Er occitan dera Val d’Aran. A on n’èm? – Aitor Carrera

Er occitan qu’a agut en çò de nòste ua arreconeishença de mès en mès importanta dempús de 1979, ath punt qu’ei vengut oficiau dempús de 1990 ena Val d’Aran e de 2006 en Catalonha. Aguest petit trabalh que sage de hèr ua brèu descripcion sociolingüistica der occitan dera Val d’Aran en partint des disposicions legaus que lo tòquen.

En 1979 er Estatut d’Autonomia de Catalonha que senhalèc que «la parla aranesa serà objecte d’especial respecte i protecció». Quate ans mès tard, era prumèra Lei de Normalizacion Lingüistica que tenguec ja eth tèrme aranès entà parlar de «la llengua pròpia de la Vall d’Aran», e que hec referéncia ath hèt de «proporcionar els mitjans que garanteixin l’ensenyament i l’ús de l’aranès als centres escolars de la Vall d’Aran» o ath de «prendre les mesures necessàries per a garantir el coneixement i l’ús normal de l’aranès a la Vall d’Aran i per a impular-ne la normalització», per exemple. Mès era oficializacion reau der aranés, a mès coma lengua occitana, qu’arribèc gràcies ara Lei 16/1990 deth Parlament de Catalonha o Lei d’Aran, que certifiquèc çò que seguís: «L’aranès, varietat de la llengua occitana i pròpia d’Aran, és oficial a la Vall d’Aran». Dempús dera darrèra reforma der Estatut en 2006, quitaments s’aquerò ei encara desconegut dera màger part dera poblacion, er occitan qu’ei vengut oficiau non solaments ena Val d’Aran, mès tanben en Principat de Catalonha, aumens sus eth papèr: «La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística». En 2010 eth Parlament de Catalonha qu’aprovèc per ua ampla majoritat era Llei de l’occità, aranès a l’Aran (Llei 35/2010), que preve iniciatives de promocion der occitan en diuèrsi domenis, e tanplan era creacion d’ua autoritat reguladora entara lengua, qu’ara madeish se’n parle fòrça e que’n calerà observar atentivaments era neishença, eth sòn caractèr academic e era capacitat d’èster ena madeisha longor d’ones qu’es organismes dera Occitània Grana qu’aspiren a jogar un ròtle semblable. Donc, es darrèrs trenta cinc ans que son estadi ua longa ascension, petit a petit, qu’er aranés i a guanhat progressivaments gras d’arreconeishença: de parla a lengua, de respècte a oficialitat, dera soleta Val d’Aran a tot eth Principat, d’aranés a occitan coma subjècte sintaxic dera frasa. Tot aquerò que mos aurie de hèr a pensar qu’er occitan a agut en Aran ua progression parallèla en usatge sociau. Mès, malerosaments, non ei cap atau.

Ena escòla, per arrepòrt a çò que se passaue hè quaranta ans, non cau cap dobtar qu’er occitan i a indubitablaments progressat. De bèri corsi militants dehòra deth curriculum pendent enes annades setanta, que se passèc as tres linhes d’escolarizacion ena segona mitat des annades ueitanta entara fasa iniciau der ensenhament primari, e ara preséncia prioritària e predominanta der aranés denquias ueit ans pendent es annades novanta en ua soleta linha d’escolarizacion, que li seguís un sistèma multilingüe mès o mens paritari (damb er occitan, eth catalan e er espanhòl, que se les hig eth francés e, mès tard, er anglés) denquiar ensenhament secondari, ua etapa qu’er aranés ei limitat a ues pòques ores per setmana e que non hè arren qu’anonciar era impossibilitat de realizar estudis superiors en occitan, vist qu’ena Val d’Aran non i a cap d’universitat. Arremerquem, en tot cas, qu’era Universitat de Lhèida (que dispòse d’ua Cagira d’Estudis Occitans) propòse, dempús de pòc de temps, un diplòma en filologia, Estudis catalans i occitans, a on er occitan ei vengut un des objèctes d’estudi e i jògue un ròtle important, tanben coma lengua veïculara de bères ues des matèries. Quauquarren d’unic en tot er Estat espanhòl.

