“Què en saps, dels drets lingüístics?”, així s’anomena la nova iniciativa que ha impulsat el Deganat de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, conjuntament amb Plataforma per la Llengua i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona (ICAG) per via de Colomer Advocats.
La iniciativa s’emmarca en el projecte d’innovació docent “Dret & Rol” de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, dirigit pel degà de la Facultat, Dr. Albert Ruda González, i coordinat per la Dra. Maria Elena Boet Serra. El projecte, que és possible gràcies a un ajut concedit pel Rectorat de la UdG, persegueix l’objectiu d’acostar l’alumnat i professorat del grau en Dret i del màster de l’Advocacia a la Pràctica Jurídica i està constituït per diferents eixos. En cada un d’aquests eixos –que s’ocupen d’algunes de les branques del Dret– es desenvolupen activitats on els participants han d’adoptar i desenvolupar un rol actiu davant de situacions jurídiques, d’aquí l’origen del nom del projecte.
Paral·lelament, tot el material que es treballa en cada activitat és recollit i penjat en un curs virtual de l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (ICE) de la Universitat de Girona, que, entre altres objectius, busca contribuir a la formació permanent del personal acadèmic docent i investigador de la Universitat. D’aquesta forma, la Facultat de Dret continua amb la seva aposta per la innovació docent del seu professorat i l’aproximació de l’alumnat a la pràctica jurídica.
Un dels eixos del projecte “Dret & Rol” no és sinó l’activitat a la qual s’ha fet referència en les primeres línies i que porta per títol “Què en saps, dels drets lingüístics?”. Els professionals encarregats de dirigir-la són Marina Pellín Aznar, advocada i tècnica en Drets Lingüístics de Plataforma per la Llengua, i Jordi Colomer i Constanseu, advocat de l’ICAG. Alhora, també contribueixen en la seva materialització la Dra. María Jesús Gutiérrez del Moral, coordinadora del grau en Dret de la Universitat de Girona, la Dra. Maria Elena Boet Serra, coordinadora del màster de l’Advocacia de la Universitat de Girona i la Sra. Georgina Rodríguez Muñoz, investigadora predoctoral de la Universitat de Girona.
Els participants adopten un rol actiu i protagonista en la defensa dels drets lingüístics en l’àmbit jurídic i administratiu.
L’activitat està organitzada en tres sessions híbrides –presencials i telepresencials– de dues hores i mitja cada una, on els participants adopten un rol actiu i protagonista en la defensa dels drets lingüístics en l’àmbit jurídic i administratiu.
La primera de les sessions va ocupar-se de l’exposició del marc legal actual en drets lingüístics; començant per l’ordenament jurídic català, tot passant per l’espanyol i finalitzant amb el marc regional europeu i internacional. En cada un dels nivells es va incidir en aquells aspectes d’especial transcendència per l’àmbit jurídic a raó del públic al qual va dirigit, eminentment constituït per futurs juristes i advocats, així com per docents i investigadors de la Facultat de Dret.
L’explicació del marc normatiu va anar acompanyada d’un seguit de vídeos en què no succeïa sinó el contrari del previst als textos legals proposats, fet que va generar un debat constructiu i fructífer entre els participants i professionals encarregats de conduir les sessions, que va tenir com a resultat una primera sessió molt dinàmica i positiva.
A partir dels vídeos, va interpel·lar-se als participants amb algunes qüestions jurídiques relacionades amb els drets lingüístics i el que ells haurien fet en cada una de les situacions observades, d’acord amb la normativa vigent.
Amb el marc teòric exposat, la segona de les sessions va ser de caire pràctic. Durant la primera part de la sessió, es van reproduir dos vídeos que mostraven diferents situacions ocorregudes davant d’instàncies judicials en què els drets lingüístics dels lletrats, acusats o testimonis s’havien vist compromesos. A partir dels vídeos, va interpel·lar-se als participants amb algunes qüestions jurídiques relacionades amb els drets lingüístics i el que ells haurien fet en cada una de les situacions observades, d’acord amb la normativa vigent.
En la segona part de la sessió, es va presentar un joc de rol exposant als participants una situació en què havien d’actuar en conseqüència, desenvolupant el paper de diferents professionals en l’àmbit jurídic. Aquestes situacions eren molt diverses; a tall d’exemple, en una s’havia de simular ser un notari davant d’un conflicte lingüístic en la redacció d’unes escriptures públiques de compravenda d’un immoble. En un altre supòsit de fet, calia posar-se a la pell d’un advocat al qual se li havien vist vulnerats els drets lingüístics, i actuar en conseqüència.
També va veure’s un cas sobre els drets lingüístics de les persones consumidores, en què es van plantejar un seguit de situacions als participants i, conjuntament, havien d’intentar resoldre-les. Malgrat no estar estretament vinculat a l’àmbit jurídic, és una situació que succeeix a moltes persones en la seva activitat diària, així que va ser molt útil veure quina és la forma d’actuar en aquests casos.
Finalment, l’última de les sessions va anar encaminada a la resolució de casos pràctics en diferents àmbits: les declaracions en la fase d’investigació en el marc d’un procediment judicial penal i els escrits corresponents; l’atenció oral i escrita dels funcionaris i treballadors públics en el si d’un procediment administratiu; la denegació de la catalanització dels noms davant del Registre Civil, la refutació de les escriptures en català i l’exigència d’abonament d’una taxa extra per la seva traducció; o la negativa d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona de parlar en català.
Els estudiants van representar el paper de diferents professionals de l’àmbit jurídic en múltiples situacions que giraven al voltant dels drets i deures lingüístics.
Exposats els casos pràctics, es va distribuir els participants en diferents grups, adjudicant a cada un el rol a desenvolupar en cada cas. Així, els estudiants van representar el paper de diferents professionals de l’àmbit jurídic en múltiples situacions que giraven al voltant dels drets i deures lingüístics. Una forma altament efectiva d’aprofundir en el coneixement de tot allò impartit a les sessions anteriors i demostrar-ho a través de la pràctica jurídica.
Resoltes les diferents situacions i el paper que, en virtut de la normativa, havia d’adoptar cada professional, es va obrir un debat per tal de compartir reflexions sorgides al llarg de les sessions. El debat va ser prolífic, tot demostrant l’exhaustivitat amb la qual s’havia arribat a conèixer l’actual marc normatiu en matèria de drets lingüístics i la seva aplicació a la pràctica.
Finalitzades les sessions, el balanç que se’n fa és altament positiu, tant per part dels qui hi han participat com per part dels professionals que les han impartides. Ha resultat ser una activitat dinàmica, pedagògica i enriquidora, que fins i tot alguns estudiants podran aprofitar de cara a la futura realització dels seus treballs de final de grau, atès que és una matèria que permet aprofundir i gaudir alhora que es duu a terme la tasca investigadora.
Georgina Rodríguez Muñoz
Investigadora predoctoral de la Universitat de Girona