L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 84 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre la garantia dels drets lingüístics en l’àmbit de la salut, amb una introducció i vuit articles acadèmics. El número també inclourà un article per a cadascuna de les seccions habituals de la revista (Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic, Estudis sobre dret lingüístic i Estudis sobre política lingüística i sociolingüística), tres notes, les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials (per territoris) i dues recensions.
La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per la professora i investigadora predoctoral del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, Joana Pena-Tarradelles, i pel professor agregat del Departament d’Anglès de la Universitat d’Estocolm, Josep Soler-Carbonell. En aquesta ocasió, l’objectiu del Consell de Redacció ha estat explorar la relació entre llengua i salut des d’una perspectiva interdisciplinària i comparada, amb la voluntat de contribuir al debat sobre la justícia lingüística en l’àmbit sanitari. El monogràfic reuneix aportacions que aborden la presència i el tractament de les llengües minoritzades en els sistemes de salut i que analitzen com la llengua pot incidir en l’accés a una atenció mèdica apropiada i de qualitat. A més, les contribucions inclouen estudis de cas sobre Catalunya, les Illes Balears, Gal·les, Irlanda del Nord, el Quebec i Finlàndia, entre d’altres, i ofereixen una mirada diversa sobre com els drets lingüístics es concreten (o no) en les polítiques sanitàries i en la pràctica quotidiana dels serveis de salut. El monogràfic també posa de relleu la importància de la formació dels professionals sanitaris, la sensibilització envers la diversitat lingüística i l’ús d’eines tecnològiques per a la mediació lingüística com a instruments essencials per avançar cap a una atenció sanitària més equitativa.
Tal com s’ha esmentat, la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic inclourà una contribució des de Xile sobre com la comunicació clara contribueix a fer la justícia més accessible; la secció d’Estudis sobre dret lingüístic contindrà un article que aborda la gestió del multilingüisme a Kosovo; i, finalment, a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística es publicarà un estudi sobre les llengües maternes percebudes i la transmissió lingüística en famílies d’origen japonès a Catalunya.
A més, el número 84 aplegarà tres notes: la primera inclou una anàlisi del passat, el present i el futur de l’atenció sanitària en eusquera al País Basc; la segona és la continuació de la nota que es va publicar al número anterior sobre l’estat del valencià a l’inici de la tercera dècada del segle XXI; i la tercera recull un estudi sobre com els correctors automàtics contribueixen a difondre la normativa i configuren l’estàndard del català.
Finalment, el nou número de l’RLD incorporarà tretze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. Dues recensions de novetats bibliogràfiques tancaran el sumari.
Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i les notes del número 84, amb els títols i els resums de cada text.
Secció monogràfica. Garantir els drets lingüístics en l’àmbit de la salut: una visió interdisciplinària
1 Llengua i salut: una aproximació des de la sociolingüística i els drets lingüístics per a una atenció sanitària lingüísticament equitativa. Introducció a la secció monogràfica
Joana Pena-Tarradelles (professora i investigadora predoctoral del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra) i Josep Soler-Carbonell (professor agregat del Departament d’Anglès de la Universitat d’Estocolm, Suècia)
La introducció que obre el número, centrat en la relació entre llengua i salut, té com a objectiu situar aquest camp d’estudi i ajudar el lector a veure on s’emmarca el cas català dins dels debats internacionals sobre aquesta qüestió. Així, el text s’inicia amb una síntesi dels principals resultats de la recerca sobre l’atenció sanitària amb discordança lingüística duta a terme en altres països. A continuació, el focus es desplaça al context català per, de manera succinta, exposar la complexitat del marc legal vigent, fer una diagnosi dels motius pels quals el dret de disponibilitat lingüística no sempre es garanteix, presentar les dades més recents sobre els usos lingüístics en l’àmbit sanitari català i assenyalar els grans buits de recerca en aquest camp d’estudi a Catalunya. D’aquesta manera, el text situa la realitat catalana dins del debat global sobre la relació entre llengua i salut i dota el lector de les eines necessàries per llegir amb una mirada comparada els articles del volum, els quals es resumeixen breument al final del text introductori.
