Vint-i-cinc anys d’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM) per part de l’Estat espanyol en l’àmbit judicial – Laura Abelló

Aquest any 2017 es compleixen vint-i-cinc anys des que el Consell d’Europa va elaborar l’únic tractat internacional vinculant centrat en la protecció de les llengües regionals o minoritàries, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM). Aquest acord entrà en vigor el 1998 i va ser ratificat inicialment per 5 estats membres, entre ells l’Estat espanyol. Encara que el va signar l’any 1992, no es ratificà ni entrà en vigor fins el 2001 i, malgrat el temps transcorregut, les disposicions en matèria de justícia i en d’altres sectors no han estat acomplertes del tot.

L’objectiu principal de la Carta és encarar el problema de les grans diferències que existeixen en les situacions de les llengües regionals o minoritàries a Europa, fent recomanacions precises sobre com s’han de defensar i fomentar aquestes llengües en els diferents àmbits: Administració de justícia, ensenyament, serveis sanitaris, Administració pública, mitjans de comunicació, etc. Així doncs, aquestes llengües són les beneficiàries de la Carta, ja que es pretén fomentar l’ús efectiu en totes les esferes de la vida pública i privada. Els parlants de les llengües regionals o minoritàries desenvolupen un paper fonamental en l’assoliment d’aquest objectiu: perquè una llengua es desenvolupi, s’ha d’utilitzar de manera quotidiana i activa.

Les llengües regionals o minoritàries es defineixen en la Carta com les que no són la llengua o les llengües parlades per la majoria de la població. Queden excloses les llengües dels immigrants o les llengües sense territori. Amb tot, la Carta no especifica quines llengües europees es corresponen amb aquest concepte, recollit al primer article, i es reserva aquesta tasca a cadascun dels estats que apliquin el conveni. Conseqüentment, l’Estat espanyol va declarar que per a Espanya les llengües regionals o minoritàries i objecte de protecció són les llengües establertes en els estatuts d’autonomia. El 1992, segons l’Estatut vigent,  a Catalunya l’única llengua oficial era el català, a més del castellà. Anys més tard, amb la nova redacció del 2006, es va incorporar la llengua occitana (aranès a l’Aran), com a llengua també oficial a Catalunya.Read More »

La France entame la procédure de ratification de la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires – Eneritz Zabaleta

En votant, le 28 janvier dernier, la proposition de loi constitutionnelle visant à autoriser la ratification de la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires, la France vient d’entamer le processus de ratification de la Charte. Adoptée le 5 novembre 1992 par le Conseil de l’Europe, et signée par la France le 7 mai 1999, le processus de ratification de la Charte européenne a vécu un processus long et périlleux. Par ce vote à l’Assemblée nationale, la France rouvre un dossier qui semblait clos après le refus présidentiel de ratifier cette Charte en 1999. Toutefois, cette nouvelle voie envisagée par la France pose question, et l’avenir du processus de ratification est encore entouré de doutes et d’interrogations.

La France et la Charte

La procédure de ratification par la France de la Charte a été, à plusieurs égards, un chemin semé d’embuches. Le 7 mai 1999, le Gouvernement de Lionel Jospin avait décidé de signer la Charte, et d’entamer ainsi le processus de sa ratification, étape indispensable pour qu’un Traité international pénètre le droit interne et commence à produire des effets juridiques au niveau national.Read More »