L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 80 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica titulada Llengua i neutralitat amb cinc articles acadèmics. La secció monogràfica examinarà fins a quin punt la neutralitat lingüística és una construcció discursiva que resulta de posicionaments polítics i interessos socioeconòmics creats, i de quina manera es construeix. Els cinc estudis analitzaran la llengua com a vehicle de pugnes sociopolítiques i lingüístiques en blocs lingüístics postcolonials, l’esperantisme a principis del segle XX, i les polítiques lingüístiques del Comitè Internacional de la Creu Roja i en dos estats oficialment multilingües, com són Suïssa i Sud-àfrica. Tot per mitjà d’un enfocament historiogràfic centrat en les tensions ideològiques, el treball lingüístic necessari per (re)produir la neutralitat lingüística i els processos de diferenciació i exclusió socials que en resulten.
La mateixa secció inclourà una introducció a càrrec dels coordinadors Maria Rosa Garrido Sardà (UAB) i José del Valle (City University of New York) i un epíleg del catedràtic de Sociolingüística de la UOC Joan Pujolar. La secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic inclourà dues contribucions més i la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística una. El número es completarà amb cinc notes, les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions finals.
La secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic contindrà dos articles sobre l’anàlisi crítica del discurs polític en anglès i castellà en temps de crisi, i sobre la qualitat de la interpretació i el paper dels intèrprets en l’àmbit de l’asil, el refugi i la protecció internacional. La secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística publicarà la primera part d’una contribució sobre les llengües d’Espanya en el discurs parlamentari del període constituent.
A més, el número aplegarà cinc notes que tracten de la vitalitat del català a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears i a les seves ciutats grans, el 2021; de la regulació constitucional del fet lingüístic a Europa; d’una sentència del Consell d’Estat francès permissiva amb l’ús de les llengües regionals; del reconeixement de qualificacions professionals estrangeres per obtenir el títol de traductor o intèrpret jurat a Espanya, i del llenguatge legal de la ketubah o contracte matrimonial jueu.
Finalment, el número 80 difondrà catorze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, i dues recensions de novetats bibliogràfiques.
Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número 80 amb els títols i els resums de cada text.
Secció monogràfica. Llengua i neutralitat
1 Introduction to the monographic section on language and neutrality: glottopolitical processes and consequences
Maria Rosa Garrido Sardà (Universitat Autònoma de Barcelona) & José del Valle (City University of New York)
This special issue of Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law examines whether and how language neutrality is a discursive construction that results from political positionalities and vested socioeconomic interests. Adopting a critical lens on “neutrality” as a political position in a given sociopolitical and language struggle, the five contributions look into language as the vehicle of such a stance in post-colonial language blocs such as la Francophonie and a Lusofonia, early 20th-century Esperantism, and language policies in an international organisation and in two officially multilingual states, Switzerland and South Africa. We propose a historiographic approach to the conditions of production with a focus on ideological tensions, the linguistic work required to (re)produce language neutrality and the resulting social differentiation and exclusion in specific language interventions.
2 Neutrality as an analytical lens on language curricula? A data-based conversation on policies, discourses and their sociohistorical origins in Switzerland and South Africa
Martina Zimmermann (associate professor at Lausanne University of Teacher Education, Department of Languages & Cultures) & Rocco W. Ronza (adjunct professor at the Faculty of Linguistic Sciences and member of the Department of Political Sciences at the Catholic University of Milan)
In this article, we analyse language education policy in two officially multilingual countries, Switzerland and South Africa, where the role of English has evolved vis-à-vis local “national” languages since the 1990s. Our focus is on language policy as a manifestation of social struggles and, with a particular emphasis on English, we explore current policy documents in these two very different contexts. Using “neutrality” as an analytical lens, we show that language policy goes beyond curricula and in-/exclusion of languages, and instead neutralises societal ideas in line with the vision of a “successful” future at a given sociohistorical juncture. Finally, we reflect on neutrality as a component of language ideologies, whereby specific languages are authorised for contingent and changing political goals, leading to consequences such as in-/exclusion of certain languages in education policy and unequal distribution of knowledge, resources and authority.
