Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera – Antonio Bianco

Font: Unsplash. Autoria: Tigney Injury Law Firm

Recentemente in Italia si è sviluppato un intenso dibattito in materia di politica linguistica scaturito dalla pubblicazione di due proposte di legge: il disegno di legge costituzionale 337, presentato nel novembre 2022 e finalizzato all’inserimento di un comma nella Costituzione che riconosca l’italiano come lingua ufficiale della Repubblica italiana, e la proposta di legge C-734 (Disposizioni per la tutela e la promozione della lingua italiana e istituzione del Comitato per la tutela, la promozione e la valorizzazione della lingua italiana) presentata nel dicembre 2022. Quest’ultima è stata oggetto di riflessione del seminario “Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera”, organizzato dal Gruppo di Studio sulle Politiche Linguistiche della Società di Linguistica Italiana, il 31 maggio 2023, e il cui contenuto è riassunto in questo articolo. Al seminario hanno partecipato Angela Ferrari (Università di Basilea), Sabine Christopher (OLSI, Osservatorio Linguistico della Svizzera Italiana) e Verio Pini (Presidente di Coscienza Svizzera).Llegeix més »

Què en sabem del Projecte de llei de la llengua oficial d’Andorra? – Maria Cucurull

Bandera d'Andorra
Font: Pexels. Autoria: Aboodi Vesakaran

L’abril passat hi va haver eleccions generals a Andorra i Demòcrates per Andorra recollia en el seu programa la proposta d’una nova llei en matèria lingüística. La voluntat era renovar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada l’any 2000, i adaptar la normativa al context actual. Lluny de quedar com una promesa electoral oblidada en un calaix, l’executiu s’ha posat a treballar en el Projecte en encetar la legislatura.Llegeix més »

Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret. Crònica de la Jornada del 22 de setembre del 2023 – Helena Torres Purroy

Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d'aquests 40 anys.
Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d’aquests 40 anys.

El 22 de setembre va tenir lloc a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), al carrer Girona, 20, de Barcelona, i també en línia, la Jornada de commemoració del 40è aniversari de la Revista de Llengua i Dret (RLD), que va aplegar prop d’un centenar i mig d’assistents. Per a l’ocasió, es va convidar les persones assistents a fer una reflexió teòrica, acadèmica, però també basada en casos reals, sobre un tema de rellevància i d’actualitat: les conseqüències de les mobilitats per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Es va tractar, doncs, la mobilitat en les seves múltiples facetes, com un factor determinant de les dinàmiques sociolingüístiques en el món contemporani, i com un dels principals reptes per a les polítiques lingüístiques que tracten de garantir la sostenibilitat de les llengües minoritzades, als territoris de llengua catalana i més enllà.Llegeix més »

Marxem de vacances!

Autobús de joguina carregat amb maletes a sobre la sorra de la platja
Font: Pexels. Autoria: Nubia Navarro

Un any més, el blog se’n va de vacances. Abans, però, volem aprofitar per fer un balanç de fets rellevants ocorreguts els primers set mesos del 2023. Podem destacar el relleu en la coordinació del blog, en què Helena Torres Purroy ha recollit el testimoni d’Agustí Pou (si us va passar per alt, us convidem a recuperar la nota de comiat d’Agustí, dins d’una ressenya publicada el 9 de febrer); la fi del procés de renovació del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, que ja vàrem anunciar l’any passat, amb noves incorporacions a les tres seccions; la publicació del número 79 de l’RLD, amb una secció monogràfica sobre llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge que està tenint molt bona acollida entre el públic, i, finalment, el fet que el 2023 la revista compleix 40 anys i que ho celebrarem el 22 de setembre, en el marc de la jornada “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades” (trobareu el programa i l’enllaç d’inscripció en l’apunt de la setmana passada: no us la podeu perdre!).Llegeix més »

Codi de drets lingüístics a Catalunya dins de la col·lecció “Codis de Legislació” – Raimon Alamany i Sesé

S’ha publicat recentment un nou Codi de drets lingüístics a Catalunya, novè volum de la col·lecció “Codis de legislació”. Aquesta col·lecció publica compilacions en línia, permanentment actualitzades, de les normes vigents en un sector de l’ordenament jurídic, amb l’objectiu de millorar la difusió del dret vigent a Catalunya i, alhora, facilitar la tasca dels operadors jurídics i la ciutadania en general.

El Codi de drets lingüístics a Catalunya reuneix més de cent normes sobre drets lingüístics a Catalunya. A l’apartat inicial, “Normativa general”, hi trobem tant els preceptes de la Constitució espanyola com de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria lingüística i les lleis de política lingüística, de l’occità, de la llengua de signes catalana o sobre l’autoritat de l’Institut d’Estudis Catalans.

Els quatres apartats següents es dediquen als drets lingüístics a les administracions públiques: a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’Administració de justícia, l’Administració local i l’Administració militar, per passar tot seguit a les normes que afecten els àmbits sectorials: economia i empresa, funció i contractació públiques, mitjans de comunicació i indústries culturals, registres estatals i noms i cognoms, toponímia i retolació, documents notarials, ensenyament, traducció i interpretació, tecnologies de la informació i àmbit penal.Llegeix més »