S’ha publicat recentment un nou Codi de drets lingüístics a Catalunya, novè volum de la col·lecció “Codis de legislació”. Aquesta col·lecció publica compilacions en línia, permanentment actualitzades, de les normes vigents en un sector de l’ordenament jurídic, amb l’objectiu de millorar la difusió del dret vigent a Catalunya i, alhora, facilitar la tasca dels operadors jurídics i la ciutadania en general.
El Codi de drets lingüístics a Catalunya reuneix més de cent normes sobre drets lingüístics a Catalunya. A l’apartat inicial, “Normativa general”, hi trobem tant els preceptes de la Constitució espanyola com de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria lingüística i les lleis de política lingüística, de l’occità, de la llengua de signes catalana o sobre l’autoritat de l’Institut d’Estudis Catalans.
Els quatres apartats següents es dediquen als drets lingüístics a les administracions públiques: a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’Administració de justícia, l’Administració local i l’Administració militar, per passar tot seguit a les normes que afecten els àmbits sectorials: economia i empresa, funció i contractació públiques, mitjans de comunicació i indústries culturals, registres estatals i noms i cognoms, toponímia i retolació, documents notarials, ensenyament, traducció i interpretació, tecnologies de la informació i àmbit penal.
Actualment, el català no és llengua oficial i de treball de la Unió Europea, però té reconegut un ús oficial limitat i és, com el gallec i el basc, llengua de comunicació amb la ciutadania.
L’occità i la llengua de signes catalana compten amb apartats específics i tanca el Codi un apartat dedicat a les normes de l’àmbit internacional i de la Unió Europea, on podem consultar tant el Pacte internacional de drets civils i polítics de l’ONU com la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa, la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, la Resolució del Parlament Europeu sobre la situació de la llengua catalana i els acords bilaterals entre les institucions europees i l’Estat espanyol. Actualment, el català no és llengua oficial i de treball de la Unió Europea, però té reconegut un ús oficial limitat i és, com el gallec i el basc, llengua de comunicació amb la ciutadania: qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català, per escrit, a la Comissió Europea, al Parlament, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions i té dret a rebre’n una resposta en la seva llengua.
L’elaboració d’aquest Codi ha estat a cura de diversos organismes de la Generalitat de Catalunya (Secretaria de Política Lingüística, Assessoria Jurídica del Departament de Cultura, Gabinet Jurídic i Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions) i ha estat publicat, com ja hem esmentat, dins de la col·lecció “Codis de Legislació”, que es basa en els continguts que el Portal Jurídic de Catalunya actualitza cada dia.
Actualment, es troben disponibles els codis següents:
· Codi de drets lingüístics a Catalunya
· Codi d’Administració digital de la Generalitat de Catalunya
· Codi sobre els drets de les persones amb discapacitat
· Codi de serveis socials a Catalunya
· Codi de seguretat de Catalunya
· Codi de contractació pública a Catalunya
· Codi de funció pública a Catalunya
· Codi bàsic de dret públic de Catalunya
· Codi civil de Catalunya i legislació complementària
I ja és en fase d’elaboració el desè volum de la col·lecció (el Codi de legislació sobre habitatge).
Raimon Alamany i Sesé
Llicenciat en Geografia i Història. Ha estat subdirector general de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (2006-2023)