En çò que concernís es mèdia, maugrat un bon començament pendent es annades ueitanta, era preséncia der occitan que i é encara excepcionau. Un programa diari d’ua ora de ràdio en aranés sus es estacions d’emission dera Generalitat de Catalonha (Meddia aranés, que comencèc sus Ràdio Aran en 1988), que tornen a passar ath ser, ei tradicionauments er espaci en occitan dera Val d’Aran mès arremercable, acompanhat dempús de quauque temps per ues informacions generalistes de Catalunya Informació de bona ora ath maitin (d’ua mieja ora, de deluns a diuendres) e de preséncies derisòries o irregulares der occitan en bères autes emissions locaus. Ena premsa escrita, er aranés que i jògue tanben un ròtle ben praube. En bères ues des revistes que son aué publicades en Aran, er occitan que i é estrictaments episodic, antropologic o estretaments institucionau, deth temps qu’enes darrèrs decennis an paregut publicacions que se son progressivaments perdudes (coma Toti o Aranesi, qu’arresponien a iniciatives oficiaus) o que de còps auien -o an- ua difusion que non depasse pas eth mejan associatiu locau (coma Tèrra Aranesa, qu’ei encara publicada pera Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran, damb ua parucion irregulara). Quauque còp, que cau parlar de suplements en aranés de bèth diari (coma Aué, deth diari Avui; perdut) o de bèra revista d’ua cèrta qualitat grafica (coma Aran ath Dia, qu’ère gescuda peth grop Segre, difonuda amassa damb quauqui diaris de dehòra dera Val d’Aran; tanben perduda). Eth solet ensai d’auer un diari en aranés que siguec Eth Diari, un huelheton informatiu en nere e blanc tot escrit en occitan (damb ua pro bona qualitat lingüistica), que visquec dempús de 1998 a 1999, e que non arribèc cap d’enraïtzar ena societat aranesa. Quant ara television, se deisham de costat es curtes emissions deth diuendres deth Telenotícies comarques de TV3 entara Val d’Aran, era cadea informativa 3/24 qu’emet informacions en aranés de deluns a diuendres (un quart d’ora, tàs 16 ores 45), e Barcelona Televisió qu’a un bulletin d’informacions setmanèr de quauques minutes (AranésÒc, abans Infòc), a on ei d’usatge de combinar er occitan dera Val d’Aran e er occitan generau o referenciau de basa lengadociana. Abans, eth precedent mès important des emissions televisuaus en aranés, que siguec eth programa Era Lucana, un espaci mesader que passèc en TVE pendent quasi dus ans ena segona mitat des annades ueitanta. Sus eth hilat, d’un aute costat, qu’existís dempús de pòc eth diari numeric Jornalet, qu’utilize un occitan generau mès que publique tanben tèxtes en aranés tant jos era rubrica d’opinion coma enes naues que s’arrepòrten ara Val d’Aran. Justaments qu’ei sus internet qu’ei tanben possible de veir enregistraments en aranés sus eth site d’Aran TV, television sostenguda peth Conselh Generau, qu’aufrís programes e reportatges diaders en occitan locau -generauments, d’ues pòques minutes- sus era TDT ena Val d’Aran peth mejan de Lleida Televisió.

A propòs dera evolucion der usatge sociau der aranés enes darrèrs tres decennis, que i a ua percepcion que s’impòse: er usatge sociau que s’ei amendrit en tot qu’era coneishença dera lengua a aumentat. Ua situacion que mos ditz quauquarren. Dempús dera fixacion grafica der aranés en 1982 (gràcies as Nòrmes ortogràfiques [sic] der aranés, qu’apliquèren ath gascon locau era escritura generau dera lengua occitana, damb quauques concessions ara fonetica aranesa: veir Carrera 2010a; en 1999 se’n publiquèc un tèxte definitiu per oposicion ath provisional, o mèslèu provisòri, gescut en 1983), dera entrada der aranés ena escòla (çò qu’ei estat quauquarren de plan important) e dera oficializacion dera lengua, era coneishença der aranés qu’a aumentat netaments ath nivèu dera lectura e dera escritura. Se prenem es donades de diuèrses enquèstes, aquerò que saute lèu as uelhs. Efectivaments, s’en 1984 i auie quasi 9% dera poblacion que sabie escríuer en occitan e 15,65% que lo sabie liéger (segons Climent 1986), es chifres dera Enquesta d’usos lingüístics dera població de 2008 (Secretaria de Política Lingüística, Institut d’Estadística de Catalunya 2009) que mos mòstren qu’en 2008 i auie 61% des abitants dera Val d’Aran que sabien liéger en occitan, e 35% que lo sabien escríuer. Coma didíem mès ensús, aquerò que contraste damb er amendriment en percentatge dera utilizacion dera lengua. Mentre qu’en 1984 58,5% des aranesi parlauen tostemp en occitan (dilhèu calerie díder abituauments, qu’ei er advèrbi tengut per Climent en d’auti casi), en 2008 qu’èren sonque 23,4% que se’n servien d’ua manèra abituau, e en 2000 que deuien ja èster ath torn de 30% segons ua enquèsta que siguec amiada pera Universitat de Lhèida (qu’es donades son arreportades per Suïls 2004), que senhalaue tanben qu’er usatge abituau der occitan ère demesit a 54,6% entre es qu’èren nescudi ena Val d’Aran (per arrepòrt ath 82,2% senhalat per Climent ena prumèra mitat des annades ueitanta).

De segur que tot aquerò ac cau méter en contèxte. En 1984 es nescuts ena Val d’Aran qu’èren 61,2% dera poblacion oficiauments aranesa. Per contra, en 2008 qu’èren 34,76%. En pòqui ans, era Val d’Aran qu’a acuelhut gran nombre de persones gescudes d’auti endrets, çò que hè qu’eth taus d’immigracion provienta de dehòra deth Principat de Catalonha sigue lèu 7,5% superior ara mejana des autes comarques, e quasi 30% ath dessús dera chifra mejana d’immigracion arribada en Catalonha entre 1978 e 1998 (Martínez i Torrijos 2011: 92). Tot aquerò qu’a agut conseqüéncies lingüistiques. Be òc. Mès que cau adméter (e non ei pas eth prumèr còp qu’ac arremercam; veir Carrera 2013) qu’ei massa simple d’atribuir as soletes qüestions migratòries era egemonia sociau qu’eth castelhan a des nòsti dies ena Val d’Aran, e donques era arreculada der aranés. Malerosaments, era immigracion qu’ei estada fòrça còps ua excusa perfèita -explicita o implicita- entà evitar d’arreconéisher qu’es iniciatives que perseguien era promocion der aranés ena madeisha Val d’Aran an soent mancat d’eficacitat. Qu’auem vist mès ensús qu’en çò des nescuts ena Val d’Aran er usatge dera lengua non ei pas tan naut coma abans. Un estudi en detalh des donades des enquèstes, quitaments se i podem trobar bères donades positives (coma ua cèrta capacitat d’atraccion o d’identificacion der occitan), que mos permet de pensar qu’ei probable qu’eth nombre totau d’aranofòns se sigue redusit ath torn d’un milèr d’efectius en nombres absoluts enes darrèrs decennis (dilhèu de quauqui 3400 a uns 2400, segons ua estimacion superficiau des donades). Que n’i a pro d’arremercar qu’entre 1984 e 2008 era poblacion aranesa non a arribat a doblar, mès qu’er aranés en 2008 ei sies punts peth dejós dera mitat dera mejana deth sòn usatge de 1984. Ja i podem hèr es lectures en trauèrs que volgam, ja i podem hèr a pujar o a baishar quauqui centenats de parlants, qu’eth diagnostic non pòt pas cambiar guaire. Qu’ei verai qu’er aranés a capitat d’auer era egemonia ena administracion locau, en un periòde der ensenhament primari, tanplan en fòrça senhaletica publica (non pas sense gròssi problèmes de qualitat, d’un aute costat) e en ua part pro importanta deth mejan associatiu locau. Mès, ara madeish, non podem pas amagar qu’ena Val d’Aran eth castelhan ei vengut era lengua sociauments dominanta, era mès audibla e neutra. Damb eth pretèxte deth determinisme demografic, cau díder sense dobtar que non se son pas metudes en practica es mesures de besonh entà evitar ua tau situacion. Dilhèu tanpòc non s’ei percebuda era urgéncia de préner orientacions que non siguen localistes entà hèr a víuer er aranés, e donc s’ei soent ignorada era necessitat des arrepòrts damb eth rèsta dera comunitat lingüistica occitana (qu’ara fin cau inscríuer en ua progressiva meridionalizacion referenciau e umana dera madeisha Val d’Aran, qu’ère estada tradicionauments orientada de cap ath nòrd non solaments deth punt de vista geografic), damb manifestacions que, maugrat que non nèguen formauments era occitanitat nominau der aranés, propòsen de temps en temps ua practica isolada deth gascon dera Val d’Aran e era oficializacion efectiva sonque d’ues varietats locaus. Damb eth pretèxte dera manca d’arreconeishença dera lengua (e, donc, d’ua autoritat lingüistica) dera part der Estat francés, que desbremben encara eth trabalh d’estandardizacion der occitan amiat a tèrme pendent mès de quaranta ans (aumens dempús der article fondacionau de Pèire Bèc 1972 e, mès tard, des trabalhs de d’auti lingüistes qu’an plan comprenut era urgéncia d’estandardizar era lengua coma solet camin entà que posque sobrevíuer, e donc tà que posquen tanben víuer es varietats locaus). Justaments era manca de ligams pro estreti damb era produccion culturau occitana de d’auti endrets e damb eth movement culturau que la veïcule, que deu èster ua des arrasons qu’a provocat, per exemple, era difusion de cèrtes formes e solucions lingüistiques que se destaquen progressivaments des deth rèsta dera lengua (que i hè referéncia tanben Sumien 2006: 176), sigue pera admission dera interferéncia meridionau, sigue pera promocion unilaterau de solucions diferentes der occitan generau, plan soent per ipercorreccion o pr’amor d’ua simpla desconeishença tecnica dera lengua (maugrat qu’aqueres causides non son acceptades coma normatives en trabalhs coma Carrera 2007 o Carrera 2010b).

