Quan ja comencen a quedar lluny les vacances de Pasqua, ens trobem a les envistes de la diada de Sant Jordi, la festa de la rosa i del llibre. Com cada any, el blog ens afegim a la celebració amb deu recomanacions de lectures, que comparteixen el fet d’haver estat publicades recentment (totes són aparegudes entre 2022 i 2023) i de tractar algun dels temes d’interès de la Revista de Llengua i Dret i de les tres seccions que n’integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.
Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, hi fa èmfasi amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya.
Com és habitual, la selecció fa especial èmfasi en llibres que aborden la realitat de la llengua catalana des de diferents angles. Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, ho fa amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya. A banda d’aquestes coincidències, hi trobareu força diversitat: des del punt de vista temàtic (des dels primers documents escrits en català fins a l’argot juvenil actual, passant pel paper de l’ús lingüístic en la construcció de desigualtats entre homes i dones en el camp polític), però també de l’idioma de publicació (català, castellà, gallec i anglès) o de l’orientació (més acadèmica i orientada a un públic expert, o més divulgativa i orientada al públic general).
El Consell de Redacció i la coordinació del blog aprofitem aquest apunt per agrair de manera sincera totes les aportacions que investigadors i professionals ens feu arribar. Gràcies a la vostra col·laboració desinteressada, el blog de la Revista de Llengua i Dret pot continuar exercint la seva funció d’espai de referència per al seguiment de l’actualitat de la llengua catalana (dins del món jurídic i des d’un punt de vista jurídic –i sociolingüístic), i també esdevenir una finestra oberta a la realitat d’altres llengües (des de l’any passat, llengües orals com el cors, l’eslovè, l’èuscar, el gaèlic irlandès, el gallec o el guaraní, llengües de signes com la catalana, la italiana i la portuguesa, i fins i tot una llengua construïda com l’esperanto).
A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment: us desitgem una bona diada de Sant Jordi!Llegeix més »
Els darrers anys l’interès pel dret lingüístic s’ha centrat, si no exclusivament, sí de manera molt principal, en la regulació de l’ús i l’aprenentatge de les llengües en l’àmbit escolar. En aquest context, s’ha de destacar el darrer llibre d’Anna Pla, En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional com una aportació cabdal a l’estudi dels orígens i fonaments, els elements configuradors i els límits del règim lingüístic de l’ensenyament primari i secundari a Catalunya. Publicat dins la col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb el número 13, el llibre compta amb un breu pròleg de Jordi Pujol i Soley, que subratlla, més enllà del mèrit científic, l’oportunitat de l’obra, que “és un toc d’alerta en un moment en què davant la diversitat d’atacs contra l’autogovern català –pel finançament, per l’escapçament de moltes competències, etc.– podria passar que es perdés de vista que la identitat és el fet central i del tot determinant d’una nació, i que al seu torn la llengua i la cultura en són una peça essencial“.
En un período en el que la situación geopolítica mundial atisba prospectivas disrupciones socioeconómicas, cuando el unilateralismo parece imponerse y los acuerdos internacionales se tambalean bajo la escasa imperatividad de las instituciones gubernamentales, el libro que reseñamos, O cumprimento da Carta Europea para as linguas Rexionais ou Minoritarias, se presenta, en este 2022, bajo un halo manifiesto de cierta optación desde su título, pero sin desdeñar la perseverancia y tenacidad de su autor, Fernando Ramallo, catedrático de Lingüística General y exmiembro del Comité de Expertos del Consejo de Europa, que trabaja por y para los derechos lingüísticos de las lenguas minorizadas.