2 L’atenció sanitària amb discordança lingüística: un estat de la qüestió des de i per a la catalanofonia
Joana Pena-Tarradelles (professora i investigadora predoctoral del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra)
Aquest article fa una revisió bibliogràfica d’un centenar d’estudis sobre l’atenció sanitària amb discordança lingüística (ASDiL) i les conseqüències que pot tenir per als grups lingüístics minoritaris (GLMinoritaris) i minoritzats (GLMinoritzats) que l’experimenten. A diferència d’altres revisions, centrades sobretot en els GLMinoritaris d’origen migrant amb poc coneixement de la llengua d’atenció sanitària, aquest treball proposa una classificació de la bibliografia basada en dos eixos: 1) l’estatus de la llengua pròpia del grup lingüístic analitzat en cada treball i 2) el grau de coneixement per part del grup lingüístic de la llengua de comunicació sanitària. D’aquesta manera, es distingeix entre GLMinoritaris d’origen migrant no bilingüitzats, GLMinoritzats autòctons semibilingüitzats i GLMinoritzats autòctons altament bilingüitzats. Els resultats demostren que l’ASDiL pot afectar tots aquests grups, si bé amb diferències: en els GLMinoritzats autòctons semibilingüitzats i altament bilingüitzats es mantenen, amb matisos, algunes de les afectacions comunicatives detectades en els GLMinoritaris d’origen migrant, però n’emergeixen d’altres de caire més identitari. Així, l’article aporta dades rellevants per al debat actual en la catalanofonia sobre els requisits lingüístics en l’àmbit sanitari.
3 Percepcions dels professionals sanitaris sobre les barreres lingüístiques en el sistema públic de salut català
Gema Rubio-Carbonero i Anna Gil-Bardají (Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona i membres del grup de recerca MIRAS)
Aquest article presenta els resultats d’un estudi quantitatiu exploratori sobre la situació de la comunicació entre el personal sanitari del sistema públic català i els usuaris que tenen un coneixement limitat de les llengües oficials de Catalunya. L’objectiu de l’estudi és oferir una visió global i amb una base empírica de l’estat actual de la comunicació intercultural en el sistema públic de salut català –tant amb la mediació de tercers com sense– a partir de la percepció que en tenen els professionals sanitaris. Les dades es van recollir mitjançant un qüestionari estructurat administrat a professionals que treballen en l’atenció directa als pacients en centres públics de salut de Catalunya, que va permetre obtenir una mostra de 1.390 participants. Els resultats posen de manifest l’alta freqüència i el fort impacte de les barreres lingüístiques en les interaccions clíniques, així com mancances notables en els recursos disponibles actualment per afrontar aquests reptes.
4 El deteriorament del marc normatiu de les competències lingüístiques del personal sanitari a les Illes Balears. Els seus efectes sobre el règim tuïtiu de la llengua catalana
Maria Ballester Cardell (professora titular de dret constitucional de la Universitat de les Illes Balears)
Gairebé a punt de complir-se el quarantè aniversari de l’aprovació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears, continua molt viu el debat sobre el règim de capacitació lingüística del personal sanitari del Servei de Salut. Les successives revisions normatives sobre l’ús de les llengües oficials en aquest àmbit i la resposta judicial, tant respecte a l’establiment del requisit de coneixements de llengua catalana com a l’adopció de mesures potencialment regressives, són una mostra de les dificultats que comporta avançar cap a un marc jurídic estable que garanteixi adequadament els drets lingüístics dels usuaris en l’àmbit assistencial i sanitari. En aquest estudi s’analitzen les tensions provocades per les fluctuacions normatives que s’han produït en les darreres legislatures i la recent doctrina del Tribunal Constitucional en relació amb la rebaixa de les competències lingüístiques del personal sanitari del Servei de Salut de les Illes Balears. Aquestes circumstàncies, en conjunt, marquen una tendència regressiva i fan minvar el nivell de protecció de la llengua catalana a les Illes Balears.
