L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (d’ara endavant, EULP) és la cinquena edició d’una estadística oficial que es va fer per primera vegada l’any 2003 i que ha esdevingut una eina bàsica per a conèixer la situació sociolingüística a Catalunya. En l’anàlisi dels resultats principals d’aquesta edició fem un èmfasi especial en el context demogràfic i en l’evolució de les xifres absolutes, que ajuden a entendre l’evolució dels percentatges.

L’enquesta de 2023 s’ha dut a terme a partir d’una mostra representativa de 8.682 persones de 15 anys i més distribuïdes per tot el territori de Catalunya, amb un marge d’error d’1,03. El treball de camp es va desenvolupar entre setembre de 2023 i abril de 2024.

Per començar analitzarem l’evolució demogràfica dels últims 20 anys, que està marcada per dos fenòmens: la disminució del creixement natural i l’augment del creixement migratori.

Context demogràfic

La taxa de creixement natural a Catalunya és negativa des de l’any 2018, i la dada de nombre de fills per dona del 2023 és la més baixa des del 1975. Com a conseqüència, les franges d’edat de 0 a 10 anys són menys poblades.

Entre el 2002 i el 2008 el saldo migratori va ser positiu. Entre el 2009 i el 2015 els moviments migratoris no es van aturar, tot i que el saldo migratori va ser 0 perquè els fluxos de sortida van créixer. Els anys 2022 i 2023 van registrar els valors més alts d’immigracions. Per tant, des del 2002 Catalunya no ha deixat de tenir fluxos migratoris d’arribada de població sense coneixements de català.

Així, l’any 2023 la població nascuda a l’estranger és del 22,5 % i es concentra en les franges d’edat intermèdies (el 40 % de les persones entre 25 i 45 anys ha nascut a l’estranger).

Coneixements lingüístics

Els resultats de l’EULP mostren que 6,3 milions de persones de 15 anys i més (el 93,4 %) entenen el català, que 5,4 milions (el 80,4 %) el saben parlar, que 5,7 milions (el 84,1 %) el saben llegir i que 4,4 milions (el 65,6 %) el saben escriure.

Des del 2018, any de l’última enquesta, el nombre de persones que sap parlar català ha augmentat en 267.600. Aquest increment és més gran que en els quinquennis anteriors i supera el que es va produir entre el 2003 i el 2008, quan el creixement global de població va ser superior (més de mig milió de persones).

En percentatges, aquest creixement fa que, tot i la immigració del darrer quinquenni, el percentatge de persones que saben català només registri un retrocés lleu, inferior al marge d’error estadístic.

La franja d’edat amb més coneixements de català és la que se situa entre els 15 i 24 anys, tant a l’hora de saber-lo parlar (més del 90 %) com de saber-lo escriure (més del 84 %). Per contra, els percentatges més baixos es registren entre la població de més de 75 anys, en què menys del 73 % el sap parlar i menys del 40 % el sap escriure.

De la població nascuda a Catalunya, el 97,8 % sap parlar català; de la nascuda a la resta de l’Estat, el 63,1 % en sap, i de la nascuda a l’estranger, el 50,5 %.

Per tant, perviuen bosses importants de població que desconeixen la llengua: 447.600 persones (el 6,6 %) no entenen el català i 1.330.400 (el 19,6 %) no el saben parlar. A més, entre les que el saben, el nivell de coneixement no és equiparable al de castellà. Per determinar-ho, l’EULP, a més de preguntar pels coneixements de llengua amb una resposta dicotòmica (sap / no sap), demana una autoavaluació en una escala de 0 a 10. Si ens fixem en els diferents grups d’edat, les valoracions mitjanes sobre saber parlar català van del 8,2 dels més joves al 6,7 dels més grans. La mitjana de coneixements de català continua estant per sota de la mitjana de castellà en totes les edats, incloses les joves.

Evolució de la llengua inicial i de la transmissió intergeneracional

L’any 2023, el 34,6 % de la població de 15 anys i més té el català (sol o acompanyat d’una altra llengua) com a llengua inicial, és a dir, com a primera llengua apresa a casa. Concretament, el 29 % (1.967.300 persones) té només el català com a llengua inicial, el 5,6 % (378.700) té el català i el castellà, i el 49,2 % (3.335.400) té només el castellà. L’11,7 % de la població té altres llengües inicials, i el 3 %, combinacions de llengües.

