Aquest mes de juny es publica el número 69 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. El contingut principal d’aquest número s’aplega en una secció monogràfica que, amb el títol «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries», ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des que la Carta, adoptada com a convenció pel Consell d’Europa l’any 1992, va entrar en vigor l’any 1998. La secció monogràfica inclou sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal), n’identifiquen els entrebancs i els reptes i fan propostes de futur.
A més, el número inclou altres estudis i aportacions i també les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.
A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.
Estudis
Secció monogràfica «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries»
1 Presentació. Vint anys de la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa. Necessitats de reforma o statu quo?
Vicent Climent-Ferrando
Aquesta presentació ressegueix les aportacions principals de cadascun dels estudis inclosos en la secció monogràfica i identifica sis eixos que sintetitzen la diagnosi sobre l’aplicació de la Carta. Són els següents: l’estancament en el procés de ratificació de la Carta per part dels estats membres; les tensions polítiques amb conseqüències econòmiques, especialment en el cas de les relacions amb Rússia, que es tradueixen en manca de suport; l’absència de sancions per als estats que no compleixin amb els compromisos adquirits; la necessitat d’adaptar la Carta als canvis socials i tecnològics d’aquests vint-i-cinc anys; la conveniència d’abordar la situació de les llengües de la immigració; i la confrontació que provoquen els discursos actuals quan oposen el valor socioeconòmic de les llengües hegemòniques al valor identitari de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, planteja la necessitat de divulgar el contingut de la Carta entre el públic general i de promoure reflexió i debat sobre el plurilingüisme a través de la participació de diversos agents socials i polítics.
El món de la recerca ha esdevingut un món competitiu i en alguns casos feroç, en què les bones intencions encaminades a generar nou coneixement han tingut conseqüències contraproduents. En aquest context el paper de les revistes científiques ha estat i és especialment rellevant, perquè per ara la recerca s’avalua fonamentalment a partir del nombre d’articles que els investigadors hi publiquen i del nombre de citacions que aquests articles hi reben. El problema és que premiar la publicació d’articles no només ha permès millorar la productivitat, sinó també augmentar el nombre d’articles científics de baixa qualitat; i que distingir els investigadors pel nombre de citacions rebudes no només ha permès premiar el treball de qualitat, sinó també promoure llistes inflades de referències bibliogràfiques.
