El 21 de febrer de 2014 va tenir lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona una jornada prou singular. Amb el títol de La territorialitat lingüística, quatre investigadors japonesos van exposar i debatre davant d’un públic d’estudiants i d’especialistes una sèrie de qüestions relacionades amb la relació entre llengua i territori. La singularitat de la Jornada, coorganitzada pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Kioto, tenia com a mínim dues dimensions. La primera, el fet que els ponents fossin quatre acadèmics japonesos, circumstància no especialment freqüent, si més no en l’àmbit de la lingüística, i que va motivar la presència institucional de la Dra. Àngels Pelegrin, vicerectora de Política Internacional per Àsia Oriental. La segona, que les llengües utilitzades, tant en les ponències com en els debats, van ser l’occità, el francès, el català, l’esperanto i el japonès. L’organització comptava amb un traductor consecutiu de l’esperanto al català, l’esperantista Ferriol Macip, i el professor Noboyuki Tukahara, un dels ponents i organitzador de l’acte per part de la Universitat de Kioto, es va encarregar de la traducció consecutiva japonès-català i català-japonès.Llegeix més »
Etiqueta: occità
Er occitan dera Val d’Aran. A on n’èm? – Aitor Carrera
Er occitan qu’a agut en çò de nòste ua arreconeishença de mès en mès importanta dempús de 1979, ath punt qu’ei vengut oficiau dempús de 1990 ena Val d’Aran e de 2006 en Catalonha. Aguest petit trabalh que sage de hèr ua brèu descripcion sociolingüistica der occitan dera Val d’Aran en partint des disposicions legaus que lo tòquen.
En 1979 er Estatut d’Autonomia de Catalonha que senhalèc que «la parla aranesa serà objecte d’especial respecte i protecció». Quate ans mès tard, era prumèra Lei de Normalizacion Lingüistica que tenguec ja eth tèrme aranès entà parlar de «la llengua pròpia de la Vall d’Aran», e que hec referéncia ath hèt de «proporcionar els mitjans que garanteixin l’ensenyament i l’ús de l’aranès als centres escolars de la Vall d’Aran» o ath de «prendre les mesures necessàries per a garantir el coneixement i l’ús normal de l’aranès a la Vall d’Aran i per a impular-ne la normalització», per exemple. Mès era oficializacion reau der aranés, a mès coma lengua occitana, qu’arribèc gràcies ara Lei 16/1990 deth Parlament de Catalonha o Lei d’Aran, que certifiquèc çò que seguís: «L’aranès, varietat de la llengua occitana i pròpia d’Aran, és oficial a la Vall d’Aran». Dempús dera darrèra reforma der Estatut en 2006, quitaments s’aquerò ei encara desconegut dera màger part dera poblacion, er occitan qu’ei vengut oficiau non solaments ena Val d’Aran, mès tanben en Principat de Catalonha, aumens sus eth papèr: «La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística». En 2010 eth Parlament de Catalonha qu’aprovèc per ua ampla majoritat era Llei de l’occità, aranès a l’Aran (Llei 35/2010), que preve iniciatives de promocion der occitan en diuèrsi domenis, e tanplan era creacion d’ua autoritat reguladora entara lengua, qu’ara madeish se’n parle fòrça e que’n calerà observar atentivaments era neishença, eth sòn caractèr academic e era capacitat d’èster ena madeisha longor d’ones qu’es organismes dera Occitània Grana qu’aspiren a jogar un ròtle semblable. Donc, es darrèrs trenta cinc ans que son estadi ua longa ascension, petit a petit, qu’er aranés i a guanhat progressivaments gras d’arreconeishença: de parla a lengua, de respècte a oficialitat, dera soleta Val d’Aran a tot eth Principat, d’aranés a occitan coma subjècte sintaxic dera frasa. Tot aquerò que mos aurie de hèr a pensar qu’er occitan a agut en Aran ua progression parallèla en usatge sociau. Mès, malerosaments, non ei cap atau.Llegeix més »