La gestió de les fronteres de grup i la diasporització: el cas dels hongaresos a Catalunya – Gergely Szabó

Imatge amb les paraules magyar i tertúlia
Autoria: Gergely Szabó

Una experiència comuna del segle XXI és que “tot el món sembla estar en moviment”, com Mimi Sheller i John Urry (2006) diuen al principi del seu article quan parlen del nou paradigma d’aproximació a la globalització. En aquest sentit, tothom (o almenys, molta gent) es mou o pot imaginar que es mou gràcies a les noves tecnologies. Tots pensem en els beneficis i els inconvenients d’aquests moviments, i la majoria de la gent es preocupa per l’efecte d’aquesta mobilitat sobre les seves identitats, que també inclouen les identitats lingüístiques. Uns dels col·lectius més exposats a aquestes preocupacions són els que viuen en grups diaspòrics.[i]

Llegeix més »

És realment el català la 12a llengua més “influent” del món? – Juan Jiménez-Salcedo

Font: Pexels. Autoria: Kevin Malik

El passat mes de febrer la premsa es feia ressò de la publicació d’un informe finançat pel Ministeri de Cultura francès que situava el català com la 12a llengua “més influent” del món. Sobre aquesta qüestió, la notícia que publicava l’edició digital del diari Ara (2023) subratllava el contrast entre el retrocés del català a Catalunya “des dels mercats a les escoles, des dels supermercats als bars” i aquesta suposada influència de la llengua a escala mundial.Llegeix més »

La pèrdua de visibilitat del català en els resultats de cerca web: resum de l’informe de l’Aliança per la presència digital del català – Fundació puntCAT

Font: Pexels. Autoria: Evg Kowalievska

El 21 de març de 2023, 10 entitats que promouen i defensen el català (Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundació puntCAT, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i Wiccac) vàrem presentar l’Aliança per la presència digital del català. L’objectiu d’aquesta iniciativa és vetllar perquè la llengua catalana tingui en tots els àmbits del món digital la presència que li correspon per nombre de parlants. La nostra preocupació inicial s’ha centrat en la pèrdua de rellevància del català en els resultats de cerca web. En resposta a una petició del Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Aliança ha posat en marxa una acció concreta: fer un estudi per quantificar aquesta pèrdua de visibilitat del català en les cerques web durant els últims mesos. Aquest estudi ha estat dut a terme per la Fundació puntCAT, que ha assumit la seva realització.Llegeix més »

No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana – Marina Massaguer Comes

Font: Pexels. Autoria: Shvets

La majoria de la població de Catalunya –un 56,6 % segons dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2018– declara que no té el català com a llengua habitual i gairebé dues de cada deu persones –un 18,8 %– declaren que no saben parlar-lo. Viure a Catalunya sense parlar català no tan sols és possible, sinó que és el cas de la majoria de persones que hi han arribat en edat adulta i això té conseqüències ben tangibles en l’ús social de la llengua (Massaguer, Flors-Mas i Vila, 2023). Ara bé, el rol dels no-catalanoparlants en la configuració de les dinàmiques sociolingüístiques de Catalunya no es limita a una qüestió estrictament demogràfica. No parlar català té conseqüències per als individus perquè comporta limitacions a l’hora de circular socialment (estudiar, trobar feina, participar en la vida pública, etc.) i, a més, se’n desprèn significat social.Llegeix més »

Els advocats catalans han estat enquestats: negociem en català però l’amaguem a la sala i a les demandes – Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté i Marina Pellín Aznar

Coberta de la publicació "Enquesta als professionals de l'advocacia de Catalunya sobre l'ús del català a la justícia. Primers resultats, juliol 2022" de Plataforma per la LlenguaPlataforma per la Llengua va encarregar el 2021 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. L’enquesta la va dur a terme el gabinet GESOP i es va fer a una mostra de 800 advocats dels 32.844 col·legiats l’any 2021 en els 14 col·legis catalans. Això suposa que els resultats tenen un marge d’error de ± 3,5% (NC = 95,5% i p=q=0,5). Els punts de recollida d’informació van ser jutjats d’arreu del territori (amb una representació proporcional al seu pes i incloent-hi l’Audiència Provincial de Barcelona) i la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

L’objectiu de l’enquesta era investigar els usos lingüístics d’un dels operadors jurídics més importants, i en cas que l’ús del català hi fos baix, conèixer-ne els motius. De fet, alguns recomptes puntuals fets prèviament en alguns jutjats ens indicaven que són poques les demandes que es presenten en català, però encara no es disposava de dades extrapolables a la totalitat.Llegeix més »