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, la condició d’idioma oficial. Aviat en farà quaranta anys.

Dades imprecises i un ús residual

No disposem de dades precises sobre l’ús real del català en actuacions judicials practicades a les Illes Balears. Tot i que l’article 563.2.c) de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) estableix que el Consell General del Poder Judicial, en la ‘Memòria’ que anualment remet a les Corts Generals, ha d’incloure preceptivament, com a capítol específic, un “Informe sobre l’ús de les llengües cooficials en la justícia i, en particular, per part dels jutges i magistrats en l’exercici de les seves funcions”[1], ni en la de 2020 ni en la de 2021, corresponents als exercicis de 2019 i 2020, respectivament, no hi figura cap esment[2]. Tampoc en trobem cap indicació en les memòries del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a diferència del que ocorre amb les del de Catalunya, que incorporen estadístiques sobre el nombre de resolucions judicials redactades en català a partir de la informació facilitada pel Departament de Justícia de la Generalitat.Llegeix més »

La Carta de les llengües regionals o minoritàries a les Balears: incompliments i propostes – Bernat Joan

eapcDeixa un comentari
Mapa Illes Balears
Font: Joan M. Borràs (ebrenc) CC-BY-SA-2.5

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableix el marc dins el qual s’ha de dur a terme la regulació de les actuacions dels estats membres en relació amb les llengües que s’hi recullen. No entrarem en la discussió de si la CELRM constitueix una eina per facilitar la “mort dolça” de les llengües minoritàries i/o minoritzades, o si l’eina realment es pot utilitzar per millorar la situació d’aquestes llengües (i, per tant, de les respectives comunitats lingüístiques). Soc plenament conscient, emperò, que probablement una part important dels que la varen promoure no la pensaven com a eina per aconseguir la plena normalitat per a les llengües involucrades, mentre que una minoria la veia com una eina per avançar en aquesta línia. Avui voldria pensar que la minoria s’ha eixamplat considerablement.Llegeix més »

La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard

eapcDeixa un comentari

Portada del Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l'ús de les llengües oficials en l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears al BOIBEl Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar el Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 160, de 22.12.2018). Es recupera així l’esperit i, en bona part, la lletra, de la normativa sobre usos lingüístics en l’àmbit administratiu que havia estat vigent des de 1990 fins fa pocs anys.

En efecte, el Decret 100/1990, de 29 de novembre, va ser derogat expressament per la Llei 9/2012, de 19 de juliol, aprovada per un Parlament de majoria conservadora. Com és sabut, amb aquesta Llei es va engegar una etapa de retrocés en el procés de normalització lingüística. Fins ara, per tant, hi havia un buit pel que fa al desplegament reglamentari de la Llei de normalització lingüística i de la Llei de règim jurídic de l’Administració autonòmica quant a l’ús de la llengua catalana en les actuacions institucionals i administratives.

El Decret que ara es comenta constitueix, a més a més, la darrera fita de la nova legislació en matèria lingüística que el Parlament i el Govern balears han dut a terme en la legislatura present (2015-2019), de signe progressista. Recordem que el canvi de tendència començà amb les lleis 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei de normalització lingüística, i 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. Més endavant s’aprovà el Decret 11/2017, de 24 de març, d’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball de l’Administració de la Comunitat Autònoma, com també el Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. El procés de reconstrucció del marc jurídic de la llengua catalana en l’àmbit institucional i administratiu es completa, per ara, amb el reglament que ara es comenta.Llegeix més »

Llengua i política a l’Espanya republicana – Josep Grau Mateu

eapc2 comentaris

Portada de llibre El conflicte lingüístic a les illes Balears durant la Segona República (1931-1936)A propòsit del llibre de Daniel Escribano, El conflicte lingüístic a les illes Balears durant la Segona República (1931-1936) (2017). Palma: Lleonard Muntaner (ed.).  96 pàgines.

La primavera de 1939 un dirigent polític espanyol va escriure aquestes paraules referides a la llengua i cultura catalanes: “Admitamos que una violencia sostenida durante dos siglos contra un hecho natural, hubiera resultado a la larga ventajosa para toda España. Admitamos que en nuestro tiempo, habría valido más que todos los españoles hablasen una sola lengua y estuvieran criados en una tradición común, sin diferencias locales.” Són afirmacions que haurien pogut subscriure Franco, Serrano Suñer o Galinsoga. Les va escriure Manuel Azaña. Formen part d’un article sobre el paper de Catalunya a la Guerra d’Espanya que el president de la República va publicar a l’exili.[1] En l’amargura de la derrota, Azaña parla sense embuts. El fet català, i singularment la llengua, ve a dir Azaña, han estat una nosa per a la castellanització d’Espanya. L’assimilació dels catalans, encara que s’hagués hagut de produir de forma violenta, hauria estat justificada, perquè hauria servit un bé superior: la unificació nacional espanyola. Azaña afegeix que la castellanització hauria requerit que “un Estado potente, de gran prestigio, realizara una labor enérgica, tenaz, desde las escuelas”. Però ni l’Estat tenia prou prestigi ni va disposar de prou escoles. La pervivència de la llengua catalana, conclou Azaña, era el senyal que “la obra de asimilación había fallado por la base.”

Les contundents paraules d’Azaña s’han d’entendre en el context de l’enfonsament de la República, un moment en què els líders republicans es culpaven els uns als altres de la derrota i no s’estalviaven retrets ni improperis. Però més enllà dels excessos en el to i el vocabulari, atribuïbles al context, l’opinió d’Azaña és significativa perquè deixa entreveure una idea d’Espanya molt estesa entre els republicans espanyols. Per a la majoria d’intel·lectuals i polítics republicans, des d’Azaña a Unamuno, passant per Ortega, Madariaga i Americo Castro, Espanya era —o havia d’acabar essent— un país castellà, és a dir, un país on la llengua castellana tingués, de dret i de fet, una posició preeminent. La missió de la República era completar l’obra que l’estat borbònic havia deixat a mig fer. Calia garantir l’oficialitat del castellà a Catalunya, amenaçada per les reivindicacions lingüístiques del catalanisme. Calia també, mitjançant la multiplicació d’escoles primàries, fer arribar el castellà a tota Espanya.Llegeix més »

De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies

eapcDeixa un comentari

El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

 

Coneixements i usos lingüístics

Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger.

 

Evidentment, aquesta composició poblacional repercuteix sobre els coneixements i els usos lingüístics. Per exemple, globalment, el 80,5% de la població enquestada declara que sap parlar en català, però aquesta proporció arriba al 89% entre els més joves (15-29 anys) i fins al 83,3% entre els majors de 65 anys, i baixa fins al 74,2% en el grup de persones d’entre els 30 i els 44 anys, que és la franja d’edat on s’ha situat el gruix de població immigrada recent.

Llegeix més »