Se liegem atentivaments es tèxtes legislatius recenti, que mos rendram lèu compde deth gròs prètzhèt que manque, en fòrça domenis, entà amiar a tèrme ua politica lingüistica efectiva de promocion der aranés. Era Llei de l’occità, aranès a l’Aran que preve, per exemple, era necessitat de produsir programes de ràdio o de television en aranés entara Val d’Aran (article 19.1), era recepcion des emissions en occitan de d’autes zònes deth domeni lingüistic (19.6), era promocion de premsa e de publicacions periodiques en lengua d’òc e era sua difusion ena Val d’Aran (article 20), era competéncia deth Conselh Generau sus es carretères que i a ena comarca (e donc, sus era sua senhaletica; 11.5), era possibilitat d’ajudar ara visibilizacion dera lengua enes panèus des comèrcis (11.6; a on er aranés i jògue soent un ròtle mèslèu folcloric que non pas utilitari) o de signar convencions o de balhar ajudes, o encara d’acordar desgravaments, entà favorizar era utilizacion dera lengua (26.5). De hèt, pro abans, era Llei de Política Lingüística (Llei 1/1998) que hec referéncia a quòtes de musica en occitan ena ràdio e ena television (article 26.5), o ath besonh qu’er occitan aguesse ua preséncia arremercabla enes estacions d’emission adreçades ara Val d’Aran (encara article 26; era Llei de l’occità qu’ac arrepren en article 19 e que hè allusion as licéncies). Eth teishut associatiu qu’impulse iniciatives interessantes, mès que tanpòc non pòden capvirar era tendéncia generau maugrat que n’i age que siguen necessàries o tanplan imprescindibles, mès que mès deth punt de vista simbolic. Era corsa Aran per sa lengua, per exemple, qu’amasse cada annada un milerat de persones, e parièraments que prolifèren representacions teatraus en occitan en cèrtes escòles o dera man de bèra associacion. Qué que sigue, tot que mos pòrte a pensar que cau d’urgéncia ues mesures oficiaus d’un gròs impacte sociau, a on se determine d’ua manèra arrasonada quines son es prioritats mès pressantes entà possar er usatge dera lengua. Toti que sabem qu’er aranés poirie auer encara ua arreconeishença mès grana, a causa des limitacions estataus en çò que concernís era oficialitat des lengües autes qu’er espanhòl. Mès dilhèu se cau demanar tanben se per ara s’a sabut profitar pro des disposicions legaus que tòquen er occitan dera Val d’Aran.

Aitor Carrera. Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida

Per saber-ne més podeu consultar les publicacions de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida

One thought on “Er occitan dera Val d’Aran. A on n’èm? – Aitor Carrera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s