L’episodi del proppassat 10 de novembre de Llengües a tocar, el pòdcast del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, va tractar aspectes de la situació sociolingüística a Gal·les, basats en l’experiència personal d’un nou parlant de gal·lès, originari de la capital del país, Cardiff. Gal·les és un país que forma part del Regne Unit, juntament amb Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord, tot i que l’equilibri polític i demogràfic sempre ha estat a favor d’Anglaterra –el país del Regne Unit amb la població més gran i l’idioma autòcton del qual s’ha convertit en una llengua franca mundial, a causa de segles de colonialisme i d’imperialisme. Gal·les és un país oficialment bilingüe, tot i que aquest bilingüisme social també està desequilibrat: tothom a Gal·les parla anglès, però hi ha molta gent al país que no parla el gal·lès, la llengua autòctona. El cens del 2021 va registrar que al voltant de mig milió de persones a Gal·les parlen la llengua autòctona, és a dir, poc menys del 20 % de la població total. Aquesta xifra inclou tant els parlants nadius com els aprenents i, per tant, és difícil saber quin nivell de competència cal tenir per ser inclòs en el cens com a “parlant de gal·lès”. El govern gal·lès té com a objectiu augmentar el nombre de parlants fins a un milió abans de l’any 2050, i en el pòdcast s’hi reflecteix un to d’esperança en relació amb el fet que es pugui assolir aquest objectiu.

Les particularitats dels processos de minorització lingüística són diferents en cada territori del món, ja que són el resultat de desenvolupaments històrics complexos, i Gal·les no n’és cap excepció. Tot i que es troben parlants de gal·lès arreu del país, hi ha nuclis tradicionals (cadarnleoedd en gal·lès) on la llengua està més estesa, i aquests es concentren al nord i a l’oest rurals. El sud-est, fortament industrialitzat, va experimentar onades successives d’immigració al llarg dels darrers segles, i Cardiff es va convertir en un dels ports més importants del món per a l’exportació de carbó. Aquests fets, a més de les polítiques imposades des de dalt per suprimir activament el gal·lès (per exemple, la prohibició de l’ús de la llengua a l’educació obligatòria), van fer que el sud-est urbà fos una zona on es parlava (i es parla) menys gal·lès. Al pòdcast, Pere Comellas (professor titular de filologia gallega i portuguesa a la Universitat de Barcelona i membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) pregunta com ha impactat això en el desenvolupament del gal·lès als centres urbans del país. Com a resposta il·lustrativa, s’aprofundeix en l’experiència en primera persona d’un nou parlant de gal·lès, originari de Cardiff, interessat en la minorització lingüística i amb motivacions pròpies, a qui se li va negar durant molt de temps l’oportunitat de connectar amb la seva gent, cultura i identitat, com a resultat de segles de domini anglès.

Al pòdcast també s’hi aborda el tema dels coneixements limitats que es tenen fora de Gal·les de la substitució lingüística que pateix el gal·lès, a més de la complexa noció híbrida d’identitat “britànica”, que sovint fan servir els gal·lesos quan viatgen fora del Regne Unit. També s’hi fa un apunt sobre les característiques tipològiques de la llengua gal·lesa, així com sobre les maneres en què el contacte amb l’anglès n’està afectant el desenvolupament (per exemple, els calcs sintàctics i els manlleus lèxics).

En definitiva, totes aquelles persones que estan interessades a introduir-se en aquests temes des del català tenen una bona oportunitat per fer-ho amb el pòdcast Llengües a tocar, amb el qual també podran sentir parlar en gal·lès i escoltar fragments de música gal·lesa contemporània. El pòdcast Llengües a tocar està disponible a Spotify i a Ivoox.

James Hawkey
Professor titular de lingüística i estudis catalans de la Universitat de Bristol