L’any 2025 ha estat especialment significatiu per al Blog de la Revista Llengua i Dret, que ha consolidat la seva trajectòria com a espai de referència per a totes les persones interessades en la llengua, el dret lingüístic, la sociolingüística i el llenguatge jurídic i administratiu. Al llarg d’aquest any s’hi han publicat quaranta-quatre apunts que han despertat un interès notable i han generat un total de més de 34.500 visualitzacions, procedents de més de 21.000 persones visitants úniques i amb una comunitat creixent de més de 1.800 persones subscriptores. Aquestes xifres posen de manifest que el Blog de la Revista de Llengua i Dret continua essent un espai viu i útil, que acompanya reflexions, recerques i debats en un moment en què la qüestió lingüística es manté al centre de moltes discussions públiques.

L’abast de la lectura ha estat majoritàriament estatal, amb un 76,95 % de les visualitzacions procedents de l’Estat espanyol, però també hi ha hagut un impacte internacional digne de menció. L’interès des dels Estats Units, amb un 8,44 % de les visites, així com les aportacions de persones lectores del Paraguai, Itàlia, França, la Xina, el Canadà, el Regne Unit, Mèxic i els Països Baixos, entre d’altres, confirma que les reflexions sobre llengua i drets superen fronteres i generen ecos en contextos diversos.

Entre els continguts que han suscitat més interès general, els tres apunts més llegits durant el 2025 han estat “La realidad lingüística en Extremadura” de Daniel Gordo, una aproximació aprofundida a la situació sociolingüística d’aquest territori; “La lengua georgiana” de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili i Ketevan Khuskivadze, que ofereix una mirada accessible i rigorosa a aquesta llengua i al seu sistema; i “El supremacismo lingüístico, la Constitución española y el Estatut d’autonomia de Catalunya” de Juan Carlos Moreno Cabrera, una reflexió crítica que ha estat especialment compartida entre persones interessades en els marcs jurídics i polítics que condicionen la convivència lingüística.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2025, els textos més llegits han reflectit un interès ampli pels reptes actuals de la política lingüística, la redacció normativa i la comunicació pública. L’apunt amb més visualitzacions ha estat l’anàlisi d’ “El nou Manual d’elaboració de normes de la Generalitat de Catalunya“, signat per Aranzazu Colom, Núria Vicens, Brígida Rull i Anna Arnall, que ha estat especialment valorat per professionals de l’Administració i de l’àmbit jurídic. El segueix de prop el text de Joana Pena-Tarradelles, “Són justes, les polítiques lingüístiques “coercitives”?” que ha obert el debat sobre la legitimitat i la necessitat de determinades mesures de protecció lingüística. L’interès per les dades i l’anàlisi sociolingüística s’ha fet evident amb la lectura del resum de “Resultats principals de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023” elaborat per Anna Torrijos, que ha contribuït a la reflexió sobre els usos i les actituds lingüístiques actuals.

També ha estat molt llegit l’apunt de Sergi Morales-Gálvez i Lluís Pérez-Lozano, “Contra la presumpció monolingüe” que qüestiona els marcs de pensament que invisibilitzen la realitat plurilingüe de les societats contemporànies. La proposta de lectures del text “Deu recomanacions per Sant Jordi 2025: llibres, llengua i drets” ha continuat la tradició d’oferir recursos culturals per a una diada que combina cultura i reivindicació. Aquests continguts han conviscut amb reflexions aplicades com ara “El derecho a comprender, ¿quimera o realidad?” de Cristina Carretero González, que aprofundeix en la necessitat d’una comunicació jurídica clara i accessible.

Altres textos destacats han estat “Famílies i llengües minoritzades: estratègies per a la transmissió i la socialització“, signat per Mariona Albareda Sambola, que recull experiències i propostes sobre la transmissió lingüística en entorns familiars; i l’article de Benet Salellas sobre “La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans Djeri contra Letònia” que fa una lectura crítica d’aquesta resolució i la relaciona amb els reptes que afronta Catalunya. L’interès pel llenguatge administratiu i pels serveis digitals accessibles ha quedat palès amb l’apunt de Marta Cànovas Ripoll i Ferran Farriol Vilà sobre “Les millores en comunicació clara per oferir serveis digitals cada vegada més fàcils i entenedors des de l’AOC.” Finalment, l’article de Berta Chulvi sobre “El llenguatge dels polítics sobre immigració: una exploració de la retòrica política al Parlament espanyol” ha generat una atenció considerable per la seva capacitat d’exposar els mecanismes discursius que condicionen la percepció social de la diversitat.

En conjunt, el 2025 ha confirmat que l’RLD blog és un espai que combina rigor, esperit crític i vocació pedagògica, i que ho fa amb una comunitat lectora cada vegada més diversa i compromesa. L’interès pels temes tractats demostra que el debat sobre llengua, drets i comunicació continua essent necessari i viu. El camí fet el 2025 marca unes bases sòlides per continuar treballant i reflexionant col·lectivament els anys vinents. Amb el 2026 tot just encetat, mantenim el compromís de seguir alimentant el debat amb mirades plurals, anàlisis rigoroses i veus diverses que continuïn despertant el vostre interès.