Entre el 2018 i el 2023 ha baixat el nombre absolut i el percentatge de persones de llengua inicial catalana única i de castellana única i ha augmentat el de català i castellà combinats com a llengües inicials (en 202.000 persones i 2,8 punts percentuals). També s’ha incrementat el nombre de persones que tenen altres llengües i combinacions com a inicials.

El procés de transmissió lingüística intergeneracional, mesurat com la diferència entre el percentatge de població que parla només català o més català que castellà amb la mare (30,4 %) i el que ho fa amb el fill o la filla gran (38,0 %), és de 7,6 punts en favor del català.

Identificacions i usos lingüístics

La primera pregunta de l’enquesta, Quina és la seva llengua?, fa referència a la llengua d’identificació. El 2023, el 30 % de la població té el català com a llengua d’identificació única, el 14,6 % s’identifica amb el català i el castellà alhora, i el 40,4 % només ho fa amb el castellà. En els resultats d’aquesta edició, en comparació amb anteriors, observem que baixen les identificacions úniques de català i de castellà i augmenta notablement la població que s’identifica amb el català i el castellà combinats.

Cal remarcar que el percentatge de persones que té el català com a llengua inicial és el mateix que el que el té com a llengua d’identificació. En canvi, les persones que tenen el castellà com a llengua inicial són menys que les que el tenen com a llengua d’identificació. Això vol dir que hi ha persones de llengua inicial castellana que s’identifiquen amb el català i el castellà combinats.

Entre els indicadors bàsics de l’EULP hi ha la llengua habitual. La pregunta de l’enquesta que hi fa referència ofereix les mateixes opcions de resposta que la de la llengua inicial i d’identificació, per tant, ens indica quantes persones declaren que la seva llengua és una o una altra sense especificar el grau d’ús que en fan ni si n’usen d’altres a més de la principal.

Si analitzem l’ús en termes de llengua habitual, l’any 2023, 2.211.100 persones de 15 anys i més tenen el català com a llengua habitual única, 630.500 tenen el català i el castellà combinats, 3.153.100 tenen el castellà, 310.900 tenen altres llengües habituals i 374.100 tenen altres combinacions de llengües. Respecte el 2018, doncs, s’ha reduït el nombre de parlants habituals únics de català i ha crescut el de parlants habituals de català i castellà combinats i de combinacions d’altres llengües. El nombre de parlants que tenen el castellà com a llengua habitual única ha augmentat lleugerament, i també el de parlants d’altres llengües.

En termes percentuals sobre la població total, aquestes dades impliquen que, entre el 2018 i el 2023, pel que fa a la llengua habitual, el percentatge de parlants habituals únics de català ha baixat de 36,1 % a 32,6 %, així com el de persones que tenen el castellà com a llengua habitual única (de 48,6 % a 46,5 %). D’altra banda, ha augmentat el percentatge de persones que tenen el català i el castellà com a llengua habitual (de 7,4 % a 9,4 %) i el d’altres combinacions de llengües (de 3,0 % a 5,6 %). Pel que fa al percentatge de parlants habituals d’altres llengües, s’ha mantingut estable.

En la societat catalana actual, la variable de llengua habitual no ha de ser l’únic indicador d’ús, ja que les persones no som usuàries d’una única llengua. Al llarg de totes les edicions de l’EULP observem que les persones que tenen el català com a llengua inicial, el tenen majoritàriament com a llengua habitual. En una situació de natalitat baixa i de creixement de la immigració, els parlants inicials de català no poden augmentar, per tant, és poc probable que ho facin els parlants habituals. Ara bé, sí que ho poden fer els parlants menys freqüents que incorporen el català, perquè els nous parlants d’una llengua sovint la parlen menys en els estadis inicials.