5 Operacionalitzar la incomoditat lingüística per a l’avaluació de les polítiques lingüístiques en l’atenció sanitària
Nicole Marinaro (investigadora postdoctoral de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Hamburg, Alemanya)
Aquest article presenta una eina metodològica original per a l’avaluació sistemàtica de la rellevància i l’exhaustivitat del disseny de polítiques lingüístiques en l’atenció sanitària. En concret, l’anàlisi se centra en les polítiques públiques que aborden les barreres de comunicació que experimenten els pacients que parlen llengües autòctones o al·lòctones diferents de la llengua majoritària a l’hora d’interactuar amb el sistema de salut. Aquestes barreres comunicatives es conceptualitzen com a “incomoditat lingüística”. Dins del marc epistemològic de l’anàlisi de les polítiques públiques, l’eina presentada a l’article es basa en l’operacionalització del concepte d’incomoditat lingüística i, com a tal, s’articula al voltant de la centralitat de les necessitats dels parlants. Després d’exposar diversos casos d’incomoditat lingüística en l’atenció sanitària, l’article descriu l’eina en detall i n’il·lustra l’ús a través d’un breu exemple pràctic.
6 Accés als serveis de salut i socials per a les comunitats francòfones en situació minoritària del Canadà: la coconstrucció d’una norma nacional voluntària
François Larocque (professor titular de la Càtedra de Recerca sobre Francofonia Canadenca en Drets i Reptes Lingüístics de la Universitat d’Ottawa, Canadà) i Louise Bouchard (professora emèrita de l’Escola d’Estudis Sociològics i Antropològics de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat d’Ottawa)
Aquest article ofereix una primera anàlisi de la norma voluntària CAN/HSO 11012:2018 – Accés als serveis de salut i socials en les llengües oficials, que encara és àmpliament desconeguda en els entorns jurídics i sanitaris. S’hi descriuen les etapes de desenvolupament de la norma, les modalitats d’implementació –en concret a través del Programa de reconeixement de les llengües oficials d’Agrément Canada–, l’estructura i el contingut prescriptiu. A partir d’una perspectiva basada en el pluralisme normatiu, l’article situa aquesta norma dins d’un ecosistema fragmentat i multiescalar de regulació dels serveis de salut en francès al Canadà. S’hi analitza el seu potencial estructurant per reforçar l’oferta activa adreçada a les comunitats francòfones en situació minoritària, i a la vegada es posen de manifest els límits inherents al seu caràcter voluntari. Aquesta norma reflecteix un gir envers una regulació més privatitzada i col·laborativa, en la qual les institucions de salut esdevenen agents de producció i implementació de les normes en matèria d’equitat lingüística.
7 Aprenentatge de l’oferta activa dels serveis socials i de salut en francès mitjançant un mòdul de simulació interprofessional per a les persones francòfones en situació minoritària al Canadà
Isabelle Giroux (professora titular de l’Escola de Ciències de la Nutrició de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d’Ottawa, Canadà), Jacinthe Savard (professora emèrita de l’Escola de Ciències de la Rehabilitació de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d’Ottawa), Jane Tyerman (professora agregada de l’Escola de Ciències de la Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d’Ottawa), Sébastien Savard (professor titular de l’Escola de Treball Social de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat d’Ottawa), Josée Benoît (investigadora associada sènior de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat d’Ottawa) i Cris-Carelle Kengneson (coordinadora de recerca de l’Escola de Ciències de la Nutrició de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d’Ottawa).
La formació dels futurs professionals de la salut sobre l’oferta activa (OA) dels serveis socials i de salut (SSS) en francès és essencial per permetre un accés equitatiu a serveis de qualitat a les persones francòfones en situació minoritària (FSM) al Canadà. L’aprenentatge mitjançant un mòdul de simulació interprofessional és una via prometedora que cal explorar. L’objectiu d’aquest treball és avaluar el nivell de satisfacció i d’eficàcia percebuda de l’aprenentatge de l’OA dels SSS en francès amb l’ajuda d’un mòdul de simulació interprofessional específic, el MODULE-IP-SIM-OA. Pel que fa a la metodologia, diversos estudiants en pràctiques de programes de SSS de la Universitat d’Ottawa van completar aquest mòdul, seguit d’una sessió de debrífing síncrona i d’un qüestionari de valoració en línia, entre els mesos de maig i desembre de 2023. Els 216 estudiants, provinents de nou disciplines diferents, van aportar respostes que indiquen nivells alts de satisfacció i d’eficàcia percebuda en relació amb el MODULE-IP-SIM-OA i el debrífing posterior. Aquest aprenentatge, que els participants van considerar eficaç, podria tenir efectes positius en l’oferta de serveis als FSM per reduir les barreres lingüístiques en l’àmbit de la salut.