3 Humanitarian neutrality and language at the International Committee of the Red Cross
Maria Rosa Garrido Sardà (lecturer in English language and linguistics at the Universitat Autònoma de Barcelona)
This article examines the articulation of the humanitarian principle of neutrality and language as the vehicle of this political stance at the International Committee of the Red Cross (ICRC). The ICRC is a neutral humanitarian actor recognised by the Geneva Conventions and historically linked with Swiss political neutrality and multilingualism. Through interviews, focus groups and institutional documents, I analyse the ICRC delegates’ linguistic negotiation of neutrality in humanitarian encounters. Based on the semiotic process of iconisation (Gal & Irvine, 2000) with a focus on the politics of embodiment (Bucholtz & Hall, 2016), the analysis reveals that raciolinguistic ideologies reinforce the dominance of English (Footitt et al., 2020) and the imagined figure of the white, male European humanitarian (Fassin, 2012) who does not speak local and regional languages such as Arabic. “Neutrality” emerges as a contextual and relational concept based on a negotiation in terms of possession of a language repertoire, racialised embodiment and cultural closeness. In the Middle East and Northern Africa, this results in stakeholder perceptions of lesser neutrality attached to Arabic-speaking “Westerners” and “Arabs”, who destabilise the imagined humanitarian figure linked with neutrality.
4 A “Língua neutra” nas dinâmicas normativas do português e do espanhol
Xoán Carlos Lagares (professor associado do Departamento de Letras Estrangeiras Modernas e do Programa de Pós-Graduação em Estudos de Linguagem da Universidade Federal Fluminense)
Ao comparar as dinâmicas normativas do português e do castelhano, comprovamos que existem diferenças consideráveis no desenvolvimento histórico de seus espaços linguísticos e dos modelos de gestão da norma-padrão. Enquanto empresas de comunicação fazem uso do conceito de “espanhol neutro”, como estratégia para ampliar mercados, e instituições internacionais como a ASALE elaboram instrumentos que dizem descrever um “español total”, as condições históricas que provocaram a constituição de dois grandes centros normativos do português, em Portugal e no Brasil, fazem que a própria ideação de um “português neutro” pareça impossível. À falta de uma política de gestão ampliada da língua por parte de Portugal, junta-se no caso do português a precária constituição de um mercado linguístico internacional, com a desigual circulação de bens culturais entre seus principais centros normativos. A comparação de ambas as dinâmicas permite compreender as condições materiais que fundamentam uma ideologia de língua unida, no caso do espanhol, e por outro lado produzem uma ideologia da divisão linguística no caso do português.
5 Quantifier la langue française du Nord au Sud : un acte et un outil de neutralisation des tensions
Philippe N. Humbert (Institut de plurilinguisme, Université et HEP de Fribourg)
Cet article retrace les discours qui légitiment la création et le développement des deux principales institutions actives dans le processus de quantification de la langue française dans le monde : l’Observatoire de la langue française (« l’Observatoire ») et l’Observatoire démographique et statistique de l’espace francophone (ODSEF). L’objectif de l’article est de comprendre d’où viennent ces discours et comment ils orientent les actions de ces institutions pour mener à bien une mission commune : produire des statistiques sur la langue française dans le monde. Adoptant une démarche sociolinguistique critique, l’analyse historiographique porte sur des documents produits par les deux institutions à partir des années 2000. Il s’agit principalement de rapports d’analyses ou de méthodes, de publications tantôt académiques et techniques, tantôt encyclopédiques et « tout public ». L’analyse s’attarde sur les discours qui tendent à forger le caractère « objectif » de la quantification de la langue française. L’étude met en évidence que la construction de cette objectivité repose sur des arguments à la fois politiques et scientifiques qui émanent non seulement des missions et principes de l’OIF (Organisation internationale de la Francophonie), mais aussi d’autres organisations internationales telles que l’ONU et l’UNESCO. L’identification d’une diversité d’intérêts et l’analyse de leur mise en discours permettent d’observer comment certaines tensions politiques et scientifiques se voient neutralisées à l’aide d’arguments focalisant l’attention sur une quête d’objectivité dans la production de chiffres sur la langue française.
