El 3 d’octubre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la jornada anual de la Revista de Llengua i Dret. Enguany, la jornada es va dedicar a la protecció jurídica de les llengües i la regressió.
El marc normatiu de protecció de les llengües oficials, diferents del castellà, pròpies de les comunitats autònomes es troba actualment en una fase crítica per dues causes principals. D’una banda, pels pronunciaments del Tribunal Constitucional i dels òrgans judicials, que proscriuen que les llengües esmentades siguin considerades preferents en els diversos àmbits d’ús i que imposen més presència del castellà. D’altra banda, per les normes i actes aprovats pels governs d’algunes comunitats autònomes amb llengües oficials pròpies, que han eliminat o rebaixat els estàndards de protecció que havien assolit. Aquestes mesures regressives solen respondre a polítiques refractàries al pluralisme lingüístic i posen en qüestió valors i principis que integren l’ordenament jurídic.
La jornada va ser inaugurada per Jaume Magre Ferran, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i per Ona Domènech Bagaria, professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i membre del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret. I estava estructurada en tres parts. En la primera part van participar Lluís Segura Ginard, advocat i anteriorment lletrat del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, i Iñigo Urrutia Libarona, professor de dret administratiu de la Universitat del País Basc i Aldezle (defensor de l’alumnat). Tots dos han estat autors d’alguns dels articles publicats a la secció monogràfica del número 83 de la Revista de Llengua i Dret, dedicada a la mateixa temàtica.
Lluís Segura va presentar la ponència “Les fronteres del principi de no regressió en el dret lingüístic”, a partir de l’experiència a les Illes Balears. En aquesta ponència va exposar com el principi de no regressió es pot fer valdre per impedir que les decisions institucionals i judicials erosionin el marc jurídic vigent en matèria de política lingüística, sense que sigui necessari modificar aquest marc. El ponent va explicar com s’aplica el principi de no regressió en l’àmbit de la protecció jurídica del medi ambient. A continuació, va argumentar com aquest principi general del dret es podria aplicar per protegir les llengües davant les decisions judicials i institucionals que n’afebleixen el règim tuïtiu, quan aquestes decisions no responen a la protecció d’un valor superior. Lluís Segura considera que, perquè l’aplicació d’una norma jurídica segueixi una lògica racional, és imprescindible tenir en compte els principis generals del dret, i conclou que els poders públics s’han de regir per la racionalitat que els principis constitucionals imposen.
Iñigo Urrutia va participar a la jornada amb la ponència “El euskera en la encrucijada: ofensiva judicial y nuevas bases jurídicas para la normalización del euskera”, en què va comentar les darreres sentències judicials relatives a l’ús de l’eusquera al País Basc. El ponent va exposar com pronunciaments judicials recents (n’hi ha hagut cinquanta-dos en els darrers dotze mesos) apliquen de manera inversa els paràmetres adreçats a protegir l’eusquera. Aquests pronunciaments (que es basen en el que consideren que és un desequilibri desproporcionat de les mesures adreçades a protegir la llengua oficial pròpia) incideixen en el disseny de les polítiques lingüístiques que fa l’administració competent, i comporten inaplicar l’arquitectura jurídica establerta pel legislador per protegir l’eusquera. El ponent va considerar que aquests pronunciaments incorren en un excés de jurisdicció. Iñigo Urrutia va citar alguns dels arguments emprats en sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc i de jutjats contenciosos administratius per fonamentar les seves decisions, alguns dels quals van fer riure el públic assistent a la jornada.
En la segona part de la jornada hi van intervenir Vicenta Tasa Fuster, professora de dret constitucional de la Universitat de València i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Eva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i membre del Consell de Garanties Estatutàries.
Vicenta Tasa va prendre part en la jornada amb la ponència “L’article 3.3 de la Constitució. Aplicació jurídica i límits constitucionals”, en què va tractar els aspectes següents: a) el debat constitucional en el procés de redacció de l’article 3 (que posa les bases del règim dels drets lingüístics); b) les lectures principals que es fan de l’article 3.3, inclosa la que n’ha fet el Tribunal Constitucional i que en constitueix la doctrina; c) l’aplicació jurídica de l’article 3.3, amb una anàlisi de les mencions que en fan les lleis i els reglaments que regulen la pluralitat lingüística aprovats per les comunitats autònomes, i d) les relacions entre l’article 3.3 i el principi de no regressió. Vicenta Tasa va concloure que caldria relacionar la interpretació de l’article 3.3 de la Constitució que fa actualment el Tribunal Constitucional amb el principi de no regressió en matèria lingüística. Aquest vincle podria servir com a mecanisme jurídic bàsic per evitar les iniciatives de regressió dels drets lingüístics i construir un sistema de drets lingüístics més igualitari i més just.