Tenint en compte tots els usuaris del català, l’any 2023 hi ha 5.153.200 milions de persones de 15 anys i més que diuen parlar-lo en algun grau, i 1.631.800 que afirmen que no el parlen mai. Concretament, hi ha 1.331.100 persones que empren el català de manera només ocasional (entre l’1 % i el 20 % del temps) i 877.700 persones que l’usen entre el 21 % i el 49 % del temps. El nombre de persones que el fan servir el 50 % del temps o més són 2.944.500, una xifra similar a les 2.921.700 que el tenen com a llengua habitual única o combinada amb altres llengües. No es detecta que hi hagi persones de llengua inicial catalana que deixin d’usar el català, però sí una reducció de la intensitat d’ús global del català a causa del creixement dels no-usuaris i dels usuaris més febles.

Si observem l’evolució dels parlants segons la intensitat d’ús en relació amb les edicions anteriors de l’enquesta, constatem que en comparació amb el 2018 ha crescut el nombre de persones que no parlen mai el català (en 127.000 persones), però també el de les que el parlen de manera ocasional (en 143.800, menys del 20 %) i el de les que l’usen (en 117.200, més del 20 %). El nombre de persones que fan servir el català en un 50 % del temps o més es manté estable al voltant dels 3 milions de persones entre les de 15 anys i més.

Llengua inicial, d’identificació i d’ús segons el lloc de naixement

Entre les persones nascudes a Catalunya, la llengua inicial, l’habitual i la d’identificació majoritària és el català. El 56,8 % de les que hi han nascut tenen el català, sol o acompanyat del castellà i altres llengües, com a llengua inicial. Pel que fa a la llengua d’identificació, per al 70,8 % de les persones nascudes a Catalunya es tracta del català, sol o acompanyat del castellà i altres llengües: per al 48,3 % és el català sol i per al 20,4 % és el català acompanyat del castellà. Finalment, el 64 % de les persones nascudes a Catalunya tenen el català, sol o acompanyat del castellà i altres llengües, com a llengua habitual, i més de la meitat (el 50,9 %) el tenen com a llengua habitual única.

Entre les persones nascudes a la resta de l’Estat, la llengua inicial (84,5 %), la d’identificació (76,2 %) i l’habitual (77,0 %) majoritària és únicament el castellà.

Pel que fa a les persones nascudes a l’estranger, la llengua inicial es divideix entre el castellà (47,5 %) i altres llengües (36,4 %). Quant a la llengua d’identificació majoritària, és el castellà (52,8 %) seguit d’altres llengües (29 %). La llengua habitual majoritària és el castellà (56,8 %) seguit d’altres llengües i de combinacions de castellà i altres (13,3 %).

Llengua inicial, d’identificació i d’ús segons l’edat

El 38 % de les persones de 15 a 29 anys tenen el català, sol o acompanyat, com a llengua inicial. El grup d’edat amb un percentatge inferior de llengua inicial catalana és el de 30 a 44 anys, en el qual el 28,3 % de persones tenen el català, sol o acompanyat, com a llengua inicial. Aquest grup d’edat és també el que registra més persones amb altres llengües inicials (18,4 %). D’altra banda, el 39,1 % de les persones de 65 anys i més tenen el català, sol o acompanyat, com a llengua inicial.

Pel que fa a la llengua d’identificació, el català també decreix des de les franges de gent gran fins als adults de 30 a 44 anys, però torna a augmentar entre els joves. Així, el 49,2 % de les persones de 15 a 29 anys i el 39,6 % de les de 30 a 44 anys tenen el català, sol o acompanyat, com a llengua d’identificació. Aquest percentatge és del 47,4 % entre les persones de 45 a 64 anys, i del 49,1 % entre les de 65 anys i més. Cal destacar que en el grup d’edat de 15 a 29 anys i de 45 a 64 anys és en el que hi ha més identificació amb el català combinat amb el castellà (16,9 % i 16 %, respectivament).

El 38,6 % de les persones de 15 a 29 anys i el 36,3 % de les de 30 a 44 anys tenen el català, sol o acompanyat, com a llengua habitual. Aquest percentatge és del 44,6 % entre les persones de 45 a 64 anys, i del 48,3 % entre les de 65 anys i més. Cal destacar que el percentatge de castellà com a llengua habitual única és més alt en els grups més joves: 50,1 % en la franja de 15 a 29 anys, i 47 % en la de 30 a 44 anys.

Anna Torrijos
Responsable d’estudis i indicadors del Servei d’Informació, Difusió i Estudis del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya