Recentemente in Italia si è sviluppato un intenso dibattito in materia di politica linguistica scaturito dalla pubblicazione di due proposte di legge: il disegno di legge costituzionale 337, presentato nel novembre 2022 e finalizzato all’inserimento di un comma nella Costituzione che riconosca l’italiano come lingua ufficiale della Repubblica italiana, e la proposta di legge C-734 (Disposizioni per la tutela e la promozione della lingua italiana e istituzione del Comitato per la tutela, la promozione e la valorizzazione della lingua italiana) presentata nel dicembre 2022. Quest’ultima è stata oggetto di riflessione del seminario “Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera”, organizzato dal Gruppo di Studio sulle Politiche Linguistiche della Società di Linguistica Italiana, il 31 maggio 2023, e il cui contenuto è riassunto in questo articolo. Al seminario hanno partecipato Angela Ferrari (Università di Basilea), Sabine Christopher (OLSI, Osservatorio Linguistico della Svizzera Italiana) e Verio Pini (Presidente di Coscienza Svizzera).Llegeix més »
L’abril passat hi va haver eleccions generals a Andorra i Demòcrates per Andorra recollia en el seu programa la proposta d’una nova llei en matèria lingüística. La voluntat era renovar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada l’any 2000, i adaptar la normativa al context actual. Lluny de quedar com una promesa electoral oblidada en un calaix, l’executiu s’ha posat a treballar en el Projecte en encetar la legislatura.Llegeix més »
Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d’aquests 40 anys.
El 22 de setembre va tenir lloc a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), al carrer Girona, 20, de Barcelona, i també en línia, la Jornada de commemoració del 40è aniversari de la Revista de Llengua i Dret (RLD), que va aplegar prop d’un centenar i mig d’assistents. Per a l’ocasió, es va convidar les persones assistents a fer una reflexió teòrica, acadèmica, però també basada en casos reals, sobre un tema de rellevància i d’actualitat: les conseqüències de les mobilitats per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Es va tractar, doncs, la mobilitat en les seves múltiples facetes, com un factor determinant de les dinàmiques sociolingüístiques en el món contemporani, i com un dels principals reptes per a les polítiques lingüístiques que tracten de garantir la sostenibilitat de les llengües minoritzades, als territoris de llengua catalana i més enllà.Llegeix més »
Jutge: Yo pienso, usted habla un poco de español ¿verdad?
Intèrpret: Sí.
Testimoni: Yo hablo, hablo.
Jutge: Pues yo pienso que casi, como es muy técnico, yo pienso que usted nos lo intenta decir en español. ¿Usted habla un poco español?
Intèrpret: Si vous comprenez un petit peu l’espagnol? Si tu comprends la question tu peux, m… répondre directement si, si, si y a quelque chose que vous comprenez pas vous pouvez demander mais si vous comprenez …
Vostè entén una mica l’espanyol? Si entens la pregunta pots, m… contestar directament si, si, si no entén alguna cosa pot demanar però si entén…
Testimoni: Oui, je, je, je comprends pas tout à 100 % mais c’est pour ça que vous êtes là mais je comprends suffisamment parfois (.) D’accord, okay.
Sí, Jo, jo, jo no entenc el 100% però és per això que vostè és aquí, però jo entenc bastant de vegades (.) D’acord, ok.
Fiscal: Hay cosas que le cuestan, por eso mismo pedimos el traductor…
Jutge: Yo pienso que si el señor se expresa mínimamente en español lo enten … nos comunicaremos mejor que traduciéndolo en este caso.
Quan la interpretació falla (cosa que passa sovint, com veurem), es deixa de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i, en ocasions, això passa malgrat que els operadors judicials són conscients que aquest mecanisme (la interpretació) no està funcionant de manera òptima.
Aquest fragment, extret de la transcripció d’un judici penal real, il·lustra el desconeixement de la importància del paper de l’intèrpret judicial per part dels membres del poder judicial i, el que encara és més descoratjador, fa palesa la gran tolerància que demostren davant la baixa qualitat dels intèrprets contractats per l’Administració de justícia. En el cas del fragment presentat, el Ministeri Fiscal adverteix que l’intèrpret no està interpretant bé i el jutge, reconeixent que té raó, s’adreça al testimoni dient-li que donat que la declaració és molt tècnica (es tracta d’un judici sobre un delicte societari) és millor que el testimoni “intenti parlar” en castellà. Aquesta alta tolerància davant les prestacions d’uns professionals poc qualificats reflecteix una realitat inquietant: no sembla que els jutges i els advocats siguin incapaços de reconèixer una mala interpretació, almenys pel que fa a qüestions senzilles d’incompetència lingüística, sinó que han arribat a integrar sistemes de comunicació rudimentaris (com ara una declaració d’un testimoni francès en un espanyol “aproximatiu”) perquè semblen haver renunciat a l’accés a un servei d’interpretació de millor qualitat. Per tant, ja us podem contestar aquí la pregunta que formulem al títol d’aquest apunt: quan la interpretació falla (cosa que passa sovint, com veurem), es deixa de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i, en ocasions, això passa malgrat que els operadors judicials són conscients que aquest mecanisme (la interpretació) no està funcionant de manera òptima.Llegeix més »
Tra i “princìpi fondamentali” della Costituzione italiana rientra la tutela delle minoranze linguistiche (art. 6 Cost.). Si tratta di un obiettivo costituzionale da perseguire attraverso “apposite norme” che possono interessare anche la rappresentanza politica. Favorire la presenza di esponenti delle minoranze linguistiche nelle assemblee elettive equivale infatti ad attribuire un maggior peso a tali minoranze nelle deliberazioni – legislative, ma non solo – che si andranno ad assumere.Llegeix més »
