La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) va inaugurar en el mes de setembre de 2021 l’exposició “30 anys de Promoció Lingüística”, la qual té un caràcter itinerant pels quatre centres de la Universitat durant tot el curs actual, 2021-2022, un curs que celebra el 30è aniversari.
Pensem que pot ser interessant anar acompanyant el passeig pels seus panells amb unes breus consideracions personals sobre la promoció, la dinamització o la mateixa normalització lingüística a l’UJI.
Des del mateix moment de la creació de la Universitat Jaume I de Castelló, al 1991, la comunitat universitària d’aleshores va tindre clar que aquesta havia de ser una universitat arrelada al medi i a les nostres comarques, que defensara els valors de la solidaritat, de la igualtat i de la pau i que havia de ser una universitat en valencià. Precisament, aquesta marca, universitat en valencià o, senzillament, en valencià, ha servit al llarg de les diverses campanyes de promoció com un leitmotiv, una declaració d’intencions respecte de la responsabilitat social de les institucions d’ensenyament i de recerca.Llegeix més »
Avui dia el feminisme està en boca de totes i, fins i tot, de tots. Molt notablement a les xarxes socials, però també als carrers, a les ciutats, als barris i fins i tot a les nostres universitats i centres d’estudi, el feminisme ha canviat les nostres vides. El passat 8 de març, els carrers de totes les ciutats es varen omplir de reivindicacions per reclamar els canvis interaccionals i estructurals que encara són necessaris. Amb una aturada de dones, vam assolir un impacte real. Ha sigut entre totes que hem aconseguit ser on som, que estem aconseguint canviar la representació de les dones en els missatges socials. Les lluites individuals orquestrades i sumades a les col·lectives ens fan arribar a tot arreu: ens permeten canviar com ens representem i ens representen en el llenguatge i en les estructures i els marcs jurídics. I així canvia el nostre futur.
La paraula “doctrina” ve del llatí doctus, participi passiu de docēre, i vol dir “ensenyar”. Aquesta és l’arrel del mot que designa els professionals que dediquen temps a una recerca i que són investits amb el títol universitari de rang més alt, “doctor”. El sentit va més enllà d’un mot comunament utilitzat per a “metge” per designar persones doctes, ensenyades, amb coneixements. És una paraula, almenys etimològicament, característica del món de l’ensenyament. Les etimologies, però, poden ser poc més que arguments ad antiquitatem i els mots evolucionen i són, també, mal·leables, susceptibles a càrregues simbòliques i, potser per això, com passa sovint en els fòrums de la vida política, les paraules poden forçar-se perquè signifiquen allò que convé.
Ressenya de: Monzó Nebot, Esther & Joan Jiménez Salcedo (ed.). 2017. Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.
Tenint en compte que els humans s’han estat organitzant políticament durant mil·lennis, sobta que l’estudi de les ideologies, com a conjunts d’idees que guien les accions dels individus, continuï sent relativament marginal en les disciplines socials. Una explicació plausible es basa precisament en el poder de la ideologia per disfressar-se en els quefers diaris, en els discursos legitimats, en els marcs de pensament, d’interpretació i d’acció (Foucault, 1975, 1982; Steger, 2008; Žižek, 2012; Geertz, 2013). Una altra explicació de la invisibilitat de la ideologia és la neutralitat amb què es presenten les institucions per assegurar-se l’acceptació relativa de les diverses identitats que convivim en els espais socials (vegeu, per exemple, Ellsworth; Rehmann, 2013).