8 Els serveis socials i de salut basats en la llengua en temps de canvis estructurals: anàlisi de la reforma social i sanitària de Finlàndia (2023)
Staffan Himmelroos (professor de la Subunitat de l’Escola Sueca de Ciències Socials de la Universitat de Hèlsinki, Finlàndia), Stefan Sjöblom (professor emèrit de la Subunitat de l’Escola Sueca de Ciències Socials de la Universitat de Hèlsinki) i Isak Vento (investigador de l’Institut de Recerca en Ciències Socials de la Universitat Åbo Akademi, Finlàndia).
Aquest estudi analitza l’impacte de la reforma social i sanitària en els serveis socials i de salut basats en la llengua per a la població de parla sueca de Finlàndia. La reforma va traslladar la responsabilitat sanitària dels municipis als serveis regionals de benestar (wellbeing service counties o WBSC), alterant així les fronteres lingüístiques establertes. Tradicionalment, els municipis havien garantit la prestació de serveis tant en finès com en suec a les zones bilingües. Després de la reforma, els parlants de suec que constituïen una majoria o una minoria important dins d’un municipi han passat a ser una petita minoria dins de WBSC més grans, alguns dels quals inclouen àrees unilingües sense experiència en la prestació de serveis bilingües. L’anàlisi de dades provinents d’enquestes indica que els parlants de suec dels municipis de majoria suecoparlant són els més satisfets amb els serveis lingüístics, mentre que els de les àrees on són minoria es mostren significativament menys satisfets. Tanmateix, la satisfacció entre els parlants de suec a les àrees on són majoria ha disminuït notablement des de la reforma. L’estudi destaca els reptes que suposa mantenir els drets lingüístics dins d’un sistema de salut universal enmig de canvis estructurals i posa èmfasi en la importància d’atendre les necessitats lingüístiques en un estat amb dues llengües nacionals.
9 Entendre el coll d’ampolla al nivell meso: la implementació dels drets lingüístics en l’atenció sanitària gal·lesa
Cynog Prys (professor titular de la Universitat de Bangor, Gal·les, especialitzat en sociologia, política social i planificació lingüística) i Rhian Hodges (professora titular de l’Escola d’Història, Dret i Ciències Socials de la Universitat de Bangor)
La llengua és un element clau en la prestació d’una atenció sanitària de qualitat, sobretot en contextos en què els usuaris parlen una llengua minoritzada. A Gal·les, el Govern gal·lès ha reconegut la importància de la inclusió lingüística a través d’iniciatives com ara l’estratègia More than words, que té l’objectiu d’integrar la llengua gal·lesa als serveis de salut i d’assistència social. L’any 2018, la introducció de The Welsh Language Standards (No. 7) Regulations va marcar un avenç normatiu important, ja que va imposar obligacions legals d’oferir serveis en gal·lès als consells de salut. Malgrat aquests avenços a nivell polític, la incorporació de serveis en llengua gal·lesa en l’atenció sanitària continua sent desigual. Alguns informes han posat de manifest l’existència de buits continuats i incoherències en la prestació de serveis en gal·lès, cosa que ha suscitat interrogants sobre els reptes pràctics de la seva implementació i l’impacte que té en els usuaris. En aquest article s’analitzen les barreres estructurals i operatives que es troben els agents situats al nivell meso –en concret els consells de salut locals– responsables d’implementar les polítiques lingüístiques nacionals en l’atenció diària. Malgrat que l’anàlisi se situa en el context gal·lès, l’article aporta una visió més àmplia dels colls d’ampolla administratius que poden sorgir a l’hora d’implementar serveis públics en un context de llengües minoritzades. També destaca la necessitat d’analitzar críticament les dinàmiques institucionals que modulen la traducció de les polítiques a la pràctica i les implicacions per a llengües minoritzades com ara el gal·lès.
Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic
10 Beneficis de l’escriptura clara en la comunicació jurídica: una revisió teoricobibliogràfica
Paulina Meza (acadèmica del Departament de Ciències Jurídiques de la Universitat de la Serena, Xile), Fernando Lillo-Fuentes (professor de castellà i comunicador de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso, Xile) i Alejandro Retegui (advocat, especialista en dret tributari i docent de redacció jurídica, Argentina)
Actualment, hi ha múltiples iniciatives que promouen el llenguatge clar (LC) en l’àmbit jurídic. No obstant això, persisteix el desconeixement sobre la seva utilitat, la qual cosa limita la seva acceptació. Aquest estudi, de caire teoricobibliogràfic, té per objectiu descriure els beneficis de la utilització d’una escriptura clara en la comunicació jurídica i, a partir d’això, elaborar una proposta que permeti relacionar els beneficis i els beneficiaris del LC. Per a això, analitzem un corpus de 33 articles d’investigació. Entre els principals resultats, destaquem no només els beneficis del LC, analitzats des de diferents punts de vista, sinó també una proposta entorn del tema. El supòsit central de la nostra proposta és que no existeix un LC transversal, aplicable com una fórmula estàndard a qualsevol situació comunicativa, per la qual cosa s’ha d’establir, necessàriament, una relació entre els beneficis i els beneficiaris del LC. En conclusió, la integració del LC, d’acord amb les línies proposades, no només contribuiria a optimitzar els recursos i els processos judicials, sinó que també fomentaria una acceptació més gran del LC dins de l’àmbit jurídic.
Estudis sobre dret lingüístic
11 Multilingüisme a Kosovo: reptes en la implementació de polítiques lingüístiques, la traducció i la interpretació
Arben Shala (Facultat de Dret de la Universitat Haxhi Zeka, Kosovo)
Aquest article analitza el desenvolupament del marc legal per al multilingüisme a Kosovo i els reptes relatius a la implementació efectiva de les polítiques lingüístiques, en especial pel que fa a l’ús de serveis de traducció i d’interpretació com a instruments de compliment normatiu. L’anàlisi conclou que el marc legal de Kosovo per als drets lingüístics ha evolucionat, ja que ha incorporat disposicions de convenis reconeguts internacionalment sobre els drets de les llengües minoritàries i l’ús igualitari de les llengües oficials, en concret del serbi, tant al seu sistema legal com a la Constitució. L’estudi identifica reptes derivats de la manca de professionals lingüístics qualificats, de la subcontractació i de dificultats tècniques, els quals inclouen grans càrregues de treball, escassetat de personal i restriccions pressupostàries que afecten la implementació efectiva i el compliment de la Llei sobre l’ús de les llengües. S’han detectat incoherències i imprecisions entre les diferents versions lingüístiques de documents legals, cosa que atempta contra la claredat legal i perjudica la credibilitat institucional, la transparència i la confiança pública en les institucions –elements que poden fer augmentar les tensions ètniques. A més, la barrera lingüística creada en el passat ha comportat una manca de candidats qualificats que compleixin els requisits de contractació per als llocs de treball de traductors i intèrprets. Com a resultat, és habitual que es produeixin retards perquè els departaments de recursos humans han de repetir els processos de selecció diverses vegades. Algunes de les solucions plantejades inclouen incorporar l’ensenyament de les llengües oficials al currículum, incrementar els programes de formació i el nombre de traductors, intèrprets i correctors, i establir una terminologia legal estandarditzada. Malgrat els avenços assolits, segueix sent necessari fer esforços constants per millorar la qualitat dels serveis lingüístics i garantir el ple compliment normatiu del multilingüisme.
