L’auge de l’administració electrònica, la societat accelerada en què vivim i una ciutadania que reivindica el dret a comprendre obliguen l’Administració pública a comunicar d’una manera cada cop més clara i efectiva. És en aquest context que el pròxim 27 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”.
El moviment per al llenguatge planer, que va començar a la dècada dels setanta als Estats Units, va arribar a Catalunya als anys vuitanta i va influir profundament en el procés de restabliment del llenguatge jurídic i administratiu català que va tenir lloc amb la recuperació de la democràcia i el retorn a l’oficialitat de la llengua catalana. Actualment, però, en la societat de la informació i de la tecnologia, cal fer un pas més enllà i tenir en compte que, per garantir el dret a comprendre de la ciutadania, a més de l’ús d’un llenguatge intel·ligible, convé incorporar altres elements fonamentals, com ara el disseny gràfic, la usabilitat web, l’organització de la informació o l’ús d’eines d’intel·ligència artificial. Per això, més que parlar de llenguatge planer parlem de comunicació clara, amb la voluntat d’englobar tots aquells elements que fan que un text sigui clar, és a dir, que “la redacció, l’estructura i el disseny són tan clars que el públic a qui s’adreça pot trobar fàcilment el que necessita, entendre el que troba i utilitzar aquesta informació” [traducció pròpia].[i]
En la mateixa línia, també ha evolucionat el marc legal que promou i empara la comunicació clara gràcies a la inclusió de referències sobre el dret a comprendre en disposicions normatives de diversos àmbits. Convé remarcar que aquest dret a comprendre implica tant les accions encaminades a col·lectius amb dificultats (lectura fàcil, comunicació inclusiva, subtitulació i audiodescripció), com les que pretenen afavorir la transparència i el bon govern.
La comunicació clara contribueix a un millor servei a la ciutadania i a una gestió administrativa més sostenible, democràtica i transparent.
I si ens centrem en l’àmbit concret de l’Administració pública, és evident la importància que hi té la comunicació clara, perquè millora la comprensió de les normes i, per tant, els drets i deures de la ciutadania; redueix la frustració que experimenten molts ciutadans a l’hora de fer tràmits electrònics; escurça la distància entre la ciutadania i l’Administració; disminueix el nombre de queixes i reclamacions, i genera un estalvi de costos i temps. En definitiva, la comunicació clara contribueix a un millor servei a la ciutadania i a una gestió administrativa més sostenible, democràtica i transparent.
En aquest context, constatem que les iniciatives que es duen a terme des de les administracions públiques per aconseguir una comunicació clara són nombroses i diverses, però ens preguntem si són suficients. Sembla que encara queda camí per recórrer, tant pel que fa a la regulació del dret a comprendre, com pel que fa a la seva aplicació en els diversos textos produïts per les administracions. És per tot això que en aquesta jornada volem explorar el marc legal que regula aquest dret, donar a conèixer les aportacions que fan diversos camps del coneixement a la comunicació clara i compartir algunes iniciatives que s’estan desenvolupant en l’àmbit de l’Administració pública catalana, i també l’estatal i la internacional.
Amb aquests objectius, l’activitat s’estructurarà en tres parts. Després de l’obertura institucional a càrrec d’Ismael Peña-López (director de l’EAPC) i d’Avel·lí Flors-Mas (director de l’RLD), el primer bloc d’intervencions aplega les ponències de la professora Cristina Carretero (Universitat Pontifícia de Comillas) i Juan Ramón Martínez San Román (Universitat Pontifícia de Salamanca), que abordaran el tema del dret a comprendre: la primera, des d’una perspectiva jurídica, i el segon, des de la perspectiva de l’experiència de l’usuari. Anna Arnall Duch (coordinadora del portal Compendium.cat i membre del Consell de Redacció de l’RLD) s’encarregarà de moderar l’espai de discussió.
A continuació, i després d’una pausa, Sheila Queralt (directora i fundadora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i membre del Consell de Redacció de l’RLD) moderarà un segon bloc d’intervencions que abordaran diverses experiències en comunicació clara. En primer lloc, el professor Horacio Saggion (Universitat Pompeu Fabra) ens parlarà de l’aplicació de la intel·ligència artificial a la simplificació de textos, i després la jutgessa Lorena Tula del Moral (Observatori de Llenguatge Clar de la Universitat de Buenos Aires) ens oferirà una panoràmica de les experiències actuals en comunicació clara en l’àmbit llatinoamericà.
El tercer i últim bloc està dedicat a compartir les experiències actuals sobre comunicació clara que funcionen en diverses administracions de l’Estat espanyol, en una taula rodona moderada per Ona Domènech Bagaria (professora de la UOC, membre d’IULATERM-UPF i membre del Consell de Redacció de l’RLD) i que comptarà amb les intervencions d’Ester Peña de las Heras (Generalitat de Catalunya), Rosa Miralles Ferrer (Generalitat Valenciana), Xabier Amatria Cuesta (Institut Basc d’Administració Pública) i Mar Forment (Càtedra UB-Diputació de Barcelona de Comunicació Clara).
La jornada tindrà lloc en format híbrid (es podrà seguir presencialment des de la sala d’actes de l’EAPC, i simultàniament també en línia) i us hi podeu inscriure a través del web de l’EAPC.
La jornada tindrà lloc en format híbrid (es podrà seguir presencialment des de la sala d’actes de l’EAPC, i simultàniament també en línia) i us hi podeu inscriure a través del web de l’EAPC.
Confiem que tot plegat ens permetrà reflexionar sobre el camí que encara ens queda per recórrer per garantir una comunicació efectiva i transparent, en una jornada que aspira a ser un espai de diàleg i aprenentatge per a la millora de la comunicació en l’Administració pública. Us animem a participar-hi!
[i] A communication is in plain language if its wording, structure, and design are so clear that the intended audience can easily find what they need, understand what they find, and use that information (Plain Language Association International).