El Tribunal Constitucional s’haurà de pronunciar sobre el principi de no regressió dels drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat pública – Maria Ballester Cardell

Autor: Luis Melendez; Font: Unsplash

De tots és conegut que a les Illes Balears, durant les dues legislatures anteriors (2015-2019 i 2019-2023), el Govern de coalició va intentar, sense gaire èxit, establir un sistema suficientment flexible i progressiu per donar compliment al manament legal de recuperar el requisit de capacitació lingüística també en l’àmbit de la sanitat pública. La difícil gestació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, a causa de la seva anul·lació judicial amb les Sentències 14/2020 i 15/2020, de 16 de gener, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), confirmades pel Tribunal Suprem l’any 2022, i l’aplicació quasi de forma general de l’exempció del requisit previst a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, en les convocatòries per cobrir places en el Servei de Salut, són una bona mostra de la dificultat d’articular un model adient per assegurar la necessària capacitació lingüística dels professionals sanitaris, imprescindible per garantir els drets lingüístics dels usuaris del Servei de Salut públic. Durant tot aquell temps, tant el Partit Popular com VOX mantingueren, com a part principal del seu argumentari, la necessitat de suprimir l’exigència de coneixements de català a la sanitat per considerar-la un element excloent i dissuasiu en el procés de captació i fidelització dels professionals sanitaris.

Llegeix més »

Qui parla i qui calla, però… qui silencia? Recensió de Yúfera, Irene (ed.), Montolío, Estrella, i Rosado, Elisa. (2023). Qui parla i qui calla: Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes. Eumo Editorial – Daniel Amarelo

Autoria: Miles Peacock. Font: Unsplash

La Universitat de Barcelona “rebutja”, “renuncia”, “prohibeix” el llenguatge inclusiu per “tornar”, “per fi”, al masculí genèric, llegeixo aquests dies a la premsa digital. La polèmica respon a la Instrucció 1/2023, de 27 de juliol, de la UB sobre l’ús del llenguatge inclusiu en les disposicions normatives, que ha provocat alguns conflictes dins de la comunitat acadèmica i social. Un cop més, veiem la disputa sobre la normativitat, allò que José del Valle (2018) va anomenar “la política de la incomodidad”. Durant els darrers anys, els debats sobre llenguatge inclusiu han estat marcats, paradoxalment, per una normativitat excloent. A una mena de preocupació per la puresa de la llengua i la seva necessària estandardització s’hi afegeix la preocupació per la creació d’una norma inclusiva, no binària, neutra i d’indicacions tancades que la facin materialitzar. A favor o en contra de les intervencions antimasculinistes en el llenguatge, les veus més centrals en aquest debat són habitualment les menys perifèriques (és molt comú llegir sobre llenguatge inclusiu amb la total absència de persones no binàries o considerar que tot el llenguatge inclusiu es correspon amb guies universitàries, per exemple). En aquest sentit, els debats sobre llengua i gènere presenten una totalització sobre el binarisme home vs. dona i sobre la qüestió del codi lingüístic (especialment morfemes i expressions lexicals) que s’allunyen de la manera en què els éssers humans ens comuniquem la major part de les vegades. La necessitat d’un estàndard –vull dir, el pensament constant, correctiu, sobre la gramàtica– moltes vegades no dona un espai a la comunicació oral, sobretot a la informal, un focus important si volem tractar qüestions de llengua i gènere. L’aposta pel llenguatge inclusiu i no binari és una qüestió de glotopolítica, sociolingüística crítica i ètica, no (només) gramatical.

Llegeix més »

Saberes, lengua, feminismo: una posible crónica – Onintza Legorburu Larrea y Jone M. Hernández García

Font: Unsplash. Autoria: Miguel Bruna

Una especie de inercia nos empuja a pensar que la lengua es un elemento al margen de los debates sobre género y feminismo. Así, si alguien piensa en modos de acabar con las desigualdades de género o desterrar estereotipos de género, es probable que la atención a la lengua no figure entre las prioridades. Igualmente, en contextos en los que existe una lengua minorizada no es habitual que el activismo (socio)lingüístico busque colaboración con el feminismo. De hecho, si quienes firmamos este texto, hablantes de euskara e investigadoras interesadas en su proceso de revitalización, tuviéramos que contar los foros en los que –en los últimos cuarenta años– lengua (euskara) y feminismo han ocupado el centro de la reflexión, es probable que no necesitáramos más que los dedos de una mano. Pero las ausencias no tienen por qué ser sinónimo de falta de relevancia, es más, pueden ser un indicador de todo lo contrario. No en vano, el conocimiento feminista tiene ya una larga experiencia desentrañando silencios e invisibilidades.Llegeix més »

“Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos”, crònica de la Novena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra del 9 i 10 de novembre del 2023 – Martí Freixas

La Càtedra Pompeu Fabra, promoguda per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va celebrar la novena jornada científica centrada en la promoció d’estratègies, recursos i materials per afavorir la comprensió del català entre estudiants internacionals. Tenint en compte el context actual, també s’hi van tractar la gestió de les llengües dins de l’aula i les actituds lingüístiques dels estudiants, sigui en universitats catalanes, sigui en universitats internacionals on s’imparteix docència en català. Aquesta jornada va començar dijous 9 de novembre a la seu de l’IEC. La inauguració de l’acte va anar a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, de Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de M. Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, i de Rosa Estopà, directora de la Càtedra. En aquest bloc introductori, les reflexions van girar entorn del plurilingüisme, de la intercomprensió, de la importància de les institucions en la promoció de la llengua i de la situació sociolingüística actual del català.Llegeix més »

El més llegit de 2023 a l’RLD blog

Font: Pexels. Autoria: Cottonbro Studio

Durant el 2023 s’han publicat al nostre blog un total de 42 articles, que han obtingut 39.801 visites i 27.048 visitants. Això implica un increment de visites de gairebé un 10 % respecte de l’any passat. Per origen, el 76 % de visitants són de l’Estat espanyol, el 4 % dels EUA i el 2 % del Paraguai. En el podi dels 10 articles més llegits del 2023 trobem dos articles d’anys anteriors signats per Daniel Gordo, sobre la realitat lingüística a Extremadura, i un article de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili y Ketevan Khuskivadze, sobre la llengua georgiana.

Dels apunts publicats durant el 2023, els més llegits, per ordre de major a menor nombre de visites, han estat els següents:

La lengua guaraní en Paraguay: marco jurídico actual – Miguel Ángel Verón

L’Optimot i la nova normativa: com afecta el llenguatge jurídic? – Aina Domènec Vilaregut

La Sentència del Tribunal Constitucional 117/2022 i el deure d’atendre els consumidors (en català?): un altre déjà vu – Lídia Arnau Raventós

La violència cap a les dones a les resolucions judicials – Eva Mestre

No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana – Marina Massaguer Comes

L’esperanto, avui: qui el parla i per què? – Xavier Alcalde

“Què en saps, dels drets lingüístics?”. Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona – Georgina Rodríguez Muñoz

El blog de la Revista de Llengua i Dret us recomana 10 lectures per Sant Jordi

Les primeres motivacions de l’escriptura: la llei divina i la llei humana. A propòsit de la publicació del llibre Lletres que parlen – Jesús Alturo i Tània Alaix

Quina possibilitat té el català d’esdevenir llengua oficial de la UE? Una anàlisi – Vicent Climent-Ferrando

Encetem un nou any amb il·lusió i esperant seguir publicant articles d’actualitat i reflexió que despertin el vostre interès!