Marxem de vacances!

Autobús de joguina carregat amb maletes a sobre la sorra de la platja
Font: Pexels. Autoria: Nubia Navarro

Un any més, el blog se’n va de vacances. Abans, però, volem aprofitar per fer un balanç de fets rellevants ocorreguts els primers set mesos del 2023. Podem destacar el relleu en la coordinació del blog, en què Helena Torres Purroy ha recollit el testimoni d’Agustí Pou (si us va passar per alt, us convidem a recuperar la nota de comiat d’Agustí, dins d’una ressenya publicada el 9 de febrer); la fi del procés de renovació del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, que ja vàrem anunciar l’any passat, amb noves incorporacions a les tres seccions; la publicació del número 79 de l’RLD, amb una secció monogràfica sobre llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge que està tenint molt bona acollida entre el públic, i, finalment, el fet que el 2023 la revista compleix 40 anys i que ho celebrarem el 22 de setembre, en el marc de la jornada “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades” (trobareu el programa i l’enllaç d’inscripció en l’apunt de la setmana passada: no us la podeu perdre!).Llegeix més »

Jornada “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret” (22 de setembre, Escola d’Administració Pública de Catalunya)

El proper 22 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), una jornada de reflexió i debat sobre “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades”.

L’acte també té com a objectiu celebrar els 40 anys de l’aparició de l’RLD, que es va fundar l’any 1983 amb l’objectiu de bastir ponts entre el món acadèmic i l’Administració pública per donar resposta als reptes que plantejava el procés de recuperació de la llengua catalana. Quaranta anys després, i a pesar de les profundes transformacions socials, polítiques, jurídiques o tecnològiques que ha experimentat la nostra societat, la revista continua fidel a aquesta missió.Llegeix més »

La pèrdua de visibilitat del català en els resultats de cerca web: resum de l’informe de l’Aliança per la presència digital del català – Fundació puntCAT

Font: Pexels. Autoria: Evg Kowalievska

El 21 de març de 2023, 10 entitats que promouen i defensen el català (Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundació puntCAT, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i Wiccac) vàrem presentar l’Aliança per la presència digital del català. L’objectiu d’aquesta iniciativa és vetllar perquè la llengua catalana tingui en tots els àmbits del món digital la presència que li correspon per nombre de parlants. La nostra preocupació inicial s’ha centrat en la pèrdua de rellevància del català en els resultats de cerca web. En resposta a una petició del Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Aliança ha posat en marxa una acció concreta: fer un estudi per quantificar aquesta pèrdua de visibilitat del català en les cerques web durant els últims mesos. Aquest estudi ha estat dut a terme per la Fundació puntCAT, que ha assumit la seva realització.Llegeix més »

Les abreviacions: on som, després de tants anys? – Josep M. Mestres i Josefina Guillén

Les dues publicacions, on es pot veure la portada, dretes a una taula una al costat de l'altra.
Primera edició (març 1992) i segona edició (setembre 2001, revisada i ampliada) del Diccionari d’abreviacions.

L’any 1985, la Revista de Llengua i Dret (núm. 6, desembre) va publicar un article de deu pàgines que contenia un intent d’assaig de classificació tipològica d’aquestes formes abreujades.

Penseu que, en aquell temps, hom confegia “llistes d’abreviatures” i parlava d’“abreviatures” per referir-se a qualsevol abreujament gràfic del que ara considerem abreviacions. Com que la confusió amb les abreviatures pròpiament dites pel que fa a l’etiqueta era evident i constant, calia buscar un terme que diferenciés la macroclasse de totes les formes abreujades de la classe de les que acaben en punt o en barra (pròpiament dites abreviatures). A més, dins les abreviatures, els dubtes eren múltiples: per on s’havien de tallar els mots per fer l’abreviatura?, podien dur marca de plural?, podien fer servir lletres volades?, com s’havien d’escriure les abreviatures dels tractaments de persona?Llegeix més »

La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús. Crònica de la XX Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) – Teresa Tort Videllet

La formació és un camí que no s’acaba mai. Es bifurca, fa pujades, després rampes costa avall i també revoltes difícils. T’hi has d’aturar, de tant en tant. No és un circuit agraït, de vegades. El 31 de maig va tenir lloc la vintena jornada de formació que organitza la SCATERM, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans que s’ocupa de la difusió de la terminologia i que propugna el debat sobre aspectes rellevants de l’actualitat pel que fa a l’ús dels llenguatges d’especialitat.

En aquesta ocasió, el tema triat va ser els termes en l’àmbit pedagògic, ja que es percep un descontentament general en els entorns educatius, que afecta fins i tot els aspectes relacionats amb la nomenclatura que cal usar per designar els conceptes didàctics. No hi ha calma als centres educatius; ni als llibres, tampoc. Us expliquem com va anar.Llegeix més »