6 La construcción de la neutralidad en los discursos sobre el esperanto a principios del siglo XX: las posiciones de la Asociación Internacional de Academias Científicas y del movimiento anarquista internacional
Mariana di Stefano (profesora titular de la Universidad de Buenos Aires)
Desde una perspectiva glotopolítica, el trabajo analiza la construcción del rasgo “neutralidad” atribuido al esperanto, en dos comunidades discursivas de principios del siglo xx, como parte de sus ideologías lingüísticas. A partir de la identificación de distintas tópicas, se estudia, por un lado, el Compte rendu des traveaux du Comité, de 1907, redactado por L. Couturat y L. Leau como informe para la primera Asociación Internacional de las Academias Científicas, creada en 1900, para orientar su elección de lengua de ciencia. Por otro lado, se analizan discursos del Congreso Internacional Anarquista (Ámsterdam, 1907), en el que una moción propone la adopción de esta lengua para el movimiento, y artículos sobre el tema del diario anarquista de la Argentina La Protesta, en un momento posterior (1917), en que la ideología libertaria esperantista ya se ha consolidado. El análisis revela argumentaciones y finalidades muy diferentes en ambos grupos, aunque también puntos de contacto, entre los cuales el más significativo es el desplazamiento, en ambos, hacia la tópica de lo universal, que coloca a la lengua en una atemporalidad fuera del espacio, que garantiza signos unívocos.
7 El nacionalisme lingüístic postnacional: universalitzar la parcialitat
Joan Pujolar (professor de la Universitat Oberta de Catalunya)
Aquest epíleg proposa un fil conductor dels discursos sobre llengua i neutralitat en els diversos contextos presentats en el recull d’articles. La idea bàsica és que les forces en joc en tots els casos transcendeixen l’àmbit de l’estat nació i responen directament o indirecta a la posició de l’anglès com a llengua hegemònica global. En la mesura en què la globalització afecta tots els àmbits de la vida social, les antigues grans forces colonials opten per polítiques de legitimació de les pròpies llengües i cultures en base a l’acció diplomàtica. Igualment, la implantació de fórmules d’ensenyament multilingüe a nivell intraestatal també es veu tensionada per la pressió de molts sectors perquè s’inverteixi en l’anglès. Proposo que l’ús dels termes neutre i neutralitat marquen, en aquest context, un canvi de paradigma respecte dels nacionalismes lingüístics moderns, ja que apareix la necessitat d’adoptar estratègies d’equidistància i valors universalitzants en contextos caracteritzats per la multilateralitat i fora de la sobirania nacional. També s’observa com les clivelles racials encara marquen significativament les estratègies de diplomàcia cultural, alhora que el discurs de la suposada neutralitat de l’anglès emmascara el seu paper substanciador de les pràctiques i ideologies neoliberals.
Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic
8 Análisis crítico del discurso político en inglés y español a través de los medios: un estudio contrastivo de la manipulación y persuasión en tiempos de crisis
M.ª Ángeles Orts Llopis (catedrática en el Departamento de Traducción e Interpretación de la Universidad de Murcia) y Chelo Vargas Sierra (profesora titular del Departamento de Filología Inglesa de la Universidad de Alicante)
Este estudio ofrece un análisis detallado del lenguaje empleado en la cobertura de la pandemia por parte de The Guardian y El País, examinando la representación de las posturas gubernamentales y su influencia en la respuesta de los ciudadanos. Se investiga el papel de estos medios como canales de comunicación gubernamental y su efecto en la percepción pública durante la crisis sanitaria. A través de un análisis riguroso, confirmamos nuestra hipótesis de que los gobiernos de Reino Unido y España ejercieron una influencia ambivalente sobre la población mediante el uso estratégico de un discurso manipulador. Este estudio se apoyó en la creación de un corpus bilingüe y en el uso de análisis textual avanzado para desentrañar las tácticas de control y persuasión aplicadas. Los hallazgos revelan una tendencia al uso de un léxico cargado negativamente y de estrategias emocionales, así como el empleo de metáforas y jerga técnica para establecer una asimetría informativa entre las autoridades y la ciudadanía.
