L’abril passat hi va haver eleccions generals a Andorra i Demòcrates per Andorra recollia en el seu programa la proposta d’una nova llei en matèria lingüística. La voluntat era renovar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada l’any 2000, i adaptar la normativa al context actual. Lluny de quedar com una promesa electoral oblidada en un calaix, l’executiu s’ha posat a treballar en el Projecte en encetar la legislatura.Llegeix més »
El 22 de setembre va tenir lloc a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), al carrer Girona, 20, de Barcelona, i també en línia, la Jornada de commemoració del 40è aniversari de la Revista de Llengua i Dret (RLD), que va aplegar prop d’un centenar i mig d’assistents. Per a l’ocasió, es va convidar les persones assistents a fer una reflexió teòrica, acadèmica, però també basada en casos reals, sobre un tema de rellevància i d’actualitat: les conseqüències de les mobilitats per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Es va tractar, doncs, la mobilitat en les seves múltiples facetes, com un factor determinant de les dinàmiques sociolingüístiques en el món contemporani, i com un dels principals reptes per a les polítiques lingüístiques que tracten de garantir la sostenibilitat de les llengües minoritzades, als territoris de llengua catalana i més enllà.Llegeix més »
Tra i “princìpi fondamentali” della Costituzione italiana rientra la tutela delle minoranze linguistiche (art. 6 Cost.). Si tratta di un obiettivo costituzionale da perseguire attraverso “apposite norme” che possono interessare anche la rappresentanza politica. Favorire la presenza di esponenti delle minoranze linguistiche nelle assemblee elettive equivale infatti ad attribuire un maggior peso a tali minoranze nelle deliberazioni – legislative, ma non solo – che si andranno ad assumere.Llegeix més »
“Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també cal conèixer les conseqüències de les nostres decisions, així que avui és massa d’hora per prendre una decisió.” Aquestes eren les paraules –pronunciades en català– del ministre d’Afers Estrangers finès, Anders Adlercreutz, en sortir de la reunió del Consell de la UE d’avui, 19 de setembre, en què es decidia si català, gallec i èuscar passaven a ser llengües oficials de la Unió Europea (UE). Una posició compartida i feta pública per molts altres estats membres. Alemanya, França, Croàcia, Eslovàquia, Irlanda… i fins a 21 estats membres es pronunciaven en la mateixa direcció.Llegeix més »
Un any més, el blog se’n va de vacances. Abans, però, volem aprofitar per fer un balanç de fets rellevants ocorreguts els primers set mesos del 2023. Podem destacar el relleu en la coordinació del blog, en què Helena Torres Purroy ha recollit el testimoni d’Agustí Pou (si us va passar per alt, us convidem a recuperar la nota de comiat d’Agustí, dins d’una ressenya publicada el 9 de febrer); la fi del procés de renovació del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, que ja vàrem anunciar l’any passat, amb noves incorporacions a les tres seccions; la publicació del número 79 de l’RLD, amb una secció monogràfica sobre llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge que està tenint molt bona acollida entre el públic, i, finalment, el fet que el 2023 la revista compleix 40 anys i que ho celebrarem el 22 de setembre, en el marc de la jornada “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades” (trobareu el programa i l’enllaç d’inscripció en l’apunt de la setmana passada: no us la podeu perdre!).Llegeix més »