Eva Pons va participar en la jornada amb la ponència “El principi de territorialitat davant la digitalització de les administracions i els serveis”, en què va analitzar com les noves tecnologies han impactat en aquest principi. El principi de territorialitat determina que l’oficialitat de la llengua pròpia d’una comunitat autònoma vincula tots els poders públics radicats en aquest territori. Amb la possibilitat que la ciutadania es relacioni amb les administracions públiques a través de la xarxa, la noció clàssica de territori es trenca, per passar a ser un espai únic, que comparteixen tots els internautes. Aquest fet repercuteix en l’exercici de les competències i també en la possibilitat que tenen els ciutadans de relacionar-se amb les administracions en la llengua oficial pròpia. L’impuls de la tramitació electrònica ha tingut com a conseqüència que l’Administració general de l’Estat hagi establert nous serveis, plataformes i registres la regulació dels quals no ha tingut en compte la possibilitat d’emprar llengües oficials diferents del castellà. Eva Pons conclou que cal modificar les normes estatals que perpetuen la diglòssia a favor del castellà.
En la tercera part de la jornada, en forma de taula rodona sota l’epígraf “Fer front a la regressió de drets lingüístics des de la societat civil: la via de la litigació als territoris de llengua catalana”, hi van intervenir Antoni Llabrés Fuster (professor de dret penal de la Universitat de les Illes Balears i president de l’Obra Cultural Balear), Benet Salellas Vilar (advocat i llicenciat en filologia catalana) i Adelina Cabrera Navarro (advocada de la cooperativa El Rogle, de València).
Antoni Llabrés va parlar dels acords polítics, les normes i altres decisions regressives dels darrers dos anys que fan referència a l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears, i que afecten principalment tres àmbits: els usos lingüístics institucionals i administratius, la capacitació lingüística del personal de les administracions públiques i el model lingüístic al sistema educatiu. Va explicar els diversos recursos que han interposat i l’estat de tramitació en què es troben. Va destacar el recurs d’inconstitucionalitat interposat contra la Llei 4/2025, de 18 de juliol, que eximeix el personal sanitari d’acreditar el coneixement del català. Un dels motius d’inconstitucionalitat al·legat és la vulneració del principi de no regressió, de manera que serà una oportunitat perquè el Tribunal Constitucional s’hi pronunciï.
Benet Salellas va explicar la seva experiència en els recursos interposats contra el projecte lingüístic de l’escola El Turó del Drac de Canet de Mar i el seu parer sobre el paper que pot jugar la societat civil a l’hora de litigar en defensa del model lingüístic del sistema educatiu català. El ponent va posar en relleu que, a diferència del que passa a les Illes Balears i al País Valencià, a Catalunya bona part de la litigiositat no deriva de la producció normativa de les administracions, sinó dels pronunciaments dels tribunals contra les actuacions de les administracions. Així mateix, va explicar l’estratègia que seguirà per portar el cas del litigi relatiu a l’escola esmentada davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Adelina Cabrera va informar sobre el recurs que un col·lectiu de famílies de Russafa, l’associació Famílies pel Valencià (creada amb el propòsit d’organitzar la societat civil contra la consulta sobre la llengua base de l’ensenyament) i Acció Cultural del País Valencià van presentar contra l’Ordre 2/2025, de 7 de febrer, que regula i convoca el procediment de consulta per escollir la llengua base aplicable a les escoles del País Valencià a partir del curs escolar 2025-2026. L’ordre es va dictar en aplicació de la Llei 1/2024, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula la llibertat educativa. Va explicar l’estratègia jurídica que han seguit i les dificultats que han trobat al llarg del procés, i va posar de manifest el paper fonamental de la societat civil a l’hora de defensar els drets lingüístics.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i Moreno, va fer la clausura institucional de la jornada, en què va destacar el paper de la Revista de Llengua i Dret com a publicació de referència en l’àmbit acadèmic del dret lingüístic, la política i la planificació lingüístiques, i el llenguatge administratiu i jurídic tant dins com fora del nostre territori. El conseller va exposar que, actualment, tenim al nostre abast molta informació, però que no sempre és verídica. Sovint s’impulsen discursos adreçats a eliminar la llengua catalana de la vida pública, i es tergiversa la història o la realitat sociolingüística com a excusa per afeblir la situació de la llengua i els drets lingüístics dels seus parlants. Per fer front a aquests falsos relats, calen sabers contrastats, i aquesta jornada, en què s’ha analitzat la regressió dels drets lingüístics, és un exemple de la necessitat de disposar de coneixements sòlids per combatre els falsos relats. Després d’explicar quins seran els reptes del català en les properes dècades, el conseller va concloure que el futur no està escrit, que es construeix dia a dia amb decisions encertades, i que entre tots hem de fer possible el futur que ens mereixem.
Podeu veure l’enregistrament de la jornada al web de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (fins al 10 de novembre) i al canal de YouTube de l’Escola.
Mercè Almeida Falomir
Responsable d’assessorament jurídic en matèria de política lingüística del Departament de Política Lingüística i secretària del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret