El Pacte Nacional per la Llengua és un acord que pretén establir un marc de consens entre diferents agents polítics, socials, econòmics i culturals per tal de donar una resposta coordinada, planificada i adaptada als temps actuals als reptes a què s’enfronta el català. Aquesta voluntat sorgeix d’una creixent preocupació social per la situació de la llengua, una preocupació que ha tornat a manifestar-se amb força durant els últims anys. Tot i que Catalunya és reconeguda com un referent internacional en polítiques lingüístiques i s’han aconseguit avenços significatius en la recuperació del català, la inquietud per l’evolució de la llengua és àmplia i justificada, ja que alguns dels objectius bàsics dels primers anys 1980 –el domini de la llengua per part de tota la població i l’ús en tots els àmbits socials, per exemple– no s’han assolit completament.

L’inici del Pacte es pot referenciar a la Resolució 102/XIV, sobre l’orientació política general del Govern (255-00002/13), de 30 de setembre de 2021, aprovada per un 85 % del Ple del Parlament, que va demanar “promoure un pacte nacional que proporcioni el màxim suport social i institucional al desenvolupament de les polítiques necessàries pel que fa a l’ús i el coneixement de la llengua catalana i que faci del català un instrument de coneixement i cohesió social”.

Un cop aprovada la resolució, l’any 2022 es va encarregar un diagnòstic de la situació a experts universitaris de l’àmbit de la sociolingüística (Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana) i posteriorment es va engegar un procés participatiu amb sessions temàtiques i territorials, a través de les quals es van recollir més de 2.500 propostes. Al llarg del 2023, es van analitzar aquestes propostes i es va redactar un primer esborrany del text. L’any 2024 es va negociar aquest esborrany amb els departaments de la Generalitat de Catalunya i es va començar la negociació amb partits i entitats per arribar a un text acordat. Les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024 van fer aturar el projecte diversos mesos, fins que el nou govern del PSC va recuperar el projecte arran dels acords d’investidura amb ERC. Finalment, el 13 de maig de 2025, més d’una vintena d’entitats de la societat civil, entre les quals patronals i sindicats, van signar el Pacte juntament amb el PSC, ERC i Comuns.

Pel que fa al disseny, el Pacte adopta com a horitzó temporal l’any 2030, amb l’objectiu principal que el català esdevingui una llengua comuna, completa, plenament oficial de iure i de facto i plenament sostenible en un entorn multilingüe, i que tothom, de manera progressiva i independentment d’ideologies, posició social, orígens o altres factors, l’aprengui i se la faci seva. Es tracta d’un Pacte adreçat al conjunt de la societat i, tot i que concebut per a Catalunya, és obert també a la resta de societats de llengua catalana.

El document del Pacte s’estructura en tres parts. En primer lloc, una anàlisi de quin és l’estat de la llengua catalana en el moment de signar-lo i una síntesi dels principals factors que el determinen. En segon lloc, els acords del Pacte, els objectius generals i els principis per assolir-los, entre els quals hi ha un primer acord de desenvolupar la política lingüística de la Generalitat sobre la base d’un Pla general de política lingüística 2025-2030 que estableixi les mesures, el calendari i els indicadors de les actuacions i que coordini els diversos plans de política lingüística sectorials i departamentals. Finalment, el text inclou les mesures previstes per aquest Pla general de política lingüística i el seu pressupost per a l’any 2025.

Respecte a la situació de la llengua, l’anàlisi conclou que és diversa, complexa i delicada, però reversible. En primer lloc, és diversa geogràficament perquè la presència del català varia significativament entre territoris, comarques, localitats i fins i tot entre barris d’una mateixa ciutat, i és diversa també perquè hi ha àmbits en què l’ús és consolidat i d’altres en què és minoritari. En segon lloc, la situació és complexa perquè hi ha una sèrie de factors que pressionen la llengua: factors polítics i legals, econòmics i sociodemogràfics, tecnològics, audiovisuals i digitals, culturals i ideològics. A més, les polítiques desplegades fins ara, tot i que significatives, han estat insuficients per contrarestar l’impacte d’aquests factors.

Acords i objectius del Pacte Nacional per la Llengua

El Pacte Nacional per la Llengua recull els reptes globals a què s’enfronta la llengua catalana, els principis generals a partir dels quals cal abordar-los, els nou grans objectius o horitzons que es volen aconseguir el 2030, i vint-i-un àmbits d’actuació que cobreixen el conjunt d’experiències de la vida d’una persona en una societat com la nostra. A més, per a cada àmbit de treball, el Pacte estableix els objectius generals i específics que cal assolir.

Els dos primers grans objectius o horitzons són globals i els horitzons 3 a 9 es despleguen en àmbits sectorials específics, que inclouen: institucions i administracions (Generalitat, administracions locals, justícia, Estat, UE i relacions exteriors); mercat, consum i serveis; salut i assistència sociosanitària; educació, universitats i recerca; sistema d’acollida i ensenyament d’adults; sistema de sensibilització, dinamització i foment; teixit productiu i món del treball; mitjans de comunicació; cultura; esport i associacionisme; projectes personals i familiars; innovació i tecnologia; comunitat lingüística; projecció exterior; normativa, qualitat i recursos lingüístics; tecnologies lingüístiques, i compromís social.

L’horitzó 1 fa referència a una política lingüística que permeti superar els reptes amb què s’enfronta la llengua catalana. Aquest gran objectiu reflexiona sobre els principis que haurien de regir la política lingüística i pretén renovar-los amb una visió global, transversal, coordinada i planificada, que vagi a l’arrel del problema. Aquest nou enfocament en la política lingüística parteix d’objectius explícits, transparents i avaluables.

L’horitzó 2 persegueix que el català sigui una llengua que creix en nombre de parlants. En una societat amb forta immigració i baixa natalitat, la llengua, per mantenir-se, ha de créixer com a mínim al mateix ritme que el saldo migratori. En aquest context, el Pacte planteja l’objectiu que el nombre de persones que saben parlar català augmenti en almenys 600.000 entre 2025 i 2030 (100.000 parlants per any), de manera que se superarien les mitjanes de creixement de la població.

L’horitzó 3 proposa que el català sigui una llengua plenament oficial de iure i de facto a les institucions públiques, a les empreses i als serveis. Aquest horitzó aborda la necessitat de garantir els drets lingüístics i l’ús efectiu del català en les administracions (Generalitat, ens locals i Estat) i el sector privat, i inclou també la reclamació de l’oficialitat a les institucions europees.

L’horitzó 4 busca un model educatiu, de protecció de la infància i l’adolescència, i una universitat que garanteixin el ple accés a la llengua, n’impulsin l’apreciació i l’ús, i esdevinguin una eina potent de cohesió social. En aquest punt es posa èmfasi en el compromís amb el fet que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, sigui la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu i en l’acollida de l’alumnat nouvingut, i, en segon lloc, amb el fet que les reformes eventuals del model d’escola catalana es facin amb el consens del conjunt de forces polítiques i d’entitats que el subscriuen. En aquest context, el Pacte aborda la necessitat de reforçar i actualitzar el model de conjunció en català per tal de garantir la competència lingüística en català de tots els estudiants, en el marc d’un model lingüístic educatiu que té el català com a centre de gravetat. Per assolir aquest objectiu, el Pacte també preveu, per exemple, formació específica per a docents en metodologies d’immersió i gestió del multilingüisme.

En l’àmbit de les universitats i la recerca, el Pacte assumeix el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya (2022) amb la incorporació de noves mesures destinades als graus que es consideren lingüísticament estratègics, per garantir que l’alumnat assoleixi un bon coneixement del català per poder exercir la seva tasca professional futura de manera adequada, i garantir el dret d’opció lingüística de la ciutadania.

L’horitzó 5 pretén donar un impuls transversal a l’aprenentatge i ús de la llengua entre les persones adultes. L’objectiu se centra a enfortir el sistema d’ensenyament i dinamització per a adults, especialment a través del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i facilitar l’aprenentatge del català a les persones nouvingudes més enllà de les aules. Això també implica ampliar els agents en l’aprenentatge del català (sindicats, entitats, col·legis professionals, etc.) per tal de poder augmentar l’oferta formativa actual.

També es preveu una renovació de la docència i la incorporació de noves modalitats formatives per facilitar el seguiment dels cursos per part de l’alumnat. En aquesta línia, més enllà de l’aprenentatge formal, es vol afavorir l’acompanyament de l’alumnat cap a l’autonomia lingüística com a usuaris del català, tot fomentant contextos d’ús significatiu i la creació de xarxes de socialització en aquesta llengua.

L’horitzó 6 fa referència a un món del treball que impulsa l’ús, l’aprenentatge i l’acreditació de la llengua. Al Pacte, es reconeix la importància de l’àmbit laboral com a espai clau per crear una societat lingüísticament cohesionada i per garantir el dret d’accés a la llengua. L’objectiu és que els centres de treball esdevinguin espais on la llengua es pugui aprendre i practicar, integrada en la dinàmica laboral habitual. Entre altres mesures, es preveu la creació d’un grup de treball de foment de la llengua en el marc del Consell del Diàleg Social.

L’horitzó 7 té com a propòsit generar una oferta cultural i comunicativa rica, variada i atractiva per a tots els públics. Es proposa superar la diglòssia digital i audiovisual a través de l’impuls de la producció i la visibilitat de continguts en català en tots els àmbits culturals i comunicatius i per a tots els públics, incloent-hi els mitjans tradicionals i els nous formats digitals.

L’horitzó 8 planteja el català com a llengua compartida i equipada per als reptes contemporanis, i tracta tres aspectes: en primer lloc, la coordinació entre territoris del domini lingüístic, el foment de la unitat de la llengua i l’enfortiment de la projecció exterior, inclosa l’atenció a la comunitat lingüística a l’exterior; en segon lloc, la normativa, els recursos lingüístics i la qualitat de la llengua; en tercer lloc, la presència del català en l’entorn digital, incloses les tecnologies lingüístiques i la intel·ligència artificial.

Finalment, l’horitzó 9 proposa mesures per avançar cap a una societat més compromesa amb la llengua, i subratlla la importància de la implicació de la ciutadania i les entitats socials en el foment i l’ús del català. En aquest context, les noves generacions tenen un paper clau en el manteniment de la llengua, així com el teixit associatiu, esportiu, religiós i la cultura popular.

Desplegament del Pacte

El desplegament del Pacte es farà a través de les més de dues-centes mesures previstes a la segona part del document per a l’any 2025, les quals tenen un calendari i un pressupost assignat. A més, ja s’ha començat a treballar en els indicadors d’avaluació d’aquestes mesures per tal de preveure una recollida de dades que permeti fer-ne un seguiment i una avaluació exhaustius, amb l’assessorament de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).

Conclusions

El Pacte Nacional per la Llengua es planteja com un instrument de planificació que estableix línies d’actuació coordinades i transversals en matèria de política lingüística des d’ara fins al 2030, a dins i a fora de la Generalitat. El text defineix un marc comú per orientar les diverses actuacions en els diversos àmbits i sectors de la societat amb l’objectiu de reforçar el coneixement i l’ús del català, i l’estima a la llengua. A més, busca incentivar la participació activa del conjunt de la societat impulsant plans municipals, empresarials, d’institucions, etc., de gestió de les llengües per contribuir als objectius comuns definits en els diferents horitzons del Pacte.

Anna Torrijos
Responsable d’estudis i indicadors del Servei d’Informació, Difusió i Estudis del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya