La interacció entre llengua i dret ha rebut en català denominacions diverses al llarg del temps. Així es parla de jurilingüística, lingüística jurídica, llengua i dret, entre altres. També els darrers temps s’utilitza la denominació lingüística forense, com a traducció literal de l’anglosaxó forensic linguistics, per referir-se a la interacció entre les matèries lingüística i jurídica. Tot i que la diversitat denominativa no sempre implica variació conceptual, és previsible que darrere diverses denominacions hi hagi també interessos i objectius diversos. La proximitat entre termes que s’utilitzen per estudiar la relació entre llengua i dret pot generar una aparença d’equivalència, que ara per ara només es produeix funcionalment entre jurilingüística o lingüística jurídica i forensic linguistics.

Les denominacions genèriques per a la relació entre llengua i dret 

En termes de denominació, cada tradició jurídica i lingüística sol tenir preferència per unes formes genèriques específiques amb les quals designa la relació entre llengua i dret (Mattila 2012: 8). Algunes de les denominacions habituals són les següents:

• A França és habitual la linguistique juridique des de 1921 (denominació atribuïda al jurista francès François Gény).
• Al Canadà s’utilitza la denominació jurilinguistique, que comparada amb la francesa linguistique juridique es considera un neologisme, amb l’avantatge que es construeix sobre un patró sintàctic comú al d’altres matèries lingüístiques, com ara la sociolingüística, la psicolingüística o la neurolingüística. Alhora, la denominació jurilinguistique fa evident la disciplina sobre la qual es construeix, que és la relació entre la lingüística i el dret.
• Als països germanòfons és habitual la forma Rechtslinguistik per referir-se a la interacció entre llengua i dret, mentre que Recht und Sprache és la forma habitual per referir-se a la recerca sobre el llenguatge jurídic.
• Als ordenaments polonès i rus s’utilitzen formes semblants a la jurilingüística (juryslingwistyka o bé legilinguistics i iourislingvistika, respectivament).
• Al món hispanòfon hi ha una tendència àmplia a utilitzar lingüística jurídica com a forma general per referir-se a la interacció entre les dues matèries, més que no pas jurilingüística.
• En ordenaments anglosaxons, la denominació law and language es reserva per a la recerca sobre el llenguatge jurídic. Legal linguistics no és una denominació habitual i la preferida sens dubte per referir-se a la interacció entre llengua i dret en sentit general és forensic linguistics.

Llegeix més »