Conèixer quins són els coneixements i hàbits lingüístics dels metges i metgesses que exerceixen a Catalunya, així com les seves necessitats i actituds en relació amb la formació i l’aprenentatge de la llengua catalana, ha estat l’objectiu de l’enquesta que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va realitzar fa uns mesos entre els col·legiats de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Identificar les necessitats és imprescindible per adequar l’oferta formativa adreçada al col·lectiu mèdic, sempre amb l’objectiu final de millorar la qualitat de l’assistència sanitària. La mostra estava formada per un total de 1.313 metges i metgesses: el 58,6 % procedent de Barcelona, el 20,8 % de Girona, el 14,6 % de Tarragona i el 6 % de Lleida.

D’acord amb l’anàlisi de les dades recopilades, i pel que fa al coneixement de català i castellà, més del 99 % dels col·legiats afirmen que dominen el castellà (entendre, llegir, parlar i escriure), mentre que el 87 % tenen habilitats receptives en català (entendre i llegir), el 69,1 % el saben parlar i el 61,4 % el saben escriure. Les dades indiquen que els metges nascuts a altres comunitats de l’Estat i, encara més, els nats a Catalunya tenen en general bones habilitats en català, mentre que els metges provinents de la Unió Europea (UE) i els extracomunitaris en tenen menys. Cal tenir en compte que, en deu anys, la proporció de metges nascuts a Catalunya ha disminuït del 64 % al 57 %, mentre que la de metges nascuts a l’estranger ha augmentat del 17,5 % al 24,5 %. També és significatiu el fet que una quarta part dels metges nascuts a l’estranger no coneixien l’oficialitat del català en arribar a Catalunya.

Les dades indiquen que els metges procedents de països extracomunitaris mostren un interès elevat per aprendre català (80 %), seguits pels nascuts a la UE (55,7 %) i pels de la resta de l’Estat (50,4 %). Malgrat la demanda generalitzada de formació en català, la manca de temps (29,7 %) i la manca d’oferta adequada a la seva disponibilitat (14,6 %) són els principals motius esgrimits pels professionals per justificar el fet de no haver fet formació en català. D’altra banda, un 47,8 % d’enquestats afirmen que van aprenent l’idioma en el dia a dia, sense necessitat de fer-ne cap curs.

Quant a la llengua familiar, la majoria dels enquestats va assenyalar que la primera llengua parlada a casa durant la infància va ser el castellà (52,2 %), mentre que el català va ser la llengua inicial per al 37,6 %. En les franges d’edat més joves, amb més nascuts fora de Catalunya, s’observa un ús del castellà com a llengua inicial més freqüent (54,5 %).

Pel que fa als usos lingüístics, els resultats de l’enquesta destaquen que l’ús del català és més freqüent en les interaccions amb companys que amb els pacients, i es constata que els metges catalanoparlants canvien sovint d’idioma amb els companys quan hi ha algú que parla castellà. En aquest sentit, menys de la meitat dels metges (47,8 %) empren el català de manera habitual per comunicar-se amb els pacients durant els actes assistencials. L’ús de la llengua catalana durant l’acte mèdic és força menys freqüent entre les generacions joves de metges (sobretot a la franja de 30 a 45 anys), coincidint amb percentatges més elevats de metges nascuts fora de Catalunya, especialment a països extracomunitaris.

Per àmbits territorials, destaca la diferència entre la demarcació de Girona, on es registra el màxim ús del català durant l’acte mèdic (70 % dels metges l’empren habitualment), i la de Barcelona, on baixa al 45,6 %. A la demarcació de Lleida, el percentatge és del 64,7 % i a Tarragona, del 60,5 %. També per edats s’observen diferències significatives: del 75,7 % dels metges de 60 anys o més que empren el català habitualment a tan sols el 30,1 % a la franja de 30 a 44 anys.

El 55,3 % dels metges afirmen que, majoritàriament, s’adrecen inicialment al pacient en català i, d’aquests metges, el 63 % canvien automàticament de llengua si la resposta és en castellà, el 15,2 % demanen al pacient si els entén en català i el 20,8 % continuen en català si comproven que el pacient els comprèn. Pel que fa al 43,1 % que s’adrecen inicialment al pacient en castellà, el 45,6 % canvien al català si és la llengua del pacient, l’11,1 % pregunten si els entén en castellà i el 41,4 % mantenen el castellà si perceben que els entén.

Pel que fa a la relació entre companys, l’ús habitual del català és una mica més elevat i arriba al 55,6 %. El 41 % dels metges afirmen que prefereixen que els companys els parlin en català i el 14,6 % en castellà, mentre que al 44,4 % els resulta indiferent. Tenint en compte l’origen, els metges nascuts a Catalunya prefereixen relacionar-se en català (62,2 %), mentre que més de la meitat dels metges nascuts fora de Catalunya manifesten que els és indiferent que els companys els parlin en català o en castellà. Tot i que la majoria dels metges procedents de fora de Catalunya no tenen inconvenient que els companys s’hi adrecin en català, és freqüent que el professional catalanoparlant canviï de llengua de manera automàtica davant d’un interlocutor castellanoparlant. El 74,9 % dels que s’adrecen en català a un company acostumen a canviar al castellà quan és la llengua emprada per l’interlocutor. Una realitat que es correspon amb el 77,2 % dels metges que afirmen que els seus companys deixen de parlar-los en català quan ells els parlen en castellà.

Valoració des dels col·legis de metges

Davant dels resultats obtinguts a l’enquesta, el president del CCMC, Josep Vilaplana, afirma:

L’ús de català s’ha de fomentar en tots els àmbits i, especialment, des de l’Administració. Però tots hi podem contribuir: els professionals sanitaris i els pacients que habitualment ens expressem en català també contribuïm a facilitar-ne l’aprenentatge si mantenim la llengua. D’altra banda, cal ser sensibles amb els professionals que acaben d’arribar a Catalunya i que necessiten un temps d’adaptació, defugint el conflicte ideològic i les postures inflexibles. Cal aprofitar la bona predisposició en l’aprenentatge i afavorir-lo en positiu.

Tenint en compte que la competència lingüística és fonamental per a un bon acte mèdic, el CCMC reclama que l’Administració posi a l’abast dels metges una oferta formativa gratuïta, flexible i interactiva, que tingui en compte, a més, el coneixement de vocabulari específic de l’àmbit sanitari i assistencial. D’altra banda, les entitats contractants també han de mostrar-hi compromís, donar-hi suport i facilitar aquesta formació, que, habitualment, s’hauria de desenvolupar en horari laboral.

Per donar resposta efectiva a la situació, el CCMC considera que cal el compromís ferm del Departament de Salut, que ha de contribuir de manera efectiva amb oferta formativa per al col·lectiu mèdic. Del total de places anuals que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), caldria reservar-ne 1.600 només per als metges que arriben cada any a Catalunya procedents d’altres països. Una oferta que hauria de ser clarament superior si es té en compte els professionals arribats en anys anteriors que encara no han pogut accedir a cap plaça de formació.

Els col·legis de metges catalans, mitjançant l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) ja han posat a l’abast dels metges procedents de fora de Catalunya que s’incorporen al sistema sanitari el curs “Iniciació a la llengua catalana” i el curs “Exercir com a metge a Catalunya. Què cal saber?”. El CCMC també ha posat a disposició del Departament de Salut la seva infraestructura per acompanyar els professionals i facilitar-los l’aprenentatge de la llengua. D’altra banda, els col·legis han impulsat el projecte de voluntariat “Parelles lingüístiques”.

Jordi Aligué
Metge i membre de la Junta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC)