Ja hem arribat a una nova Diada i el blog s’afegeix a la festa de la rosa i el llibre amb una proposta de lectures. Com veureu, els suggeriments que us fem responen a matèries, objectius i estils ben diversos; per descomptat, amb la llengua i els seus usos com a eix que els vincula. Com no pot ser d’una altra manera en un dia com avui, la majoria de les obres proposades aborden des de diferents perspectives les polítiques lingüístiques per al català, però també hi hem inclòs monografies sobre l’estil de la llengua, reflexions sobre el fet lingüístic i la percepció del món o l’ús de la llengua per part del poder públic i organitzacions amb relació amb el dret a comprendre de la ciutadania.
Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.
Malauradament, enguany tampoc no ens podem estar d’assenyalar que la vitalitat de la bibliografia contrasta (bé, d’alguna manera n’és el mirall) amb les dificultats de la llengua catalana en diferents àmbits. Com hem posat en relleu en diversos apunts del blog, en l’àmbit de l’educació, però no només. Sovint topem amb resolucions judicials, sobretot a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, que transiten per raonaments qüestionables des del punt de vista del dret lingüístic, però sobretot que prescindeixen de la situació de minorització històrica i actual que pateix el català i la comunitat lingüística que hi ha al darrere. Com ens evidencia l’actual debat sobre la política lingüística que cal seguir i la manera com es pot recollir aquesta en la regulació jurídica, bastir o mantenir una política per a la normalització del català que sortegi els cada cop més freqüents esculls judicials no és ni de bon tros una empresa fàcil.
Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.
A tots ells i als que ens llegiu us desitgem un bon dia de Sant Jordi!
Actes de la sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. (2021). Accions polítiques sobre la llengua: adequació i eficàcia. Universitat Pompeu Fabra, 19 i 20 de novembre de 2020.
Les llengües són eines de comunicació que reflecteixen la fortalesa política i social de la comunitat que les té com a pròpies. Les llengües són també el reflex de jocs de poder polític, social i econòmic constants. Com a sistemes expressius i comunicatius, l’evolució “natural” de les llengües no es produeix en un context neutre en què són les capacitats estructurals desenvolupades en recursos disponibles o la simple voluntat dels parlants els únics factors que contribueixen a la seva projecció i difusió. Les relacions de poder entre organismes, països, estats o grups socials posen en joc l’ús d’una o altra llengua, la selecció d’una o altra llengua o varietat per a determinades circumstàncies. Tot i això, només en el cas d’unes llengües –les que es troben en situació feble pel fet de tenir pocs parlants o perquè estan minoritzades políticament– se sol parlar amb claredat de polítiques d’intervenció. Però totes les llengües tenen al darrere una política determinada que les orienta i les impulsa a la promoció o les condemna a l’arraconament. Es parla en aquest cas de polítiques implícites.
En el cas de la llengua catalana, la necessitat d’una política lingüística (o de diverses, segons els àmbits territorials) és indispensable si cal que tots els ciutadans que pertanyen o s’incorporen al territori catalanoparlant la coneguin i, sobretot, si se’n vol eixamplar l’ús en totes les situacions. L’any 1983 la primera Llei de política lingüística de la història es proposava generalitzar el coneixement de la llengua a través de les escoles a fi que no es pogués argüir la manca d’ús per desconeixement. L’any 2020, tenim les mateixes prioritats? Quins resultats han donat les accions dutes a terme durant aquest llarg període?.
Camps, Magí. (2020). Parla’m amb estil. Eumo Editorial.
Cada persona té un estil. A l’hora de fer servir la llengua, també. Magí Camps ens convida a ser conscients de la llengua que utilitzem i per què triem una paraula o una expressió i no unes altres. Si volem ser bons usuaris de la nostra llengua i transmetre amb claredat allò que volem dir, no ho podem fer sense polir el nostre llenguatge, la nostra manera de parlar. Amb frescor i estil, l’autor tracta sobre eufemismes i objectivitat, llenguatge sexista i inclusiu, normativa, bones transgressions i errors greus, argot importat i neologismes, traducció automàtica, domini de la llengua i escriptors estrella. Són reflexions ─dèries, en diu l’autor─ que ajudaran a perfilar el lingüista que tots els catalanoparlants duem dins nostre.
Comelles, Pere, i Junyent, Carme. (2021). Els colors de la neu: les llengües, les persones i el món. EUMO Editorial.
La llengua ens ajuda a construir identitat, a sentir-nos d’una comunitat (o de més d’una), a transmetre normes o a enderrocar règims. Amb la llengua vivim. Sovint hem sentit dir que els esquimals tenen molts termes per anomenar la neu. Pensem que han trobat maneres de descriure-la amb més precisió a força d’observar-la sovint. Però no és ben bé així. Per començar, «esquimal» és una denominació imprecisa amb què designem diversos pobles de l’Àrtic que parlen llengües diferents. I, en segon lloc, totes les llengües adapten el lèxic a les necessitats dels parlants, inventant o manllevant termes. No hi ha llengües primitives, ni més o menys aptes per a la filosofia, l’esquí o l’amor. Les afirmacions sobre la riquesa o la modernitat d’una llengua es basen en prejudicis. i per desmuntar tots aquests tòpics, Pere Comellas i Carme Junyent s’han posat les ulleres d’antropòleg. Amb ells explorarem les relacions entre les llengües, les persones i el món.
Galindo, Mireia, Roselló, Carles de, i Bernat, Francesc. (2021). El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització. Onada edicions.
Des de quan els catalans sabem parlar castellà i per què? La resposta a aquestes preguntes s’ha fet tradicionalment a partir del comportament de les elits del país, que van començar a castellanitzar-se a partir del segle XVI. Amb tot, aquest grup social sempre ha representat una petita minoria dels catalans, per la qual cosa calia esbrinar les causes i a partir de quin moment el procés de bilingüització social afecta la majoria de la població, la gent del poble.
Aquest llibre ha volgut donar resposta a aquests interrogants a partir de les històries de vida d’una seixantena de persones catalanoparlants de més de 90 anys. El seu testimoni és clau per entendre el procés d’extensió del castellà entre les classes populars catalanes en el tombant dels segles XIX i XX. Ha estat una sort poder recollir-lo abans no desaparegués, perquè hi ha poques fonts directes sobre aquest fenomen. Què van pensar els nostres avis la primera vegada que van sentir algú parlar en castellà? S’integraven lingüísticament els nouvinguts? Quin paper va tenir l’escola en la difusió del castellà? Com va influir el franquisme en la llengua de les converses quotidianes? Les conclusions d’aquest estudi confirmen que la bilingüització de la majoria dels catalans és molt recent perquè no es va aconseguir fins ben entrat el segle XX. En definitiva, el panorama sociolingüístic de la Catalunya actual és el resultat de transformacions molt recents, que cal conèixer per poder desfer alguns mites sobre el nostre passat lingüístic i entendre millor el present.
Enllaç a la recensió del núm. 76 de la Revista de Llengua i Dret
Joseph, John E. (2022). Language and Politics. Edinburgh University Press. [llibre electrònic].
La llengua, ens indica aquest llibre, és política de dalt a baix, tant si es considera en el nivell de la tria individual que fa un parlant sobre la llengua o l’estil de discurs que fa servir amb altres (on tenen lloc polítiques interpersonals), com si es considera en el nivell del discurs polític o, fins i tot, en la formació de llengües nacionals. El llibre aplega aquest ventall de temes i posa en relleu com s’interrelacionen, i pot ser un bon text de referència per a un curs de sociolingüística on es tractin tots o alguns dels aspectes de la política lingüística. La versió en paper es va publicar el 2006 i l’any 2022 se n’ha publicat la versió electrònica.
Enllaç a la difusió editorial i al llibre en format electrònic
Corominas Piulats, Maria, Flors-Mas, Avel·lí, Marí Mayans, Isidor, Melero Nogués, Maire, Pons Parera, Eva, Pradilla Cardona, Miquel Àngel, i Sorolla Vidal, Natxo. (2022). Pacte Nacional per la Llengua: un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Secretaria de Política Lingüística.
Aquesta obra, elaborada per experts de reconeguda trajectòria, constitueix un equilibri de rigor, síntesi i claredat. La voluntat que té és encetar un debat positiu i orientat a propostes constructives.
Analitza, d’una banda, l’evolució de la llengua no tan sols des de la perspectiva de les dinàmiques internes del nostre país, sinó també en el context de les grans transformacions de caràcter global que hem d’afrontar. Aborda, així mateix, els canvis que hi ha hagut a la societat catalana amb l’expansió del mercat mundial, els grans fluxos migratoris que s’hi han originat, l’aparició d’un ciberespai compartit arreu o la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació en la vida quotidiana.
D’altra banda, l’obra raona la necessitat d’un marc realment igualitari per al català en àmbits com l’accés al coneixement i l’ús de les llengües oficials en l’ensenyament, en el mercat, en la comunicació, en la cultura i en el lleure, a fi que es pugui viure en català amb plena normalitat. I també descriu el català com a eina de cohesió en una societat plena de llengües. La mirada és general, però també analítica. S’hi tracta amb molt de detall la transformació demogràfica i demolingüística del tombant del nostre segle. També defineix detalladament el marc jurídic i l’impacte sobre el català provocat pel canvi d’interpretació dels principis constitucionals en les dues darreres dècades. L’informe desgrana també els reptes en els àmbits educatius, des de l’ensenyament primari a l’universitari, i mostra la divergència entre les expectatives lingüístiques ciutadanes i la realitat en el món socioeconòmic i sociosanitari.
