Etiqueta: dret lingüístic

What legal recognition? What does the official language declaration concerning sign language consist of? – Filipe Venade de Sousa

eapcDeixa un comentari
Font: ESM amb llicència Creative Commons BY-SA 4.0

Within the scope of the article “Essential framework of the legal status of sign language: recognition and officiality”, published in the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, this post aims to clarify the meaning and scope of legal recognition and, not least, the content inherent to an official language declaration. A central question is whether the legal status of a sign language regulated by a State in its respective national legal system complies with the parameters defined by international legal instruments such as the United Nations Convention on the Rights of Persons with Disabilities (UNCRPD). What are the criteria for determining whether the legal status of a national sign language is compatible with these criteria? What does “recognition” mean under the UNCRPD? Is it equivalent to a polysemic concept of the term official language? What constitutes an official language?Llegeix més »

La llengua catalana a les Illes Balears després de quaranta anys d’autonomia política – Maria Ballester Cardell

eapcDeixa un comentari
Imatge corporativa de la commemoració dels 40 anys de l’Estatut de les Illes Balears. Font: Govern de les Illes Balears

La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu

La celebració dels primers quaranta anys de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, és un bon moment per fer balanç del procés de formació i de la regulació del fet lingüístic en el context de l’autogovern. Durant aquest temps, el règim jurídic de la llengua catalana ha passat per diverses etapes d’evolució i millora, impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que han permès avançar en l’ús social de la llengua catalana. Però, també, ha viscut moments de retrocessos i estacaments.

La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu s’ha fet palesa a les Illes Balears de forma molt marcada. Les competències lingüístiques de la comunitat autònoma abasten una matèria especialment sensible, en gran mesura condicionada per la conjuntura política, estatal i autonòmica. Trencant la continuïtat dels progressos en el tractament legal del català, a partir de la VI legislatura (2003-2007) s’han viscut etapes d’alternança en funció de les majories parlamentàries. Depenent del signe polític del Govern, s’ha arribat a posar en qüestió la necessitat de continuar el procés normalitzador o s’ha construït un context més propici per a l’ús i el foment de la llengua catalana. Aquesta situació s’ha visualitzat, de forma clara, amb al pas de la VIII legislatura (2011-2015) –de replantejament dels principis i regles fonamentals del model lingüístic– al retorn, en les dues darreres legislatures, a un camí iniciat amb l’Estatut d’autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de 1986.Llegeix més »

Ressenya de Pla Boix, Anna M. (2022). En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional. Institut d’Estudis de l’Autogovern, Col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, núm. 13, 491 pàg. – Agustí Pou

eapc2 comentaris

Portada del llibre "En defensa del model lingüístic de l'escola a CatalunyaEls darrers anys l’interès pel dret lingüístic s’ha centrat, si no exclusivament, sí de manera molt principal, en la regulació de l’ús i l’aprenentatge de les llengües en l’àmbit escolar. En aquest context, s’ha de destacar el darrer llibre d’Anna Pla, En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional com una aportació cabdal a l’estudi dels orígens i fonaments, els elements configuradors i els límits del règim lingüístic de l’ensenyament primari i secundari a Catalunya. Publicat dins la col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb el número 13, el llibre compta amb un breu pròleg de Jordi Pujol i Soley,  que subratlla, més enllà del mèrit científic, l’oportunitat de l’obra, que “és un toc d’alerta en un moment en què davant la diversitat d’atacs contra l’autogovern català –pel finançament, per l’escapçament de moltes competències, etc.– podria passar que es perdés de vista que la identitat és el fet central i del tot determinant d’una nació, i que al seu torn la llengua i la cultura en són una peça essencial“.Llegeix més »

La Sentència del Tribunal Constitucional 117/2022 i el deure d’atendre els consumidors (en català?): un altre déjà vu – Lídia Arnau Raventós

eapcDeixa un comentari
Parada del Mercat de la Boqueria de Barcelona.
Mercat de Sant Josep – La Boqueria. Autor: Jorge Franquillo. Llicència CC BY 2.0

La Sentència TC 117/2022, de 29 de setembre, resol el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern espanyol contra determinades disposicions de la Llei 18/2017, del Parlament de Catalunya, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires. Entre d’altres, un dels preceptes impugnats fou l’art. 8.3 final de la Llei 18/2017, segons el qual “[l]es persones que accedeixin a l’activitat i a la prestació de serveis (…) han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya”. La lectura de la Sentència 117/2022 propicia, d’entrada, una sensació immediata de déjà vu, però no només quant a la interpretació feta pel TC de l’art. 8.3 (i, de retruc, de l’art. 72.1, lletra b de la Llei 18/2017), sinó, igualment, pel que fa als termes en els quals el dret català estableix, des de la perspectiva de la llengua, l’atenció a les persones consumidores. Aquest comentari s’estructura atenent a aquesta doble perspectiva.Llegeix més »

El Minority Safepack per a la promoció de les minories lingüístiques a Europa: 10 anys de litigi jurídic i polític sense treva – Vicent Climent-Ferrando

eapc1 comentari

«Les accions de la UE per promoure les llengües regionals o minoritàries són suficients i no en calen de complementàries». Aquesta era la principal conclusió, el passat 9 de novembre de 2022, de la sentència T-158/21 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en resposta a la demanda presentada pel Minority Safepack. Un milió de signatures per a la diversitat a Europa, la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que proposava a la Comissió Europea l’adopció d’un paquet de mesures a favor de les minories lingüístiques a Europa. Un cop dur a la promoció de les llengües amb més necessitat de protecció a Europa i un litigi polític i jurídic que començava fa ara 10 anys (vegeu també l’apunt del 3 de febrer de l’any passat publicat pel mateix autor). Fem una repassada dels fets:Llegeix més »