9 Perspectives on the quality of interpreting and the role of interpreters working in asylum-seeking contexts in Spain
María Jesús Blasco Mayor (professor at the Universitat Jaume I, Department of Translation and Communication)
The professionalisation of interpreters in legal settings is currently gaining momentum in Spain due to EU directives on the procedural rights of suspects and accused persons. To this may be added the longstanding humanitarian crisis, which has raised awareness of the quality of interpreting amongst a number of NGOs and other agencies that deal with asylum seekers. At present, interpreters are hired by private service providers on the basis of the languages needed or those that are available, with no specific training requirement. In this paper, I analyse the perceived quality of interpreting services and the role of the interpreter from a range of perspectives, including those of NGO agents (legal advisors, social workers and psychologists) and lawyers involved in such processes, following descriptive research methods. I then discuss existing perceptions about interpreters held by different professionals intervening in the asylum procedure, in an attempt to obtain a valid, data-driven picture of interpreting in the context of asylum seeking in Spain. Such information will hopefully serve to fill the void in the professional development of interpreters as an essential part of asylum processes and, most importantly, as a guarantee of human rights. It will also contribute to raising awareness amongst professionals who carry out their work with the assistance of interpreters.
Estudis sobre política lingüística i sociolingüística
10 Les llengües d’Espanya en el discurs parlamentari de la transició espanyola: una anàlisi dels arguments sobre l’oficialitat lingüística (primera part)
Narcís Iglésias Franch (professor titular del Departament de Filologia i Comunicació, Universitat de Girona)
La transició espanyola ha estat un període desatès per les històries de la llengua de referència, tot i la proliferació en aquella època de discursos sobre la llengua produïts per tota mena d’actors culturals, periodístics i polítics. Aquest estudi pretén analitzar els arguments sobre les llengües d’Espanya sostinguts pels diferents representants polítics dels partits amb representació parlamentària. En aquest estudi, s’han tingut en compte tots aquells discursos parlamentaris defensats a les Corts i al Senat que es van dedicar a debatre el que seria l’actual article 3 de la Constitució espanyola. Aquest estudi du a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de l’argumentació que s’hi desplega, d’una banda, amb l’objectiu d’identificar i quantificar els més diversos discursos parlamentaris orientats cap a aquest debat, i de l’altra, de tipificar els arguments que s’hi van esgrimir. Si l’articulat constitucional es veu sovint com l’exemple del consens polític, els discursos parlamentaris que s’analitzen en aquest estudi s’interpreten com una expressió paradigmàtica del discurs de la polèmica i, sobretot, del dissens.
Notes i informació
11 El català a Catalunya, al País Valencià, a les Illes i a les seves ciutats grans el 2021
Joaquim Torres Pla (expresident de la Societat Catalana de Sociolingüística, Institut d’Estudis Catalans)
Aquest text es basa en l’explotació d’una macroenquesta efectuada per l’INE el 2021 en l’àmbit estatal, en la qual, entre moltes altres qüestions, es fan preguntes sobre llengües. Les mostres corresponents a cada comunitat autònoma són considerables i també hi ha mostres suficients de cada una de les ciutats de més de 50.000 habitants. Les dades que aquí analitzo es refereixen al català com a llengua inicial i a la capacitat d’expressió oral en aquesta llengua, a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, així com a les 41 ciutats de més de 50.000 habitants que contenen. Faig servir un Índex de Vitalitat Lingüística Intergeneracional que, aplicat a cada àmbit territorial, és un indicador de l’avenç o el retrocés de la llengua a mesura que baixa l’edat. Trobo que els principals factors que expliquen les divergències territorials en la situació i la dinàmica del català són el valor social de la llengua i la intensitat de la immigració, a més d’altres qüestions més puntuals, com el desplaçament massiu de barcelonins a altres ciutats o l’alt grau de concentració dels catalanoparlants en determinats barris dins d’algunes localitats.
12 La regulación constitucional del hecho lingüístico en Europa
Eduardo J. Ruiz Vieytez (profesor y vicerrector de la Universidad de Deusto)
Las constituciones de los 49 Estados europeos incorporan 6 preámbulos y 184 artículos con 272 cláusulas que se refieren a elementos lingüísticos. Su objeto puede agruparse en torno a cuatro contenidos normativos: categorizaciones lingüísticas, derechos lingüísticos genéricos, efectos de la oficialidad y diversidad lingüística. La determinación de las lenguas oficiales sigue constituyendo un elemento primordial y tres cuartas partes de los sistemas europeos asignan esta condición en el propio texto constitucional. Respetando la singularidad de los glotónimos constitucionales, existen en Europa 92 lenguas con estatuto oficial, de las que 42 son oficiales en el conjunto de un Estado. A partir de la organización territorial de la oficialidad lingüística, se puede construir una tipología de modelos constitucionales en la que algo más de la mitad de los países europeos pueden calificarse plurilingües en diversas versiones, frente a 22 Estados monolingües de tipo moderado o estricto.
