En Miquel Strubell i Trueta, una vida al servei de la llengua i del país – Joaquim Torres Pla

Miquel Strubell i Trueta. Font: Wiquipèdia. Llicència CC BY-SA 4.0

Trajectòria familiar i personal

En Miquel, que va deixar-nos el passat 5 de març, venia d’un entorn familiar marcat profundament per la lluita en pro de la democràcia i de Catalunya, sobretot per la part del seu avi, l’eminent cirurgià Josep Trueta, que es va exiliar a Londres l’any 39 amb la seva família. Allà el Dr. Trueta va ser rebut amb els braços oberts, perquè havia inventat un mètode capaç d’evitar la infecció de les ferides de guerra, que va ser de gran utilitat durant la gran conflagració mundial que va començar poc després. Allà en Josep Trueta va participar en els grups d’exiliats que actuaven per recuperar la democràcia a Catalunya. Però també el pare d’en Miquel, l’anglès Michael Strubell, va lluitar per la democràcia, com a pilot de la RAF, durant l’esmentada segona guerra mundial. Michael Strubell va ser un d’aquells als qui es va referir Churchill en la seva coneguda frase que mai tants havien degut tant a tan pocs.Llegeix més »

Jean-Claude Corbeil (1932-2022): memòria i gratitud – Isidor Marí
Sociolingüista

Jean-Claude Corbeil. Photo : Bruno Desjardins

El 25 de gener d’aquest any va desaparèixer un gran amic dels catalans, Jean-Claude Corbeil, principal artífex de la política lingüística quebequesa contemporània i lingüista eminent, especialment en el camp lexicogràfic i terminològic.[1] El seu traspàs ha estat objecte, lògicament, d’un gran nombre de reconeixements a Quebec mateix.[2] Els articles necrològics del diari quebequès de referència, Le Devoir, el qualifiquen de gran savi modest i infatigable al servei de la societat, generós, equànime i optimista; edificador i “desanglicitzador” del francès del Quebec, impulsor de les dues grans lleis lingüístiques de 1974 i 1977, i artífex principal de la francesització o francisation –l’adopció del francès en el món del treball. Diversos d’aquests articles destaquen, a més, l’especial vinculació que va tenir amb la política lingüística catalana.

És cert que aquest desenllaç era previsible a causa de la seva edat avançada, però no per això resulta menys lamentable per a tots aquells que vam tenir la sort de conèixer-lo i de poder compartir la seva expertesa i la seva amistat personal. Agraeixo a la Revista de Llengua i Dret que ofereixi la possibilitat de deixar constància del reconeixement que li devem i m’excuso si en aquestes notes, al cap de tants d’anys, oblido algun aspecte rellevant de la relació que va tenir amb Catalunya.Llegeix més »

In memoriam Germà Colón i Domènech. L’home que estimava les paraules – Eloi Bellés

Germà Colón i Domènech
Font: Enciclopèdia Catalana

Diumenge passat la Filologia Catalana s’endolà. Havia faltat als noranta-un anys Germà Colón i Domènech (Castelló de la Plana, 1928 – Barcelona, 2020). Figura indiscutible de la lingüística romànica, Colón forma part d’una generació de filòlegs que aconseguiren, en ple franquisme, de (re)situar els estudis de catalanística a primera línia acadèmica internacional. Alguns ho feren, heroicament, des de dins del país, com el mestre de Colón, Antoni M. Badia i Margarit, o Joan Veny. D’altres, des de l’exili polític, com Joan Coromines. I d’altres, com Colón, des de la diàspora acadèmica. Llicenciat a Barcelona el 1951 i doctorat a Madrid el 1952, aconseguí una beca per ampliar estudis a Lovaina i a Zuric. El 1954 s’instal·là a Basilea, universitat en la qual desenvolupà tota la carrera acadèmica fins a la jubilació, el 1998: professor assistent, lector, privat-dozent, professor extraordinari, catedràtic numerari i director del departament.

Llegeix més »

En la mort de Rafael Lluís Ninyoles, referent imprescindible de la sociolingüística catalana – Miquel Nicolás

Rafael Lluís Ninyoles
Font: Universitat de València

La sociolingüística catalana, com a disciplina teoricopràctica que intenta analitzar i transformar la comunicació lingüística als països on el català és llengua pròpia, s’ha basat des dels seus orígens, fa més de mig segle, en la noció de conflicte lingüístic. Aquest es dona quan en una comunitat més o menys extensa les diferències socials (de classe, bloc de poder o grup nacional) es manifesten com a pugna de dues o més llengües, les quals es disputen els espais de la comunicació pública i, subsidiàriament, de la interpersonal o privada.Llegeix més »

Aina Moll, fermesa i cordialitat – Carles Duarte i Montserrat

Aina Moll, fent de ponent en una conferència. Al seu costat, s'asseu Carles DuarteDesprés dels intents successius de marginar la llengua catalana i al capdavall de trencar el fil de transmissió entre generacions que n’ha garantit la continuïtat malgrat la prohibició i la persecució de què ha estat objecte des de la desfeta de 1714, la figura d’Aina Moll ocupa un lloc primordial en els esforços de represa i de normalització de l’ús que associem a la recuperació de l’autogovern, amb el restabliment de la Generalitat i les primeres eleccions al Parlament de Catalunya un cop aprovat l’Estatut d’Autonomia de 1979.

El president Jordi Pujol va tenir l’encert d’encomanar el Departament de Cultura a Max Cahner, un home amb un sòlid bagatge humanístic i una voluntat formidable de construcció de país. Al seu torn, Max Cahner va triar una persona idònia per dirigir la política lingüística del Govern, Aina Moll.

Formada al costat del seu pare, l’eminent lingüista Francesc de Borja Moll, en va ser una col·laboradora eficaç i brillant en la labor de completar la redacció del seu monumental Diccionari català-valencià-balear i en la seva incansable activitat com a editor.

Després de dur a terme els seus estudis universitaris de filologia a la Universitat de Barcelona, els va ampliar a París, Estrasburg i Zuric. I, tot seguit, va aconseguir una plaça de catedràtica de francès a l’Institut Joan Alcover de Palma. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, el Premi Ramon Llull del Govern Balear o el Doctorat honoris causa de la Universitat Oberta de Catalunya.Llegeix més »