Aquesta setmana us oferim una relació d’obres en matèria de política lingüística que han merescut l’atenció de la Revista de Llengua i Dret. Tot seguit trobareu una petita ressenya de cadascun d’aquests llibres, juntament amb un enllaç a la recensió que n’ha publicat la Revista.
Esperem que sigui del vostre interès. Des de la Revista us desitgem que aquest període excepcional el pugueu transitar amb la màxima normalitat possible.
Brexit, language policy and linguistic diversity (2018)
Autors: Diarmait Mac Giolla Chríost i Matteo Bonotti
Al març de 2017 se celebrava el simposi Brexit, English and the Language Policy of the European Union a la Universitat de Cardiff, amb l’objectiu de debatre les conseqüències per a la llengua anglesa de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). Com a resultat dels debats neix aquesta obra, amb unes reflexions afegides posteriorment: les conseqüències de la sortida del Regne Unit per a les llengües dites regionals o minoritàries, és a dir, per al gal·lès, l’escocès i l’irlandès (d’Irlanda del Nord). Quin pes tindrà l’anglès en una UE sense el Regne Unit? Continuarà sent-hi llengua oficial, llengua de treball, o totes dues coses? Quin suport a Europa tindran les llengües regionals del Regne Unit? Com afectarà, en definitiva, el Brexit a les llengües del Regne Unit?
Per ampliar informació, llegiu la recensió que n’ha fet Vicent Climent-Ferrando: Climent-Ferrando, Vicent. (2019). [Recensió de l’obra: Brexit, language policy and linguistic diversity]. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 71, 362-364.
Nationalism, liberalism and language in Catalonia and Flanders (2019)
Autor: Daniel Cetrà
L’autor analitza la usualment tensa relació entre les tradicions liberal i nacionalista, tant en la teoria com en la pràctica. I ho fa fent ús d’unes polítiques sensibles per a ambdues ideologies: les de gestió de la diversitat lingüística, especialment en contextos on també es donen conflictes relacionats amb la llengua i la identitat nacional. La tesi central defensada per Cetrà és que les disputes lingüístiques a Catalunya i a Flandes (i probablement també a d’altres contextos similars) no es donen entre liberals —preocupats només pels drets individuals— i nacionalistes —que prioritzen el grup o la nació—, sinó entre diferents interpretacions del nacionalisme liberal.
Per ampliar la informació, llegiu la recensió que n’ha fet Sergi Morales-Gálvez: Morales-Gálvez, Sergi. (2019). [Recensió de l’obra: Nationalism, liberalism and language in Catalonia and Flanders]. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 71, 365-368.
Por una ley de lenguas. Convivencia en el plurilingüismo (2019)
Autora: Mercè Vilarrubias
Mercè Vilarrubias, catedràtica d’anglès a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona-Drassanes, dona a conèixer a través d’aquest llibre la seva proposta de llei de llengües, la qual contribueix al debat polític sobre la gestió de la diversitat lingüística espanyola tant en l’àmbit estatal com autonòmic. El llibre s’estructura en tres parts. A la primera part, l’autora pretén fer un balanç de com s’ha abordat la qüestió lingüística a Espanya en els darrers 40 anys; a la segona, pretén bastir les bases de la seva proposta de llei de llengües; i a la tercera, Vilarrubias reitera que la llei ha de perseguir el doble objectiu de construir el plurilingüisme estatal, tot definint el català, el gallec i el basc com a “llengües d’Estat”, i de garantir l’exercici dels drets lingüístics individuals, tot entronitzant la llibertat d’elecció de llengua a les comunitats autònomes bilingües.
Per ampliar la informació, llegiu la recensió que n’ha fet Albert Branchadell: Branchadell, Albert. (2019). [Recensió de l’obra Por una ley de lenguas. Convivencia en el plurilingüismo, de Mercè Vilarrubias]. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 72, 365-367
Euskera y régimen foral. Lengua, comunicación, poder y derecho en Bizkaia, Gipuzkoa y Álava (1500-1876) (2017)
Autor: César Gallastegi Aranzabal
César Gallastegi Aranzabal, professor de dret administratiu a la Universitat de Deusto, ressegueix de forma completa la història política i jurídica de la llengua basca. El punt de partida de l’autor és l’intent de resoldre l’aparent contradicció, a ulls de l’espectador actual, entre la sovint al·ludida desprotecció de la llengua basca durant segles per les institucions públiques basques de l’època, i el lament popular per la pèrdua de les institucions forals i les nefastes conseqüències que aquesta pèrdua comportà per al basc. La lectura del llibre resol aquesta incògnita i estableix amb precisió les relacions entre els elements esmentats en el títol de l’obra: la llengua, la comunicació, el poder i el dret al País Basc. L’obra va rebre el 2016 el Premi Leizaola, atorgat per l’Institut Basc d’Administració Pública.
Per ampliar la informació, llegiu la recensió que n’ha fet María do Carmo Herníquez: Henríquez Salido, María do Carmo. (2019). [Recensión de la obra Euskera y régimen foral. Lengua, comunicación, poder y Derecho en Bizkaia, Guipuzkoa y Álava (1500-1876), de César Gallastegi Aranzabal]. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 72, 354-357.