Estudis sobre política lingüística i sociolingüística
12 Llengües maternes percebudes i transmissió lingüística en famílies d’origen japonès a Catalunya
Makiko Fukuda (professora titular del Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Aquest article explora la transmissió lingüística intergeneracional en famílies transnacionals d’origen japonès i famílies japoneses a Catalunya, amb un enfocament en les llengües maternes i els usos lingüístics. A partir d’un qüestionari quantitatiu amb preguntes tancades sobre política lingüística familiar administrat a 67 famílies que tenen infants de més de tres anys, s’ha observat que tant el japonès com el català tenen una presència significativa a la llar, fet que indica una transmissió exitosa en termes d’ús lingüístic en aquest àmbit. S’ha observat que un percentatge considerable de progenitors segueix l’estratègia d’un progenitor, una llengua (one parent, one language, OPOL), i reforça l’ús monolingüe del japonès; tanmateix, això no garanteix necessàriament que els progenitors la considerin la llengua materna o una de les llengües maternes dels infants. A més, les llengües maternes dels progenitors sovint no coincideixen plenament amb les dels seus fills. Així, les dades evidencien que ni la llengua materna dels progenitors ni l’ús monolingüe garanteixen per si sols la transmissió intergeneracional d’una llengua com a materna.
Notes i informació
13 Present, passat i (sobretot) futur de l’atenció sanitària en eusquera
Jon Zarate Sesma (professor agregat del Departament de Farmàcia i Ciències dels Aliments de la Facultat de Farmàcia de la Universitat del País Basc) i Aitor Montes Lasarte (metge de família del Servei Basc de Salut)
La normalització de l’atenció sanitària seria oferir una atenció integrada basada en l’evidència i centrada en l’usuari (pacient), la qual cosa passa per una atenció en l’idioma d’elecció de l’usuari. Per a la consecució de l’esmentada normalització, i tenint en compte la complexitat del sistema sanitari centrat en l’usuari, és necessari posar en marxa polítiques que apostin per l’impuls de la consciència lingüística entre els professionals sanitaris i oferir estratègies per assegurar l’assistència sanitària integral en eusquera. És imprescindible aprovar un nou decret que reemplaci el Decret 67/2003 i que exigeixi com a mínim el nivell C1 en eusquera per a l’exercici de la professió sanitària. De la mateixa manera, caldria registrar l’idioma d’elecció de l’usuari a través de l’oferta activa, impulsar els circuits sanitaris en eusquera (amb la identificació dels serveis i professionals parlants d’eusquera) i posar en marxa la història clínica en eusquera.
14 El valencià a l’inici de la tercera dècada del segle xxi (II). La transmissió lingüística familiar intergeneracional
Albert Fabà Prats (sociolingüista), Miquel Àngel Pradilla Cardona (catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat Rovira i Virgili) i Joaquim Torres-Pla (expresident de la Societat Catalana de Sociolingüística de l’IEC).
La capacitat d’atracció de les llengües té en l’estat de la transmissió lingüística intergeneracional una de les informacions més rellevants. L’enquesta Coneixement i ús social del valencià de l’any 2021, per primer cop en la sèrie d’enquestes impulsades per la Generalitat Valenciana, ens permet valorar-ne l’estat. Anteriorment només l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 2004 havia tingut en compte aquesta qüestió tan transcendent. Així, del contrast entre les dues enquestes s’obté una bona informació de l’evolució de la transmissió les darreres dues dècades. Aquesta nota complementa, doncs, les dades aportades en la primera part. I estableix una interpretació matisada de la represa de la interrupció de la transmissió lingüística, tot identificant, alhora, algunes situacions favorables a la reproducció del valencià.
15 Els correctors automàtics en línia de llengua catalana com a difusors de la normativa i la seva contribució en la configuració de l’estàndard
Helena Borrell Carreras (professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Aquest article aborda el paper dels correctors automàtics en línia de llengua catalana com a agents estandarditzadors i difusors de la normativa. Davant l’auge d’aquests sistemes, sobretot en el món educatiu, és necessari esbrinar l’impacte que tenen en la llengua escrita. Aquest estudi, doncs, investiga la difusió de la normativa gramatical i d’un estil determinat a partir de les dades proporcionades pel corrector LanguageTool i una experiència amb estudiants universitaris del grau de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’objectiu és avaluar el grau i el motiu d’acceptació de les propostes de correcció que fan els correctors automàtics per tal de reflexionar sobre quin model de llengua es promociona i l’impacte que té en la configuració de l’estàndard.