La defensa i promoció del català és una de les prioritats del Govern, també en l’àmbit de l’acció exterior. Treballem perquè la llengua catalana sigui reconeguda arreu del món. Des de fa uns mesos que s’ha intensificat l’estratègia internacional per assolir l’oficialitat del català a les institucions europees, un objectiu pel qual aquest Govern fa temps que treballa.

Des del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea estem traslladant els arguments de la Generalitat a favor de la defensa de l’oficialitat del català a tots els estats membres de la Unió Europea, i també a la ciutadania europea. Arguments treballats en col·laboració amb la Secretaria de Política Lingüística però pensats per a un públic internacional que no coneix la casuística de la situació lingüística a Catalunya. Ho fem de manera didàctica, directa i propera per explicar la nostra demanda i per esvair dubtes que puguin tenir sobre aquesta proposta.

Les delegacions del Govern a l’exterior són fonamentals en aquesta estratègia internacional, ja que ens permeten connectar amb actors molt diversos i obrir portes a tots els països. La Generalitat ja disposa de 21 delegacions a l’exterior que cobreixen institucionalment 72 països, entre els quals hi ha tots els estats membres de la Unió Europea, quelcom especialment rellevant per fer aquesta feina.

Contactes polítics amb tots els governs europeus

Fa mesos que la Generalitat està actuant des de tres nivells diferents per intensificar els contactes polítics amb els governs europeus entorn d’aquesta qüestió. En primer lloc, des de Barcelona i Madrid, amb els contactes amb el cos consular i les ambaixades. Aquestes acaben sent la primera font d’informació de molts estats membres i és primordial que entenguin la posició catalana. En segon lloc, des de les delegacions del Govern a l’exterior ubicades als estats membres de la Unió Europea, a través dels contactes que tenen a les capitals dels diversos països. I, en tercer lloc, des de la Delegació del Govern davant la Unió Europea, que coordina bona part de l’estratègia i desplega els contactes amb les representacions permanents dels estats membres davant la Unió Europea, els veritables actors dins la sala del Consell.

Una tasca que, com tota bona feina diplomàtica, ha de ser discreta i feta per un equip de professionals que ja acumulen desenes de reunions. Tot plegat per traslladar un argumentari clar amb motius pels quals el català ha de ser oficial a les institucions europees i amb respostes als principals dubtes expressats pels estats membres.

Quins són aquests motius?

1. Singularitat del cas del català. L’Estat espanyol és l’estat membre que té més llengües oficials i l’únic en què hi ha hagut peticions amb ampli suport social i institucional per sol·licitar l’oficialitat d’aquestes llengües a les institucions europees. Tot i això, aquesta oficialitat encara no és reconeguda.
2. Reivindicació històrica de la societat civil. Una insistència basada en la profunda vocació europeista de la societat catalana i el valor que la Unió Europea atorga al plurilingüisme i a la protecció del patrimoni lingüístic. No es reivindica cap tracte de favor, sinó la igualtat lingüística.
3. Resoldre l’anomalia democràtica que 10 milions de parlants de català no tinguin reconeguts els seus drets lingüístics. El català és una de les 15 llengües oficials més parlades al continent. Això la situa en la franja mitjana de les llengües europees, entre les quals hi ha llengües com ara el grec, el suec, el búlgar, el croat o el danès.
4. Una llengua amb una estructura sòlida, que disposa d’un ampli marc normatiu que la regula, que està perfectament estandarditzada i que, a més, té nombrosos recursos per fer traduccions.
5. L’oficialitat del català pot ser un pas decisiu que demostri que la Unió Europea creu en els seus principis i vol acostar-se a la ciutadania.

L’estratègia de política internacional s’està treballant també amb el Govern espanyol, ja que és qui s’asseu a la taula del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea a defensar la proposta davant dels estats membres. Des del Govern ens autoexigim al màxim amb aquesta qüestió, però exigim també al Govern espanyol que treballi intensament perquè la proposta arribi a bon port. I, sobretot, que ho faci amb el màxim rigor per mantenir la credibilitat i la confiança amb la resta d’estats membres per fer possible aquesta aprovació per unanimitat, i que els terminis es dilatin al mínim possible. Estem davant d’una oportunitat històrica que no es pot desaprofitar. Tothom ha d’estar a l’alçada. No ens podem conformar a treballar només aquests aspectes i ja estem mirant futures presidències del Consell per assegurar que aquest punt no desapareix de l’ordre del dia del Consell.

Una campanya dirigida a l’opinió pública europea

Les reunions polítiques van acompanyades d’una estratègia per traslladar els mateixos arguments a l’opinió pública europea. Volem que coneguin la nostra demanda i que la visquin en positiu i amb empatia.

El mes d’octubre vam llançar una campanya en els 24 idiomes oficials de la Unió Europea a la via pública i en mitjans de comunicació de tots els estats membres. Amb aquesta iniciativa, el Govern ha fet arribar a l’opinió pública els principals arguments a favor de l’oficialitat. Amb el lema “Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa”, la campanya fa valdre la riquesa lingüística del continent i fa un elogi de totes les llengües.

En aquesta campanya, el català es presenta a les altres llengües oficials de la Unió Europea com la pròxima a afegir-se al mateix grup. I es fa d’una forma simpàtica: regalant els drets de la campanya als ciutadans europeus, perquè comparteixin l’orgull que senten per les seves llengües i, sobretot, per la riquesa lingüística d’Europa.

L’element principal són 24 vídeos –un per a cada llengua oficial de la Unió Europea– que el Govern ofereix a qualsevol persona o institució que el vulgui utilitzar per promoure i defensar la seva pròpia llengua. I demana suport en la defensa del català com a pròxima llengua oficial a les institucions europees.

La campanya també inclou la publicació d’un anunci a la premsa europea i en espais publicitaris i marquesines de la via pública. Tant el vídeo com el cartell publicitari dirigeixen els espectadors al web europaencatala.eu, on el Govern exposa els principals motius a favor de l’oficialitat del català.

Aquesta acció d’incidència a l’opinió pública europea ja es va iniciar el mes de setembre quan el president Aragonès va publicar aquest article d’opinió en més d’una desena de rotatius internacionals.

Feina intensa, feta de forma discreta, i feina a tots els nivells amb l’objectiu final de resoldre l’anomalia democràtica que 10 milions de parlants de català no puguin dirigir-se a les institucions europees en la seva llengua. És una qüestió de justícia.

Miquel Royo Vidal
Secretari d’Acció Exterior del Govern de la Generalitat de Catalunya