Finalment, el text no deixa de banda la situació de la llengua en aspectes com les indústries culturals i, especialment, l’impacte dels nous sistemes de consum com les plataformes en línia. S’hi tracta també la situació digital, tant els aspectes en què la digitalització ha beneficiat la llengua com aquells en què la situació és certament delicada, i estudia també la globalitat del català en el conjunt de la comunitat lingüística.
Martín Rojo, Luisa, i Pujolar Cos, Joan. (2020). Claves para entender el multingüismo contemporáneo. Universidad de Zaragoza. Prensas de la Universidad de Zaragoza.
Aquest llibre explica i desenvolupa una selecció de conceptes clau de la sociolingüística contemporània: el transllenguar, la superdiversitat, les escales, la mercantilització, els subjectes parlants, les ideologies raciolingüístiques i els neoparlants. El seu objectiu principal és ajudar els estudiants universitaris a contextualitzar i comprendre aquests conceptes i els debats en què s’inscriuen. La majoria són conceptes relativament recents, molts publicats en revistes i llibres en anglès, se n’hi sumen altres sorgits en els àmbits culturals i lingüístics iberoamericans, especialment els referits als debats sobre el colonialisme. Les diferents contribucions plantegen igualment diverses reflexions sobre el paper que actualment exerceixen les llengües en la producció i reproducció de desigualtats socials, especialment quan diferents formes de parla vénen acompanyades per diferències de classe, de raça o d’identitat nacional. En aquest sentit, subjau als diferents capítols la qüestió de fins a quin punt la lingüística ha d’intervenir en els esdeveniments i conflictes socials i polítics del món contemporani, on estan emergint diverses concepcions i maneres de gestionar el multilingüisme.
Vidal Gavilan, Pau. (2021). Nivell Ç: del català esporuguit al parlant empoderat. Pòrtic.
El lingüista i comunicador Pau Vidal es dirigeix a tota aquella gent que té dubtes constants sobre el seu català. Als que sempre tenen por de dir una cosa mal dita, pronunciar un castellanisme o fer servir una expressió massa d’estar per casa. Molt sovint aquest català insegur parla millor que no es pensa i s’esforça a eliminar els dialectalismes, els col·loquialismes lèxics, fonètics i sintàctics que enriqueixen la parla, perquè tota llengua s’alimenta de les mil formes i manifestacions genuïnes que pren l’expressivitat popular. Aquest llibre breu vol ajudar el parlant a viure el fet lingüístic amb goig i sense complexos. L’últim capítol és una invitació a la fidelitat lingüística; és a dir a aprendre a no canviar de llengua per un complex d’inferioritat que pot condemnar a mort el català.
Montolío, Estrella, i Tascón, Mario. (2020). El derecho a entender: la comunicación clara, la mejor defensa de la ciudadanía. Catarata.
Heu rebut algun document o notificació de l’Administració o d’alguna companyia que no heu entès? Heu necessitat explicacions telefòniques per comprendre el missatge o les seves implicacions? A l’ansietat que ens genera veure’ns obligats a sol·licitar aclariments, s’afegeix el desànim que experimentem davant de pantalles ingrates, plenes de botons i textos sinuosos dels quals acaben polsant l’acceptació. Fa més de cinquanta anys que els moviments civils nord-americans van començar a reclamar el dret dels ciutadans a entendre la seva Administració, a rebre una comunicació que puguin comprendre sense dificultat. Aquest llibre analitza el concepte del dret a entendre, el seu desenvolupament històric i la protecció que ja se li atorga a nombrosos països; les implicacions que aquest dret exigeix en l’era d’Internet i la normativa que l’empara, particularment a la Unió Europea. A més, i aquest és potser el valor més gran d’aquesta obra, aporta la metodologia amb què aconseguir una comunicació clara que situï les persones al centre.
El 2019 la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València va crear la col·lecció Quaderns d’Estudi, amb l’objectiu d’editar llibres àgils, breus i rigorosos orientats a la difusió general i qualificada d’aspectes diversos i complementaris de la realitat dels drets lingüístics a la Comunitat Valenciana i en d’altres territoris amb realitats semblants o comparables. En aquest darrer any la Càtedra ha publicat diversos títols, entre els quals destaquem el que fa referència als drets lingüístics a les administracions públiques catalanes.
Pou, Agustí. (2021). Usos de la llengua i garantia dels drets lingüístics a les administracions públiques catalanes. Universitat de València.
En aquest treball s’analitzen els usos i les garanties dels drets lingüístics de la ciutadania a les administracions públiques catalanes. Especialment dels drets que l’ordenament recull per al català, llengua pròpia de Catalunya, i també llengua minoritària (i minoritzada) i emparada en un mandat estatutari que en preceptua la normalització de l’ús.