13 L’arrêt du Conseil d’État, Collectif pour la défense des loisirs verts : les petits pas des langues régionales
Florian Gaillard (docteur en Droit public, Université de Bordeaux, membre de l’institut Léon Duguit. Faculté de Droit et Science politique)
Il s’agit d’un commentaire d’arrêt du Conseil d’État autorisant le recours aux langues régionales au sein d’une charte. Le juge devait précisément s’interroger sur la constitutionnalité de la charte du parc naturel du Mont-Ventoux adoptée par décret, comprenant certains passages rédigés en langue provençale, au regard de l’article 2 de la Constitution française du 4 octobre 1958 selon lequel « la langue de la République est le français ». Même si le juge a déjà eu l’occasion de se prononcer sur la conciliation entre le respect de la langue française et celui des langues régionales, ces solutions s’inscrivaient dans des domaines précis relevant exclusivement du champ d’application de la loi Toubon de 1994. Cette nouvelle solution est novatrice car le juge autorise le recours aux langues régionales hors du champ d’application de ladite loi et fixe de nouvelles conditions permettant de déclarer la charte conforme à la Constitution.
14 Reconocimiento de cualificaciones profesionales extranjeras para la obtención del título de Traductor/a Jurado/a o Intérprete Jurado/a en España
Miguel Ángel Cascales Serrano (personal investigador posdoctoral, Departamento de Traducción e Interpretación, Universidad de Málaga)
Si bien vigente en España desde 1995, el reconocimiento de cualificaciones profesionales extranjeras para la obtención de los títulos de Traductor/a Jurado/a e Intérprete Jurado/a constituye una vía de acceso por lo general más desconocida que la del examen, a pesar de haber superado en la última década a esta última en cuanto a número de titulados. Para destacar la importancia de esta modalidad, esta publicación describe el procedimiento administrativo de reconocimiento de cualificaciones profesionales para estas profesiones en el país. A continuación, plantea la situación actual en cuanto al estatus de las profesiones como “profesiones reguladas” y detalla la disparidad en cuanto a su regulación en el ámbito europeo como causa que complica el reconocimiento de cualificaciones profesionales extranjeras en España. Por último, analiza los datos españoles de reconocimiento de cualificaciones extranjeras en cuanto a estas profesiones y se desglosan por lenguas, títulos y años.
15 Sobre el llenguatge legal de la ketubah (contracte matrimonial jueu)
Enric Cortès Minguella (caputxí i professor emèrit a la Facultat de Teologia de Catalunya)
En aquest article documentem les principals expressions jurídiques de dret matrimonial que apareixen al llarg de la història expressades en el document principal anomenat ketubah (escrit) que el marit lliura a l’esposa per comprar-la en matrimoni. Les documentem en la seva llengua original, arameu i hebreu, n’aportem una traducció a la llengua catalana i descrivim la seva posició dins la ketubah i el seu significat. Per això farem prèviament un breu recorregut per les pàgines del Primer Testament. Assenyalarem especialment els primers segles després de Crist, perquè és quan el rabinisme fixa amb detall les qüestions jurídiques més definitives que serviran fins a l’edat mitjana i encara als nostres dies, almenys en el judaisme ortodox. Volem mostrar l’evolució que els diversos elements jurídics han tingut al llarg dels temps. No tindrem en compte els elements jurídics que en l’antigor han usat i usen tant els caraïtes (s. VIII-XX) com els sabateus (s. XVII-XIX) i les diverses formes de judaisme modern, com ara el reformat, el conservador o el reconstruccionista, cosa que no impedirà que aquí i allí hi puguem fer alguna referència. Ens hem servit sobretot de l’obra cabdal en aquesta matèria, The Jewish Marriage Contract. A Study in the Status of Woman in Jewish Law (Jewish Theological Seminary of America, 1927), de Louis M. Epstein, tenint en compte, és clar, el que posteriorment s’ha escrit sobre el tema, degut a les troballes a Naḥal Ḥeber i a Qumran, juntament amb els estudis, sobretot, de Menahem Elon, Shmuel Safrai i la mateixa Encyclopaedia Judaica (Skolnik i Berenbaum, 2007).